9.10.08

La decisió està presa.


I si res no ho impedeix, el nostre fill/a naixerà o ha nascut a Costa d'Ivori.
Dies enrere us vaig comentar que ja gairebé ho teníem decidit però que fins que no parléssim amb la ecai no ho podríem tenir del tot clar.
Doncs ja està!! Ahir vaig assistir a una reunió amb IPI de Barcelona, la primera ecai espanyola que començarà a tramitar a Costa d'Ivori molt aviat.

La nostra màxima preocupació era si ens acceptaríen com a matrimoni sense portar els 5 anys de casats, tot i que si de convivència i resulta que si la dona és més gran de 30 anys (per cert, demà els abandono...) no hi ha cap problema.
Per descomptat, al ser nova no saben ni el temps d'espera ni com funcionarà el païs en rapidesa... però el que si tenen clar és que si comencen és perquè tenen la certesa de que el procés serà net.
Ens hem tret un pes de sobre, aquesta incertesa de no tenir clar el païs ens posava nerviosos.
Ahir a la ecai mentre esperava que m'atenguéssin vaig estar parlant amb una nena, tenia uns 8-10 anys i era molt "xafardera" i no parava de parlar amb mi i preguntar-me coses.. parlava un català gairebé perfecte i li vaig demanar si portava molt temps aqui i em va dir que si... li vaig preguntar quant i em va contestr que 7 mesos!!! quina canya!! només fa 7 mesos que és aqui i ja parla un català genial... aixo em va fer pensar que molts ens hauríem de replantejar l'edat del ci... que hi ha infinitat de nens d'edats més grans que necesiten i volen una familia.. però clar.. tots volem un nadó o un nen petit.... som egoistes per això??
Avui al tenir ja clar el païs.. ha sigut la primera vegada que m'he preguntat... haurà nascut ja el meu fill/a??

6 comentaris:

Javier ha dit...

Yuhuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, me n'alegro molt i molt que ja tingue per fi el país.
Nosaltres ja saps, a l'espera de la trucada per anar a buscar en Pau.. que ha crescut i està una miqueta canviadet... en un mes ha canviat bastant!!!
I no pensis que ets egoista per voler un nadó, pq no és així, qui no voldria tenir un nadó per poder viure TOT? la primera dent, com camina...
Ara endavant!!! que el camí ja saps com és!!
Petonets
Vero

Mariajo ha dit...

Hola Lauri! Moltes felicitats... És un gran pas!! Per cert, ja tinc el tallet de roba pel teu "nen@ d'ivori", em falta escriure la tarja i enviar. La setmana vinent la tindràs!!
Una abraçada,
Mariajo

el fil vermell ha dit...

Felicitats per aquest pas que heu fet!! Me'n alegro!

Per cert, tens un petit repte al meu blog si vols! jeje

Una abraçada!
Anna

MARGUI ha dit...

AHHHHHHHHHHHHHHHHH

genial, genial, genial

que ganas tengo ya de conocer a mi
"sobrinito"

ya veras como pasa el tiempo volando

besos mil

Eli ha dit...

Hola Lauri,

Et conec a través d'altres bloggs i m'he quedat enganxada, tot i que no tinc gaire a veure amb el món de l'adopció, he conegut algunes amigues mares del cor i m'he enamorat de tot això..sobretot dels vostres sentiments plasmats en els vostres bloggs. Moltíssimes felicitats per tenir el país decidit, perquè avui és el teu cumple i sobretot pel teu blogg que de ben segur a partir d'ara visitaré moltíssim.
Estàs convidada si vols al meu
3trossets.blogspot.com

Petonets,

Eli

Unknown ha dit...

Hola Laura i a tots els que heu escrit. Quina alegria de veure que hi ha altra gent que pot entendre que l'adopció pot ser tant desitjada com la maternitat biològica,també en casos en que no hi hagi problemes de fertilitat! De vegades és difícil de defensar aquesta opció, sobretot perque és quelcom que surt del cor, i de vegades els sentiments, les sensacions són difícils de verbalitzar.
Nosaltres sóm una parella de prop de Barcelona, i tot just comencem amb el CI. Suposo que com tants de vosaltres tenim un sentiment molt fort amb l'Àfrica ( experìencies, amics...) pel que hem optat per Costa d'ivori.
Vam assistir a la reunió d'IPI de mitjans de setembre i ens varen dir el mateix que a vosaltres respecte Costa d'Ivoi. I aquesta setmana han penjat a la pàgina de l'ICAA els requisits del país... així que sembla que tot va rutllant mica en mica !!!!

Et deixo el meu mail per si tens/teniu ganes de compartir anècdotes i demés d'aquest meravellós procés!! omr-8@hotmail.com

Enhorabona per aquest projecte fantàstic del blog !!!

Olga