9.6.09

I ara què?

I ara què? Quin és el següent pas?

Aquesta és la pregunta del milió, és la pregunta que em fa tothom qui no està massa ficat en el complicat món de l'adopció, quan els explico que SOM IDONIS!

Ja fa un temps vaig "tunejar" aquesta escala per adaptar-la als passos d'un procés adoptiu i avui la torno a fer servir, perquè m'agrada molt per explicar en detall tots el procés.


Ara estem al tercer esgraó! Molt avall encara, però molt important!

A Costa d'Ivori es pot tramitar l'adopció per protocol públic o per ecai, per diversos motius nosaltres hem escollit ecai.

Al ser un païs nou en adopcions a través d'ecai, l'ICAA només deixa tramitar 25 expedients el primer any, entenc que per no massificar el païs massa de cop en cas de que fós un païs lent en assignacions.

Doncs bé, aquests 25 expedients ja estan complets, per tan ens hem d'esperar a l'octubre, que és quan farà l'any que IPI (la ecai) tramita a Ivori i podran tornar a acceptar expedients. Serem dels primers del segon any perquè no hem entrat pels pèls.

La veritat és que no em preocupa, ja fa un temps vaig assumir que no seríem pares pioners tal i com la ecai ens havia insinuat, per tan el nostre procés no seria tan ràpid com en un principi crèiem, per això ara estic tranquil.la, penso que no ens en donarem ni compte i serem octubre... mentrestant, disfrutarem de la tranquil.litat que dóna tenir el CI.


.

7 comentaris:

Nür ha dit...

Clar que sí, octubre és ahí mateix... Vé justetet després de septembre i ja saps que per mi septembre està molt a prop.
Voràs com tot va bé. A més si l'ecai accepta poquets expedients, de segur que va molt ràpid i en menys del que penses... churumbel!!
Una abraçada,
Nür

marta ha dit...

Un pas més però Importantíssim... Un cop firmat, tindràs alguna noticieta... però la espera continuarà... i per aguantar-la aquí som molts...
Petons

Tuà ha dit...

I tant això del CI senta bé bé, així que a disfrutar, vacancetes i... després vindran més bones notícies, a per elles!

Monika ha dit...

I ara què? doncs a esperar sense desesperar, com tots... pero tot sigui per una bona causa, i quan mes llarg sigui el procés, doncs mira, més experiencis viurem entre mig, més gent coneixerem, més experiencies per explicar-li quan sigui gran...

Laura ha dit...

Hola marta i kiko... esteu adoptant a ivori també?
Laura.

sílvia ha dit...

l'octubre és aquí mateix....... el temps té això, que vola!!!!!
de tota manera no sé com funciona el tema de la ecai, nosaltres vam anar per protocol públic, però imagino que durant aquests mesos podeu anar avançant paperassa no???????
això si que us faria guanyar temps!!!!!

petons
sílvia

lalala ha dit...

I ara què??? A somiar amb el vostre fill i que el desig d'ell es vagi fent GRAN i GRAN en el vostre cor...
Disfruteu l'espera!