Des que hem començat el procés d'adopció, desitjava sentir les paraules màgiques "informe favorable"... i ara que les he sentit només tinc una sensació agredolça.
Les dues psicòlogues ens veuen bé, a l'anterior entrevista ens ho van dir, ahir vam tenir la visita domiciliar, i la noia molt molt maca ens va tornar a dir que ens veien bé... és a dir, la insinuació que l'informe serà favorable és evident, suposo que dimecres que tenim la última entrevista ho sabrem segur, però no estem tranquils.
L'informe ha de passar el comité d'evaluació i hi ha la possibilitat que no ho vegin clar i els tornin l'informe a la icif per aclarir conceptes que no quedin del tot clars... a mi això em fa estar en un estat que no sé com definir... com de passivitat i nerviosisme, tot alhora, potser pel fet de saber que ens queden dos mesos d'incertesa.
Si fins ara que no sabíem com seria l'informe, estavem positius, més ho hauriem d'estar ara que sabem com serà aquest informe , no??
Estem molt contents amb l'equip d'evaluació que ens ha tocat, són una gent molt maca, ens hem sentit còmodes en tot moment malgrat haver-hi preguntes d'aquelles que toquen endins i fan mal... ens han entès, ens han ajudat a treure paraules quan no ens sortien i fins i tot en alguna ocasió hem parlat informalment com si ens coneguéssim de tota la vida.
Però ara, a partir de dimecres que vé... tocarà esperar... i segurament serà més dificil que ara, ja que ara almenys saps que cada setmana feies una entrevista i això et feia sentir "util"... però esperar per esperar, sense tenir res a fer... serà el més dificil, suposo.
No em considero una persona negativa, sino al contrari, per això m'extranya sentir-me així. Suposo que ja ens passarà... consells?
Per cert... avui el meu nebodet, en Roc, fa dos anys!!!! Sembla mentida, el temps ha passat volant... això em fa pensar... si han passat dos anys tan ràpid... perquè no m'hi han de passar els dos mesos d'espera??
6 comentaris:
El temps no passa ni massa ràpid ni massa a poc a poc, passa.
Tot anirà bé... amb una ja n'hi ha prou, no? ;)
Ei, el dibuix aquest de l'escala és genial! Molt útil per explicar als colegues com va el tema, de forma fàcil i ràpida.
Maca, el temps, com t'han dit, passa, simplement i el que has de fer és deixar-lo passar tenim el cap ple d'idees i de coses a fer.
No pateixis perquè si ja t'han dit que ells ho veuen favorable, ja tens un pas molt important fet.
Molts petonets!
Vero i Xavi
felicitatssssssssssssssss!!!!
queda't amb el que t'han dit......és favorable!!!!
i quan ells diuen que és favorable doncs cap problema!!!!!!!
ja veuràs com tot va de meravella!!!!!
si alguna cosa anés malament ja t'ho haurien fet notar.
petons
sílvia
Com diu la Vicki... el temps passa. I possiblement aquest dos messos se t'allarguen més del que voldries. Però tranquila. En el 99.9 % dels casos, un informe favorable passa el consell sense problemes!!! Tan diferents sou vosaltres?!?! No ho crec!
Un petó!
Nür
Clar que si! Tu fes-me cas, estigues tranquila que, com veus, tot va bé ,molt bé i ho sabeu. Només cal esperar una miqueta més i despres... esperar molt més jajaja! Pero amb la seguretat que després d'aquella espera tindreu al vostre fill amb vosaltres.
Molts ánims i positivitat!!!
agafat-ho com un embaraz, de fet ficset, hi han 8 esgraons, falta un jeje,
ara representa que estas el 2º 3º mes , i tots els dubtes que tens , simbolicament son les nauseas ,
paciencia,que tot arriba,
Publica un comentari a l'entrada