16.10.12

Dos anys ja!

Mentre esperavem assignació, el temps ens passava lent... van passar dos anys des de la sol.licitud fins que vam tenir assignació... i justament avui, en fa 2 de l'assignació, 2 anys que m'han passat increiblement ràpid, que em sembla que m'han robat dies, però per altra banda han passat tantes coses i tan intenses que la sensació és que necessitaria el doble de temps per encabir-hi tot el viscut.

Vaig explicar aquell dia aquí

Em sorpren com soc capaç de recordar detalls petits petits petits d'aquell dia, pensaments, imatges, mirades, abraçades... també recordo  com em vaig sorprendre pel què vaig sentir i sobretot pel què no vaig sentir... recordo la trucada a casa, recordo la trucada a la meva iaia i com li vaig haver de repetir el nom tres o quatre cops... com vaig enviar la foto per sms (sembla mentida que els sms hagin quedat practicament obsolets en aquests dos anys) a la familia, a amics,...

Ahir explicavem a en M com va ser l'assignació...

 Jo - Ens van ensenyar una foto i ens van dir com et deies i després ens van demanar... voleu ser els pares d'aquest nen???? I saps què vam contestar??

M - Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!

I li vam ensenyar la foto, aquella que tenim penjada des d'aquell dia a una paret de casa.... i se la va mirar, i ens va demanar.... i qui em va posar el meu nom?? I li vam explicar qui va ser, per què li va posar i què significa.




Espero durant molt i molts anys recordar cada instant d'aquell dia ... perquè és preciós.




1 comentari:

BLANCA ha dit...

Carai, quin escrit mes maco, m'he emocionat moltissim.