11.8.10

Enfilats al bus.


Per moltes ganes que li tinguis a un viatge, per molt bé que ho estiguis passant, sempre hi ha un dia en el que dins del viatge, tens un altre viatge, pesat... aquell llaaaarg dia que et tires dins l'avió fins arribar a destí, o aquelles eternes hores que passes dins d'un bus per arribar al racó del que t'has encapritxat... petits viatges que són necessaris perquè el viatge general sigui complet, que mentre els vius se't fan inacabables però que després passen a formar part de la màgia del viatge, sense ells el viatge no seria igual...



I així estem ara, enfilats al bus, el bus de l'espera... el de l'espera llarga i eterna que a estones passa ràpid i d'altres desespera...



Així que intentem prendrens el viatge amb calma, al cap i a la fi viatjar és un plaer. No volem desesperar pensant només en arribar al destí perquè arribariem estressats. Per això, hem de fer del viatge, per llarg que pugui ser, part de la nostra experiència de viatjar.



.

5 comentaris:

Monika ha dit...

Deunidó quin viatge més llarg, i ple de corbes!! ;-)

Anònim ha dit...

Doncs si, vareu començar un viatge molt llarg però amb un destí preciós i pensa que aneu amb un bus plè, plè d'amics que pensem amb vosaltres!...
ara, jo...al sostre no hi pujo pas que tinc vèrtic ;-P

Tenim un cafè pendent,
petons

Padrós.

Bet ha dit...

Si si... sort en tenim que el viatge ens omple d'emocions, de noves coneixences...

lalala ha dit...

Quantes batalletes tindrem per explicar d'aquest viatge!!!!
Jo francament ara em sento dalt d'un bus d'aquests per una carretera de curves sense saber massa on anem ni quan arribarem.... A veure si arriba la tan esperada noticia i ens ompliu a tots d'una mica d'alegria!
Petons des de Vilassar.

Gisela ha dit...

Jo, ja fa bastants mesos, vaig haver de fer "una parada en el camino" i em vaig haver de posar un objectiu ben simple, perquè m'estava tornant ximpleta i no sabia com portar-ho... vaja, que m'estava desorientant... així que el meu objectiu és aprendre a gaudir (que ja és difícil!!) de cada moment, per a poder explicar als meus peques lo feliç que era mentre els esperava, i no lo trista que em sentia sense ells...