Fa un parell de dies a la ràdio van parlar d'una enquesta realitzada a nens que els seus pares són AUTÒNOMS.
El 80% deia que NO volia dedicar-se al mateix que els seus pares, ni volien seguir amb el negoci familiar. El motiu era que "gairebé no veuen els seus pares".
S'havien donat compte que els seus pares passen poc temps a casa per culpa de la feina.
En el nostre cas, que els dos som autònoms... és per reflexionar!
Tenim bastant clar que podrem compaginar-nos la feina perquè durant les 24 hores del dia el nen estigui amb un de nosaltres dos durant el primer any com a mínim, sino, no hauríem decidit ser pares encara, i que després compaginarem la vida i els horaris de manera que la vida familiar sigui primordial, però tot i així, intentarem recordar aquesta enquesta cada vegada que la feina ens absorbeixi.
.
6 comentaris:
Qué fort, pobres nens! Miq és autònom, també, i la veritat és que es una castanya. Pasa el dia treballant, moltes voltes des de casa, pero treballant. Aguarde que quan el Suly sigui açí afluixe una mica el ritme...
Una abraçada,
Nür
El meu pare ho és i jo formaria part del 80% de nens que NO voldrien contiuar amb aquesta feina i ben bé perquè no el veiem més que el diumenge, i crec que puc parlar per mi i per mon germà també... ara bé, hi ha aventatges que els que treballem a sou no tenim. Penso que tenint present l'enquesta podeu fer que el "Touré" sigui un nen molt feliç i... qui sap potser en el futur vol ser autòmon!
Jo en vaig tenir l'ocasió, de ser autònoma, però vaig decidir no ser-ho, perquè durant tota la meva infantesa els meus pares duien la botiga i jo gairebé no els veia, si no era allà.
no recordo haver fet mai vacances amb ells...
ánims......
segur que tinguent en compte aquesta reflexió, ho compaginareu la mar de bé.
La veritat és que la conciliació de la vida familiar amb la laboral és més que preocupant, sobretot en el cas dels autònoms. És una putada tant per la quitxalla com pels pares.
Nosaltres aquest any hem estat uns mesos treballant a dos llocs alhora i l'única cosa en clar que hem tret és que serà l'últim cop (i això que encara no tenim canalla!). Seguirem buscant una feina de poca estona i ben pagada...
La meva mare era autònoma, i la botiga era a casa mateix, pel que la seva conciliació va ser genial, sempre era allà!!!.
Després del curs de CI, nosaltres vam rumiar molt això de compaginar el major temps possible amb el peque, però em sembla que per voltes que li donem, farem el que podrem i amb tota la millor intenció del món!!!
Ànims
Muaks
Publica un comentari a l'entrada