L'awalé és un dels jocs més populars d'Àfrica occidental, entre ells Costa d'ivori. Generalment es talla en fusta fent una caixa quadrada o rodona que es tanca per unes visagres centrals i que delimita dues parts diferents foradades amb caselles on es posen llavors o fitxes de cada competidor.
Les instruccions d'us són moltes i variades, hi ha diferents maneres de jugar entre 2 competidors, sempre pactant-se les regles abans.
La partida la comença un dels dos jugadors que ha de moure la llavor que té a la seva part, agafant totes les llavors d'un dels seus 6 forats i dipositar-les d'una a una cap a la dreta, en cada un dels forats que va avançant.
L'objectiu és obtenir a la última casella dipositada de la part del contrari un total de 5 o 6 llavors (a pactar abans de començar). Quan això succeeix ens emportem el total de les llavors que hagim completat a la casella, a més de les anteriors si això coincideixen en 5 o 6.
Les jugades es van alternant entre els dos jugadors i guanyarà aquell que reuneixi el major nombre de llavors al seu poder.
La partida acaba quan un dels dos jugadors no pot moure llavors perquè a la seva part ja no en queden.
Així llegit no he entès res, jajaja... així que espero que la meva cosina o la meva germana, que si saben jugar, me n'ensenyin, jeje.
8 comentaris:
Una vegada vaig anar a una fira de diferents paisos del mon... entre ells hi havia aquest! Molt interessant!
Anna
Eing?!?!? Si la teua germana t'ho explica bé... m'ho dius, que jo sóc prou mala per aquestes coses!! :D
Petons!
Nür
Doncs, a mi em sona d'haver vist, ja fa temps, un reportatge de TV que parlava d'aquest joc, i recordo no vaig entendre com s'hi jugava!!! Jajaja, m'ha fet gràcia veure que no sóc l'única.
ei!! el Ricard i jo en tenim un des de fa ja uns anys i sí que sabem jugar!! bé al menys fa un temps en sabíem, com ara fa bastant que no juguem potser se'ns a oblidat.... és molt divertit!!
Recordo que quan vam estar a Àfrica vèiem a la gent jugar al carrer amb awalés gegants que es fabricaven ells mateixos fent forats a la terra i jugaven amb pedres, ens quedàvem molt de temps mirant com jugaven però no vam aconseguir entendre el joc. Però un dia a la fira de jocs de Tona ens van ensenyar a jugar i en vam comprar un.
Laura
hola!
quina casualitat, aquestes sobretaules de nadal vam estar-hi jugant amb el meu cunyat perquè li en van regalar un, és molt divertit! el que no sabia és que hi ha diferents maneres de jugar-hi, presisament vam jugar al que tu ens expliques. tinc pendent d'aconseguir-ne un
m'apunto lo de la fira de jocs de Tona, però això acaba de passar oi?
no podré esperar una aaaany
petons
laura mura
Ei Mura,
si la fira de Tona va ser per nadal més o menys...
Mira-t'ho pel cantó bo... l'any que vé hi anireu tots tres!
Podriem fer-hi una quedada, la Muñoz també seran 3!!
Petons.
Per qui llegeixi després... som tres Laures diferents eh??
La mura, la muñoz i jo!
Sí, sí, la fira acaba de passar. Nosaltres vam anar fa tres anys i ja no em tornat més però cada any ens quedem amb les ganes, així que per nosaltres encantats de fer una quedada de Laures a Tona per la propera fira!!
Muñoz
Publica un comentari a l'entrada