11.10.11

Rememorant...






Recordo l'11 d'octubre de l'any passat com si fós ara. Era dilluns, i com que l'endemà era festa haviem donat pont als dos nois que treballen amb nosaltres. Som així de 'bons jefes' jejeje, vam treballar nosaltres dos, en Manel i jo.







Feia 6 dies haviem rebut un correu de l'ecai dient-nos que a Lagos estaven una mica colapsats i que malgrat des de Nigèria deien que tot anava com havia d'anar, ells no eren tan optimistes i creien que la nostra assignació podria tardar encara ben bé 2 o 3 mesos, que els sabia molt greu haver-nos de donar aquesta noticia quan ens havien dit que seria inminent, però preferien ser sincers.




Vaig agrair la seva sinceritat i em vaig entristir, oitan! però vaig decidir que no podia passar 2 o 3 mesos trista... les coses ens anaven bé i aquest temps en una vida no és res.. així que em vaig relaxar i vaig decidir que no obriria el correu 30.000 cops cada dia... sino que ho faria només un cop al dia, al vespre.




Així que el dilluns vaig treballar, sense la pressió d'una inminent assignació, falten 2 o 3 mesos... relax.....




Al vespre, a 2/4 de 9, mentre en Manel feia caixa, vaig obrir el correu... hi havia un mail de la ecai... que deia, que malgrat el seu pessimisme de la setmana passada, la fundació havia rebut els 'matchings' i estaven preparant tota la documentació de la nostra assignació per fer-lis arribar a a la ecai i que des de Nigèria havien enviat la carta d'invitació per viatjar la primera de novembre. I el mail acabava amb un 'enhorabuena'









Em vaig quedar sense dir res, rellegint el mail un parell de cops, no acabava d'entendre si allò volia dir que estavem assignats... però parlava de viatjar el novembre i acabaven amb enhorabuena.... era que si??




Li vaig demanar a en Manel que vingués a llegir ... s'ho va llegir... mentrestant el meu cor s'anava accelerant, la suor freda em començava a recórrer el cos...




-Diries que estem assignats? - li vaig preguntar.




- Això sembla, oi?





Ens extranyava basicament la manera d'informar-nos... haviem tingut una comunicació molt completa amb la ecai, des dels inicis, moltes vegades m'havien trucat per coses molt menys importants que una assignació, això em feia pensar que no, que això no podia ser una assignació... però vam pensar que era pont, que potser els havia pillat fora la oficina i que només ens enviaven el mail per informar-nos i que ja parlariem dimecres... així que vaig contestar-lis el mail amb una pregunta curta i simple...





- Significa esto que estamos asignados?




- Si - va ser la seva resposta inmediata (per sort la ecai era canaria i allà era una hora menys)





No els vam trucar, no calia, sabiem que tardariem una setmana en poder acceptar l'assiganció (havien de traduir i presentar-ho a ICAA) per tan, vam marxar cap a casa... parlant de si dir-ho o no a la familia o esperar a acceptar-la.





Va guanyar en Manel que era partidari de dir-ho... i ho vam dir... el mateix dilluns al vespre a la familia més propera i el dimarts a la resta de gent, amics, etc...




Aquella nit em va costar molt dormir, a part de que em vaig haver de llevar un munt de cops al lavabo... diarrea! jeje.





D'això avui fa 1 any!!!! Sé que és un tòpic però... tela com passa el temps!!!

.

3 comentaris:

Eva Roura ha dit...

Ostres quin moment....l'assignació es reccorda sempre...i és tant emocionant!!!...el cor se t'infla com una pilota i sembla que et surt per la boca!!!! algú t'espera...tan lluny!!!!!algú et necessita !!!! sortiries corrent oi??!!!!
I quan li veus els ullets i el somriure...es para el món completament...no existeix res més de tu, el teu home i el nen....
la màgia existeix...i tant que existeix!!!!!
Ja ho veus esperant l'assignació amb ànsia, ja ens han dit que es retrassarà una mica.
Molts petons Laura!!!!

Bet ha dit...

uala...... és un moment especial, eh? i passa un any i ho recordes com si fos avui mateix! que fort!
doncs feliç aniversari, o el que sigui!!
petons

Anònim ha dit...

Quin moment, eh? mai es com l'havies imaginat. El predictor virtual que diu si!!Molt feliç primer aniversari!!