Quant val?

Ahir vam tenir una conversa del tot innocent, d'entrada... però que va acabar amb una frase que ens va deixar una mica en estat de shock.







Els tres: papa, mama i M.

Mama: Vigila amb això que es vessi que és molt car.
M: Què vol dir car?
Mama: Doncs que val molts cèntims.
M: Si es vessa en comprarem més, tinc diners al porquet.
Mama: Però si gastes els diners del porquet en haver de tornar a comprar el que has vessat, no en tindràs més per poder comprar una cosa nova.
M: I quan val això? (senyala un got)
Papa: 1 euro.
M: I aixo? (senyala el paper de cuina)
Mama: 1 euro
(va seguir senyalant coses)
Mama: i si sumem tot aixo, haurem de pagar 5 euros.
(estava assegut a la falda del papa)
Papa: I quan val aquesta orella que em vull menjar? (mossegant la orella de M)
Mama: Nooooo que la orella és de M i els nens no es compren...
M: Que si, els nens es compren a Àfrica!!

Ens vam quedar morts... li vam dir que no i no vam poder seguir, perquè quan es posa en plan vacilón, no hi ha manera de treure'l d'alla.... nosaltres: que no! i ell: que si!! nosaltres no et vam pas comprar, et vam adoptar! i ell: que si, que em vau comprar... (però vacilant-nos, amb to burleta, com dient ja ho sé però us vull tocar els nassos)

Aquest to vacilón el fa servir també quan li dic que l'estimo... comença qeu no! i jo que si! i ell que no! i jo que si! i aixi entrem en un bucle del qual és dificil sortir... en el fons, crec que el que busca és anar sentint un i mil cops que l'estimo.

Temps enrere va fer servir la mateixa tàctica per dir-nos que se'n tornaria a Nigèria... li dèiem que viuriem sempre junts i ell ens deia que no, que tornaria al LF (el seu orfenat) i nosaltres li dèiem que no, i ell que si, que viuré a Nigèria, i aixi també entravem al bucle....

Té 4 anys, no tinc la sensació que hagi pogut sentir res de compra de nens i els preus de l'adopció, etc.., crec que aquesta conversa d'ahir és més fruit a la casualitat... però tampoc m'agradaria pecar de innocent. Haurem d'estar alerta.

Dos anys ja!

Mentre esperavem assignació, el temps ens passava lent... van passar dos anys des de la sol.licitud fins que vam tenir assignació... i justament avui, en fa 2 de l'assignació, 2 anys que m'han passat increiblement ràpid, que em sembla que m'han robat dies, però per altra banda han passat tantes coses i tan intenses que la sensació és que necessitaria el doble de temps per encabir-hi tot el viscut.

Vaig explicar aquell dia aquí

Em sorpren com soc capaç de recordar detalls petits petits petits d'aquell dia, pensaments, imatges, mirades, abraçades... també recordo  com em vaig sorprendre pel què vaig sentir i sobretot pel què no vaig sentir... recordo la trucada a casa, recordo la trucada a la meva iaia i com li vaig haver de repetir el nom tres o quatre cops... com vaig enviar la foto per sms (sembla mentida que els sms hagin quedat practicament obsolets en aquests dos anys) a la familia, a amics,...

Ahir explicavem a en M com va ser l'assignació...

 Jo - Ens van ensenyar una foto i ens van dir com et deies i després ens van demanar... voleu ser els pares d'aquest nen???? I saps què vam contestar??

M - Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!

I li vam ensenyar la foto, aquella que tenim penjada des d'aquell dia a una paret de casa.... i se la va mirar, i ens va demanar.... i qui em va posar el meu nom?? I li vam explicar qui va ser, per què li va posar i què significa.

Espero durant molt i molts anys recordar cada instant d'aquell dia ... perquè és preciós.

Dinotren

Fa uns dies a un grup de facebook van parlar d'aquesta sèrie però fins avui no hem tingut la oportunitat de veure-la.

Un petit dinosaure, en Buddy, és adoptat per una familia de dinosaures d'una altra espècie, el senyor i la senyore teranodonte que també tenen tres fills teranodontes. Junts viatgen amb el dinotren per aprendre i conèixer tot el què envolta el món dels dinosaures. Viatgen pels periòdes triassic, jurassiic i cretaci, i mentre ells viatgen el conductor ens va donant dades sobre els dinosaures prehistòrics.

La posen a Clan, encara no sé ben bé quins horaris.

Ens ha agradat força i té tots els ingredients perquè agradi als nens. Dibuixos divertits i dinosaures!!

Tirites color pell/carn

Segurament haureu llegit la campanya que ha engegat una familia per aconseguir que a les tirites del carrefour els canviin el nom i les etiquetin sense topics. "Tirites color pell",... deu ni dó!! Visca l'egocentrisme dels blancs.

Em va sorprendre molt i evidentment vaig enviar la meva queixa a carrefour. Si volem que les coses canviin i que la gent deixi d'anomenar color carn o pell al color marró clar o veige, el camí per aconseguir-ho passa també per deixar d'etiquetar amb topics.

Arrel d'aixo vaig començar la meva propia cerca particular i he trobat infinitat de tirites i esparadraps etiquetats malament.

