25.8.10

Al precipici!!!!


Just avui fa 6 mesos que el nostre expedient quedava registrat al MYSDD. Aquell dia em vaig proposar moltes coses, una d'elles i la més important va ser que volia arribar a avui relaxada, amb energia i amb la mateixa il·lusió que aquell dia. Les dates aproximades d'assignació són de 6-9 mesos des que l'expedient es registra al MYSDD (evidentment parlem de nens i no de sabates, així que no es pot parlar mai amb exactitud més enllà del què diuen les estadistiques de les anteriors adopcions).


Y ho he aconseguit, estic relaxada, amb energia i amb il·lusió.


Cada dia 25, de cada mes, hem sortit a celebrar aquesta data, la 25... sigui dinant junts algun menú o sopant por ahí si queia en cap de setmana... hem anat descomptant mesos amb il·lusió, sempre posant-nos com a meta el dia d'avui i no el dia de l'assignació... i m'ha passat una cosa curiosa... avui no sento res especial!!!! m'estaré tornant insensible? cada mes estava eufòrica, avui no... avui em sento com en un precipici, mirant el paisatge que m'ofereix però sense saber què fer un cop arribat a ell... em tiro? torno enrere? em quedo aqui?



Pot passar una setmana o poden passar 6 mesos més fins que ens assignin... vull i puc portar-ho igual de bé que fins ara , però també sé que el meu coco va per lliure i que sap perfectament que ja hem descomptat 6 d'aquells 6-9 que ens il·lusionaven. I com més s'acosta... més por tinc.


.

7 comentaris:

Mari y Vicente ha dit...

Ainssssss Laura!!! Que et dic que tu no sàpigues, que ja el que us queda és "pan comido" i que d'insensible res, el que pasa es que portem tantes pujades i baixades a la muntanya russa, que el dia que ens assignin no ens ho creurem, ens ho tindran que repetir tres vegades mínim, jejejeje.

T'envio moltíssims ànims i ja veuràs com Setembre és el vostre mes, un petonàs

Centdesitjos ha dit...

Justament jo avui ho he explicat a uns companys de feina que encara no ho sabien, i no he sentit gaire cosa... com si no anés amb mi... i tot i que no paro de pensar amb els meus peques, he estat pensant molt tot el dia en això que m'ha passat... i he arribat a la conclusió que d'insensible RES, sinó autodefensa per tirar endavant. Tot i que estem MOLT il·lusionades, som prudents... de fet, estem cagades per no donar-nos més patacades, oi? jeje
Una abraçada enorme!!!

Bet ha dit...

Laura... qui sap? potser no arribeu ni als 7 mesos... són tantes les incerteses. Aquests dies no estic especialment positiva, i penso que el nostre procés s'allarga indefinidament, per això no et puc donar uns ànims d'aquells que animen.
Però tot passa i tot arriba, o al menys és el que em dic cada dia quan em llevo.
Una abraçada
Bet

Eva 75 Rusia ha dit...

Hola preciosa!!
Tan de bo la espera s'acabi molt aviat!!!
De debò et dic que el dia que us assignin el vostre fill jo seré molt feliç!!!!
Crec que tots tenim por...de com anirà aquest moment...però un cop el tinguis a casa la por segur que s'en va.
Molts ànims que ja queda molt i molt poc!!

Lyd ha dit...

El millor és fixar-se metes curtes... com t'entenc, en aquestes pors, en aquests dubtes.
Ja són 6 mesos, que han passat volant (oi que sí?) i desitjo de tot cor que el vostre moment arribi aviat.

Un petonàs!
Lydia.

Monika ha dit...

Tenim tantes dates senyalades al calendari, que sería impossible celebrar-les i fins i tot recordar-les totes... pero t'entenem perfectament, i quan ens truquim, no ens ho podrem creure i ens semblarà un somni, a mí penso que m'hauràn de donar un parell de bofetades abans no reaccioni... només espero que no m'enganxi a la feina pq. no se com puc reaccionar...

ha dit...

Aisssss Laura, quin vèrtic! Tranquil·la que la por és normal i marxarà quan tinguis el teu peque amb tu!
A veure si tinc un momentet i et contesto un mail que tinc guardat...

Petons!