Ahir va ser un gran dia!
Vam reunir a tota la familia per part meva, per convidar-los a dinar i fer-los saber la nostra decisió d'adoptar.
Coneguent-los sabia que es posarien contents, però la cosa va anar molt millor del què em pensava... alguns es van emocionar i van fer que m'emocionés... estic molt molt molt contenta de les reaccions...
Ells creien que jo anava enganyada al dinar i que ho havia montat tot en Manel per celebrar el meu aniversari... però a l'hora dels postres, els vam donar la noticia, donant-los el conte que havíem fet per la ocasió (bé, de fet el conte el vaig haver de tornar a fer, a mà, perquè fotoprix no va complir amb els plaços previstos...).
En definitiva... tinc una familia genial!
11 comentaris:
Aiss que bee! Me'n alegro per tu! Suposo que en aquests moments es molt important per a un mateix que et facin costat amb la teva decisio!
Una abraçada!
Anna
Me alegro muchísimo. A veces es demasiado compliado que la familia nos entienda. Ver en ellos la falta de ilusión o la desesperación por la espera... es complicado de entender.
Un abrazo
moltes felicitats bonica, tenir la família de la teva banda és el millor del món....!!!!!!
si ara ja estan així imagina quan tinguin el seu tresor als braços!!!!.....és una passada!!!!!
sílvia
Me n'alegro moltíiiiiisssssimmmmmmm...
Molts petonets!!!!!
Vero
Hola Lauri! Me n'alegro molt que estiguis tan contenta d'haver-ho compartit amb la teva família i que hagi sortit tan bé... És un projecte vostre però també els implica a ells, per tant, si ho viuen amb emoció i il·lusió, us sentireu molt emocionats...
D'altra banda, sento molt no haver posat la nostra signatura al targetó del desig... En tot cas, us desitjem que arribeu molt aviat a aquest vostre bombó...
Una abraçada,
Mariajo
Quina meravella!!!
Realment quan ets sents tan reconfortada és indescriptible!!.
Me n'alegro molt per tu... i per ells perquè també seran avis, tiets, nebots...i això és per celebrar-ho.
petonetes guapa!
Eli
Hola, avui llegia els teus post endarrerits, perquè he estat desconectada uns dies i m'ha cridat l'atenció especialment el del dia 9.10.08.
Nosaltres també varem anar a IPI i et puc dir que estem encantats. El nostre país és Etiòpia i encara no fa un any tenim dos germans una nena de 8 anys i un nen de 6. Realment tenir nens grans ens ha omplert moltíssim. Per a nosaltres és important el fet que et poden explicar coses de la seva vida a Etiòpia (això de vegades és molt dur d'escoltar però enriqueix molt i quan hi penses t'ajuda a valorar certes coses que oblidem amb el dia a dia)... bé ara entraria en una filosofia....
També vull dir que l'edat crec que s'ha de triar des d'el cor, fer el que un desitja. En el nostre cas, sobre tot jo, tenia molt clar que no volia un bebè... Potser és un dels avantatges que tenim els que decidim adoptar, no?
Molta sort,
Míriam.
ME ALEGRA un huevo..jajajaja
que se lo tomaran bien y que te animen y sobre todo te sientas apoyada y arropada por ellos..
ya veras como a los mas reticentes se les cae la baba en cuanto le vean.
Estimats Manel i Laura no os podeu ni imaginar l´alegria tant inmensa que a tots ens vareu donar.
Qun al dirnos que os casaveu tots varem alucinar al dir que serieu pares conteu com varem quedar.
Aquet nen que estimem tant sense coneixel encara imagineu com quedarem quan l´hi contemplem la cara.
Que el pogueu veure fen gran per ser la vostra alegria de tot cor os ho desitge la vostra iaia MARIA.
Iaia!! Que m'has fet emocionar!!!!
Estàs feta una poeta!!
Muà!!!
me alegro mucho guapa!!! lo más maravilloso es que vuestras ilusiones las comparta también la familia...creo que así la espera se leva mucho mejor
Un beso. Ester.
http://enunbosquedelachina.spaces.live.com
Publica un comentari a l'entrada