Vaig començar pel grup bonpreu-esclat on les tirites posa "color carn". Em vaig posar en contacte amb ells i la veritat és que super bé! M'han dit que ho canviaran ara que redissenyaran tots els seus productes. Em guardo l'aplaudiment per quan ho vegi amb els meus ulls.

Vaig seguir pel mercadona! Tirites Doctor San. Color piel! Tinc pendent fer la queixa. No és marca blanca, és marca que ven a farmacies també.

La meva cunyada treballa a una farmacia i m'ha dit que hi ha molts esparadraps que al color veige li diuen color pell... he passat per la farmacia i efectivament!! Acofar, Dr. Sos, 3M, omniplast......

I com que quan vull puc arribar a ser molt obsessiva... he continuat la recerca per internet i he trobat tirites de color carn!! I aqui en teniu la prova!!!!! Ebon-aide!!!

Els rínxols a Mèxic

Acabem d'arribar de viatge de Mèxic. I en M i sobretot el seu cabell han causat furor. Hem estat el centre d'atenció allà on anavem.

La primera setmana que vam recórrer la part de la Riviera Maya on hi ha molt més turisme aquest tema va passar més desapercebut, però quan ens vam endinsar cap a la Peninsula del Yucatán es va començar a fer evident.

Un dia, a Chemax, passejavem buscant un lloc per dinar i ja vam donar-nos compte que tothom ens mirava... el primer moment penses que ho fan perquè és un poble sense gaire turisme i els fa gracias que tres pringats passegin a ple sol... però de seguida ens vam adonar que les mirades anaven cap a ell.

Vam entrar a un localet de menjars i de cop va tenir 5 o 6 mans sobre seu! Van començar a fer preguntes, d'on vé, si és el nostre fill, etc.. però totes sense treure els ulls dels cabells... els tocaven i reien, es miraven i els tornaven a tocar... i cridaven algú nou i el feien venir a tocar... vam explicar-li a en M que es mirés els cabells de tothom i que es fixés que tothom els té molt llisos, i que per això tocaven el seu perquè no havien vist mai un cabell tan rinxolat. Ho va portar bé i va acabar jugant amb els nens del local. 

Aquest fet es va convertir en un continuu... lloc on anavem lloc que li deien coses, li tocaven el cap o simplement feien somriures tímids.... per sort en cap tan exagerat com al local de menjars de Chemax.

En algun poble, ens vam donar compte que alguna moto girava cua i tornava a passar per on erem per tornar-se'l a mirar.... 

Ell no ha set massa conscient d'aquest fet, però no passarà massa temps que si ho faci. Ho haurem de treballar ja que la gent no és gens discreta. 

No vam intervenir, primer perquè a ell no l'afectava i segon perquè vam notar que la gent no era maliciosa, simplement era pura curiositat, com quan un blanc arriba a un poble d'africa on no arriba el turisme. 

A l'aeroport de tornada però, vaig explotar... a una botiga del duty free acabant de gastar els pesos que ens quedaven a la butxaca una dependenta li va començar a tocar el cap i amb to ben alt, va començar a parlar de lo curiós que era i va anar cridant les seves companyes perque vinguéssin a tocar-li el cap... i aqui vaig explotar i li vaig dir que ni pensar-ho, que primer de tot li hauria de demanar al nen si li molesta que li toquin el cap. La seva resposta va ser que ja li havia dit hola al nen. Olé tu!! jajajaja

Un avió per la Precious

Participo acticament amb una associació que treballa pels nens orfes de Lagos, Nigèria, lloc on va néixer el meu fill.

Des d'aquesta associació s'està treballant per portar la Precious a Barcelona per ser operada. La operació de la Precious és totalment necessaria i la farà gratuitament el Dr. Iván Mañero a la clínica diagonal de Barcelona.

Us animo a participar a la campanya "un avió per la Precious" per aconseguir els diners del bitllet d'avió que ens fan falta perquè la nena pugui venir.

Llegiu la campanya aqui

Nosaltres ja hem participat amb l'avió que hem fet en M i jo.

La web de l'associació és www.blessla.es 

Animeu-vos!! Molts poquets junts fan UN MOLT.

Truquem-la

El diumenge era el dia de la mare i al matí quan ens vam llevar li vaig explicar a M què significava això.

Li vaig dir que hi ha gent que fa regals a la mare però que jo amb un petó en tenia prou.

I va venir i em va fer un petó "dels que fan mal".... són els petons més forts que sap fer!!!!!! El fa tan tan tan fort a la galta que quan acaba sempre em demana si m'ha fet mal... jajajaja

I vam tenir la següent conversa...

M: T'ha fet mal?
Jo: Noooooooooooo però ha set molt molt fort eh??
M: Siiiii
Jo: I a l'altra mama, què et sembla si n'hi enviem un?
M: Quina mama?
Jo: La de Nigèria, la que et va portar a la panxa. Tu  vas sortir de la seva panxa.
M: (va senyalar la meva panxa.... hem parlat molts cops de que ell va néixer d'una altra panxa, però... o no ho entén encara o no ho vol entendre)
Jo: Vols que li enviem un petó?
M: No li arribarà....
Jo: Ah no? per què?
M: Perquè és moooooooooooolt lluny.
Jo: Doncs hauriem de buscar alguna manera de fer-li arribar no? Com ho podriem fer?
M: TRUQUEM-LA!!!!!

Aissssss si fós així de fàcil.

.