En el setmanal de la meva comarca, fan entrevistes a joves inmigrants, la d'ahir divendres va ser a Florence, la meva amiga ivoriana.
Estàn molt bé aquestes entrevites perquè t'ajuden a donar-te compte (a vegades se'ns oblida) que darrera de cada persona inmigrant hi ha una història, algunes més dures que altres, però personals i intransferibles.
Hi ha una frase de l'entrevista amb la que he somrigut... explica que a vegades va a la piscina i es sent observada i llavors ella mateixa pensa "osti, si soc negra!!"... m'ha fet pensar en la pregunta tonta que li vaig fer el dia que l'havia de conèixer.
Així que ja veieu... tinc una amiga famosa, jeje.
.
5 comentaris:
Jeje, he rellegit el post de la pregunta tonta... i m'ha fet tanta gràcia com la primera volta!!!
Potser algún dia no se senta observada a la piscina... aquest dia està per arrivar... però arrivarà, segur, i ella i els nostres nens seràn tan "normals" com la resta.
Una abraçada,
Nür
Doncs jo no l'he hagut de remirar... ho recordo!
I ja és raro perquè sóc un despiste!
Per cert, per llegir l' entrevista, com ho faig?
Lauri, gràcies per TOT!
Doncs sí. Jo intento recordar sempre la existència d'aquestes histories personals. Si tots penséssim una mica en això tot seria diferent.
Per cert, jo la pregunta tampoc la veia de més... podria haver-hi més d'una noia negra en la cafeteria, no?
Petons!
Caray la Florence, està en totes parts!! No se'n perd ni una ;-)
Publica un comentari a l'entrada