10.11.11

I va començat tot.

Erem al pati de l'orfenat, feia calor i jo acabava de sortir d'uns dies de deshidratació, amb vòmits i diarrees. Estava molt nerviosa, gairebé més que el dia que el vam conèixer. El matí, per ELL havia estat igual que els dels últims 7 mesos... però després de dinar alguna cosa va canviar, el van vestir bé i NO va anar a fer migidada. Ell i l'A van sortir al pati, amb nosaltres... la Lady B. (directora de l'orfenat) ens va fer fotos, als 3... i mentre les feia, en M es va posar tímid i no volia sortir a les fotos...

En M era als meus braços i la lady B es va acostar i li va dir:

Lady B. - Do you like your new parents? (t'agraden els teus nous pares?)
M - Yessss (un si, tímid, arrossegat...)
Lady B. - I'm very very happy for you. (estic molt molt feliç per tu)
M - Yessss (un altre si, arrossegat, acompanyat d'un mig somriure)

I el va abraçar amb dolçor...

I a mi això em va emocionar, meravellosa dona, quant de bé que està fent a tots aquests nens i nenes que TAN la necessiten.

D'això avui fa un any. Fa un any que el nostre fill va deixar de viure en un orfenat, PER SEMPRE.

Vaig explicar aquell dia, aquí

6 comentaris:

Lyd ha dit...

Buah! Quina emoció m'has fet sentir. Quina tendressa la de la directora i quin moment per recordar.
Moltes felicitats per aquest any.

Roser ha dit...

Quin bonic record...a nosaltres ens passa el contrari quan ens recordem de la Dra de l'orfanat ens entra una mala host...per sort aquesta senyora ja no està a l'orfanat i per una amiga que hi va ser aquest estiu les coses estan canvian...Quina llastima que no poguem borrar de les nostres fotos aquesta senyora...

Monika ha dit...

jo també recordo aquests dies com si hagués passat fa 2 setmanes... que maco....

Sònia ha dit...

Tinc la pell de gallina amb aquesta entrada i el cor em va a 200!!!
Bufffff!!!!!!!
Feliç aniversari!

Mari y Vicente ha dit...

Feliç aniversari!!! Sembla mentida
però que ràpid que ha passat el temps, jo també recordo aquests dies com si haguessin estat ahir i ja ha passat un any!!!

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

¡No me lo puedo creer! ¡Un año ya! ¡Y parece que fue ayer! ¿por qué pasa el tiempo tan rápido cuando tenéis a vuestros hijos aquí y tan lento cuando se espera? FELICIDADES, FAMILIA. Besos