15.10.11

Salvem els nens bruixots de l'àfrica...



... aquest és el títol de l'impactant reportatge que va emetre el canal 33 el dimarts, a 60 minuts i que emetrà en reemissió demà diumenge dia 16 d'octubre a les 15.20 de la tarda.

En algunes de les zones més pobres de Nigèria, on es combina el fervor religiós evangèlic amb una forta creença en la bruixeria i la màgia negra, milers de nens i nenes són acusats de provocar les catàstrofes, la mort i la fam: se’ls titlla de bruixots. Denunciats pels pastors i per les profetesses nigerianes, aquests nens són abandonats i torturats i la majoria acaben morint, bé de gana o bé assassinats: i tot, en nom de Jesucrist. Aquest “60 minuts” segueix de prop un anglès, Gary Foxcroft, que ha dedicat la seva vida a ajudar aquestes criatures desesperades i vulnerables. L’organització benèfica d’en Gary, la Stepping Stones Nigeria, ara recapta fons per ajudar el Sam Itauma. El Sam, fa cinc anys, va rescatar quatre d’aquests nens acusats de bruixeria. Ara s'esforça per atendre’n més d’un centenar en una mena de refugi improvisat i escola que ha creat per acollir els nens bruixots.

El vam veure començat, per això tinc ganes de veure'l demà, tot sencer, malgrat és molt molt dur.


Sabia que existien els nens bruixots, n'he llegit coses... però veure-ho a través d'una càmera i veure com tot un poblat rebutja un nen o una nena perquè creuen que és bruixot és horrorós. Evidentment m'afecta de prop perquè el reportatge parla de Nigèria i sobretot perquè parla de l'estat d'on és originaria la familia biològica del meu fill ... però a part de la part sentimental que a mi m'afecta, considero que és dur dur de collons.


Si podeu, mireu-lo.


.




3 comentaris:

Lyd ha dit...

Uf, sí que es dur... i per a tu ho ha de ser molt més... jo no en tenia ni idea de que això concretament passava a Nigèria, pero sí de que en general coses horrorosses com a questes o d'altres continuen passant a molts indrets del planeta.
Gecies per l'avís, intentaré veure-ho, tot i que no sé si podré.

Eva Roura ha dit...

El vaig veure Laura, es molt i molt dur....
Extremadament dur...
A mi em va afectar moltíssim...se't trenca el cor...
No et vaig voler dir res per la gran duresa de les imatges i del que diu.
Nina, et farà mal eh, estigues preparada per veure coses que t'encongiran el cor. Els podem ajudar d'alguna manera??

Roser ha dit...

Jo també el vaig veure el primer dia i vaig estar a punt d'enviar-te un mail perquè l'intentessis veure, però a l'igual que l'Eva no em vaig atrevir...No sabia que M era d'aquesta zona...Molt, molt fort. No saps la de paraulotes que van sotir de la meva boca veien el reportatge i la plorera final quan a l'última imatge del documental aquella nena plora sense entendre perquè no pot tornar a casa como la seva germana...Molt fort...
Roser