Fins ara havíem fet un parell de trobades amb altres famílies que estan adoptant a costa d'ivori, que són de la mateixa comarca que nosaltres, però ahir vam "ampliar fronteres" i la trobada va ser més gran.
Ens vam reunir 31 persones per dinar i passar el dia junts, famílies amb la idoneitat recent estrenada com nosaltres, famílies que ja estan en espera d'assignació, famílies que estan assignades amb espera de viatge, famílies que el seu fill és aquí des de fa 9 anys i la família de la meva amiga ivoriana.
És xulo posar cara a la gent amb qui fa temps que comparteixes paraules, perquè hi ha qui te l'imaginaves així, hi ha qui te l'imaginaves totalment diferent i resulta curiós i divertit a part de que tens la seguretat de que pots parlar amb ells de les teves inseguretats, els teus nervis i emocions per tot el procés, tan el viscut com el que falta per viure... i t'entenen, perquè comparteixen aquests nervis i emocions.
Nosaltres ens ho vam passar molt bé, espero que la resta també.
.
5 comentaris:
És xulo quedar amb gent amb les mateixes inquietuts; amb les mateixes preguntes; gent tan propera, veritat?
A mi m'agrada també quan ens juntem, perque com dius, li poses cara a la gent, i saps que pots paralar de tot, de sentiments, del procés...
M'alegre que ho pasareu bé.
Un petò,
Nür
Nosaltres també la vam tenir dissabte, tot i que de moment les fem mes íntimes, només erem 8... pocs però molt ben avinguts!!!
Quina sort Laura!
Deu ser emocionant veure com van caient assignacions, i posant carones boniques al desig de ser pares!!! Vol dir que tot marxa bé, no?
Jo, els fills de les parelles que van viatjar just abans o després de nosaltres, els tinc una estimació especial...
Sóm com una gran família!
Una abraçada
Jo trobo que son trobades ben especials, com que estem vivint el mateix penso que de vegades no calenni paraules.
Me'n alegro que ho passessiu bé!
Nosaltres encara no hem compartit cap d'aquestes trobades... bé, a banda de les de blogaires a la xarxa...
Com tot, ha de fer el seu procés. Penso que encara no estem preparats per trobar-nos amb d'altres famílies, sobretot si tenen nens... crec que em faria un fart de plorar. Tot es soluciona, eh? fins fa poc plorava amb els fills de les meves amigues, ara això ja ho tinc superat...
Pas a pas...
Me n'alegro que us anés tan bé!!!
Publica un comentari a l'entrada