Sembla mentida que un simple trosset de tela amb un desig et pugui fer tenir un subidón, però és així.
Avui ha vingut l'Eva, una amiga de la infància, del poble... una persona d'aquelles que tot i veure poc o molt poc, sovint penses en ella... però les persones en general i jo especialment som aixi... penso en la gent, però tampoc faig massa res per veure-les més, o sigui, que aquella persona no sap que penso en ella, és un defecte que tinc, potser hauria de demostrar més les coses... i mira.. això podria ser un dels proposits pel 2009, veure més a qui tens ganes de veure, no??
L'Eva té un fill, en Gerard que és qui "escriu" el desig... però com que encara és petit i no sap escriure, la seva mare ho ha fet per ell. És preciós!!! M'encanta!!
Gràcies Eva, Juli i Gerard.
1 comentari:
Hola Laura, sóc l'Eva, estic molt contenta que t'hagi agradat, també penso que ens hauriem de veure més, però toots estem tan liats... i més amb un peque, ja ho veuras... pero de totes maneres continuem pensant l'una amb l'altre, sempre que ens necessitis ja ho saps....Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada