Sense retorn...

Segurament si em preguntéssin què és el què més m'agrada en aquesta vida, en els primers llocs del rànking contestaria viatjar... però com tota cosa bona, també té la seva part dolenta i és la tornada.. sempre hi ha un dia que has de tornar, que el viatge s'acaba... però avui m'han dit una cosa que m'ha fet reflexionar:

"os vais a embarcar en un viaje sin retorno, aunque seguro que lleno de felicidad"...

Això m'ha fet rumiar... és un viatge diferent i sense retorn! M'AGRADA!!

L'hem començat amb nervis, incertesa, emoció, pors, alegria... hi trobarem també burocràcia, petons, abraçades, vincle, jocs, plors, mocs, racisme, classisme, superació, felicitat... i el millor de tot és que no té final ... hem començat un llarg viatge sense retorn.

La paternitat no té retorn.

Esperem, t'esperem
volem que arribi el dia
el primer de la nostra vida.
.

African Dreamland

Mentre es fa fosc a tot el continent africà, el so dels tambors s'apaga i els pares comencen a acurrucar els seus fills amb suaus cançons per anar a dormir. A les aldees rurals, al final del dia els pares canten dolces balades que expliquen histories d'antics regnes i dels seus ancestres preservats durant anys. A les bullicioses ciutats africanes, les famílies mantenen vives les seves tradicions a través de cançons i música que condueixen als seus nens a la terra dels somnis.

African Dreamland presenta reconfortants melodies interpretades per alguns dels nostres cantants i musics africans preferits. Alguns s'acompanyen d'instruments tradicionals com el Kora, la Mbira i el balafón. Altres ofereixen només la seva pròpia veu. Aquestes precioses cançons portaran als qui les escolten de totes les edats a emprendre un viatge de relax al cor i l'ànima d'Africa.

Aquest és el regal que ens van fer ahir... un viatge de relax al cor i l'ànima d'Àfrica a través de la música.

Gràcies Laura.

El CD pertany a la col.lecció de putumayo kids.

.

Nanas del baobab

Portava bastant temps darrera d'aquest llibre-CD, 30 cançons infantils de l'àfrica negra, de les quals 3 són de la costa d'ivori, també n'hi ha del congo, de mauritania, senegal, ruanda, mali, guinea, camerun...

El llibre consta de la lletra en l'idioma original i després la transcripció al castellà, i al final de tot una breu explicació de l'orígen de cada cançó. És preciós!!

A l'editorial està esgotat així que no es pot trobar a no ser que la llibreria el tingui en stock. Anava darrera d'ell ja feia temps, sempre amb mala sort, esgotat! esgotat! sempre esgotat! Fins que a un lloc em van dir que si... que el tenien, però dies després vaig rebre un e-mail dient que els estava costant més del normal trobar-lo (així que vaig entendre que no el tindrien ja que com he dit a l'editorial està esgotat) .. vaig seguir la meva recerca i el vaig encarregar en una altra llibreria on-line que si que tenia stock.

Ahir a les 18.00 va arribar un paquet, era el llibre!!

A les 19.00 va arribar un altre paquet, era un altre llibre!! El de la llibreria uqe m'havien dit que tardaven en trobar-lo i de la qual jo vaig deduir que no el tindrien!! jajajajaj si és que... només em pot passar a mi.

Si a algú li interessa ... en els dos llocs que encara queden (o quedaven, jajaja) és "casa del libro" y "fnac".

.

Felicitats, enhorabona...

Una de les coses que m'ha sobtat més, segurament perquè no m'havia plantejat aquest tema abans de començar, és que molt poca gent et felicita quan els dónes la notícia de que estàs esperant un fill per mitjà de l'adopció.

M'he trobat en una taula on hi havia dues persones embarassades, jo i 15 persones més... a les persones embarassades se les ha felicitat pel seu estat, a mi no, simplement se m'ha fet alguna pregunta i generalment en un to més baix de l'habitual. L'efecte sorpresa?

No és una cosa que m'afecti o em molesti, simplement la comento perquè m'encurioseix. Falta de costum? Falta de naturalitat? no ho sé, però tinc la sensació que la gent et té llàstima, com si diguéssin "ai pobreta ha d'adoptar", possiblement és una sensació i prou, però la tinc, i em preocupa que aquesta sensació la tingui el meu fill/a quan sigui aquí.

"Ah que guay", "Ah molt bé no?", "Ostres que xulo"... són els més comuns positius, perquè també hi ha els de "uf us marejaran molt", "tela com us fan esperar no?", "i perquè tan temps?", "prepareu calés que això és molt car!" i un llarg etc... i la majoria no em molesta, excepta una... la que contesten amb un "ah si? i per què?"

Potser les felicitacions arribaràn quan ensenyem la foto de l'assignació, quan ja hi hagi alguna cosa que faci entendre l'espera... igual que una panxa a una embarassada.

Evidentment hi ha excepcions i també hi ha gent que et felicita... i també sé que molta gent de les que no et feliciten, també se n'alegren encara que no diguin les paraules "felicitats o enhorabona".

.

Desig nº 69

L'Elena ens envia el desig 69.

Arriba de Barcelona i hi inclou un proverbi hindú! Que sabis són tots aquests proverbis...

La roba és xulissima.

Moltes gràcies Elena.

.

Perquè les mosques molesten a les vaques?

Seguint amb els contes africans, avui en toca un de orígen Nigerià:

Quan Adiaha Umo era reina de Calabar, essent molt rica i hospitalaria solia donar grans banquets a tots els animals domèstics, però mai invitava als animals salvatges perquè els tenia por.

En una de les festes que va donar, hi havia tres grans taules, i va dir a la vaca que com que era l'animal més gran dels presents, s'assentaria al principi de la taula i distribuiria el menjar als demés. La vaca va dir que així ho faria i va començar a distribuir el primer plat, però es va oblidar de la mosca perquè era molt petita.

Quan la mosca ho va veure, va demanar a la vaca que li donés la seva part, però la vaca va dir: "estigues tranquil.la, has de tenir paciència".

Quan va arribar el segón plat, la mosca un altre cop va demanar la seva part a la vaca, però la vaca es va senyalar el seu propi ull i li va dir a la mosca que rebria el seu menjar més tard.

Finalment, tots els plats es van acabar i la mosca, sense haver rebut menjar, se'n va anar a dormir sense sopar.

Al dia següent la mosca es va queixar a la reina, la qual va decidir qeu, com que la vaca no havia donat a la mosca la seva part, sino que havia assenyalat el seu ull, en el futur la mosca sempre obtindria el menjar dels ulls de la vaca i inclús ara, a on sigui que hi ha vaques, sempre hi ha mosques alimantant-se als seus ulls, d'acord amb les ordres de la reina.

.