Hi havia una vegada un nen que tenia la pell negre, ere negre. Des de ben petit es va fer famós junt amb els seus germans també negres, tenia una veu i un ritme prodigiosos els quals el van portar a ser anomenat el rei del Pop. Aquest nen es deia Michael Jackson.
Però no estava bé amb ell mateix, hi havia dues coses que el preocupaven i que el van fer tornar un excèntric, ni volia ser negre ni volia fer-se vell. Al païs de nunca jamas "neverland" on vivia tot sovint hi convidava a menors, els nens, la seva obsessió. Segons ell li havien pres la infància i la volia recuperar. Una vegada en una entrevista va declarar que havia rebut abusos per part del seu pare... seria aquest el motiu de la seva excentricitat i el motiu pel qual no s'acceptava ell mateix? volia trencar amb el seu passat? va tenir fama però li va faltar carinyo?
Ahir es va morir, i ara el seu color ja no importarà, tal i com no havia d'haver-li importat fins ara.
Fa molt temps que penso que Michael Jackson m'ajudarà a enfocar el tema de la pell al meu fill/a, va ser una persona que no es va acceptar tal com era, tenia tot el què podia demanar... però no tenia el més important, l'autoestima. Penso que serà bo enfocar el tema tan posant exemples de qui està orgullós de la seva pell com posant exemples de qui no ho està.
Els que ja teniu els nens negres a casa i són suficientment grandets per entendre el tema... heu parlat mai de Michael Jackson amb ells?
.
5 comentaris:
Laura,
m'has tret el post dels dits. A mi en Jackson em va desencantar després del billy jean i el thriller, i això que jo era joveneta, eh?
després sempre m'ha pesat més la seva insatisfacció personal que la seva música.
Espero que a partir d'ara se'l recordi per la música, perquè sempre he pensat que era un senyor de dubtosa personalitat.
A mi m'agradava l'artísta, no gens la persona. Però... vols dir que realment volia ser blanc? Diuen que tenia la malaltia aquella vitíligo i que en aquests casos els metges despigmenten els trossos que no perden color perquè no quedin tacats. En qualsevol cas es evident que era un clar exemple de desequilibri i insatisfacció personal... un cop vaig veure un reportatge i el tio s'en anava de l'olla MOLT.
Si vols passar pel meu blog personal http://comentariohoy.blogspot.com
vaig fer una entrada sobre el tema, quan Obama va arribar a la presidència!!!
L'artista i el músic, quina pena s'ha perdut, però fa molt de temps que es va perdre, en el seu afan de renunciar a la seva identitat, amb les seves ganes de ser protagonista...
Si que n'hi parlaré, perquè es senti orgullòs sempre de ser qui és i de ser com és...
Sempre ho havia pensat, aixó de parlar del Michael Jackson al meu fill (o filla) per tal d'exposar el tema de l'autoestima i el color de la pell.
Podriem fer un llibre :D
Petons,
Nür
Jo no els en he parlat del Michael Jackson... Realment crec que era una persona amb molts problemes... no era només un tema del color de la pell.... Però estic d'acord que el més important és potenciar l'autoestima dels nostres fills i fer que estiguin contents amb ells mateixos (siguin blancs, negres, prims, gordos, alts, baixets....). A mi sempre m'han anat molt bé els contes i les pelis infantils (Tarzan, Dumbo, ....) per provocar converses on es parli de les diferències, de l'autoestima...
Publica un comentari a l'entrada