Demà comencem l'escola.... i quina por!!
Fa 10 mesos que no em separo del meu fill, s'ha quedat algun matí amb els avis o amb algun tiet, però cosetes puntuals... i ara, de cop, cada dia a l'escola!! Ufff... se'm fa una muntanya i no pel fet de trobar-lo a faltar, que segurament també, sino pel fet de que no sé com ho portarem.
Tothom em diu ... ui, no tindràs cap problema, no veus que s'adapta a tot? ui, amb lo obert que és, li encantarà... ui, però si es fa amb tothom, s'adaptarà en un plis plas....
Molta gent no veu la cara interna, la de les pors a la separació. Però bé, nosaltres si la veiem i he intentat que la que serà la seva professora també la vegi, o com a mínim l'entengui, per si ha d'actuar.
Quan em surt la vena pedagògia i intento explicar amb algú que és normal que ell estigui tens a l'escola, que un dia el van deixar a una "escola" i no el va anar a buscar ningú ... hi ha qui ho entén i hi ha qui no i et respon que quan vegin qeu el primer dia el vas a buscar ja ho tindrà clar... ¿?¿? en fi...
Porta uns 15 dies molt excitat, molt nerviós ... primer pensava que si hagués estat nerviós la setmana que vé, donaria la culpa a l'escola... però després anar pensant pensant, m'he donat compte que aquest nerviosisme precisament vé per l'escola... tothom n'hi parla, sense pensar massa... ei, aniràs a cole? quan hi aniràs? on? ... i ell respon a totes les preguntes, però, les entén?? no!!! no sap què és una escola, no sap què vol dir septembre...
Nosaltres haviem decidit no parlar-li de l'escola fins que faltés una setmaneta aprox. ja que el concepte temps a aquesta edat no l'entenen... però! què importa el què decideixis tu si tens tot el poble en contra teu i a partir de juny decideixen qeu cada cop que ens trobaran pel carrer li parlaran de l'escola???? I a sobre a partir de l'1 de setembre, quan el nen contesta que anirà a cole al setembre, la gent li diu... ei, però setembre és ja!!!! toma ya!!!!
Avui farem dia en familia, relax al riu, ens banyarem, jugarem i a la tarda... farem una bona explicada de tot el què passarà demà... de l'escola i sobretot sobretot!! del què farem després de l'escola!
.
5 comentaris:
Com t'entenc. Però clar, jo t'entenc, nosaltres t'entenem, però sí hi ha moltes persones que no entenen la cara interna de les vides dels nostres fills, amb les seves diferencies però també amb totes les característiques "especials" comunes que els nens adoptats poden manifestar. Jo m'he hagut de mossegar la llengua (bueno, vaig contestar però em van mirar con si estiguès boixa)quan el vaig deixar a dormir la setmana passada a casa dels tiets i em van dir irónicament "ui! pobre, que malament ho ha passat, quina por que ha tingut..." Què sabran els que no voles saber ni entendre! Uffff.
I a sobre això, parlant-li de l'escola continuament... si una setmana ja sel's hi fa una vida! jaja! Quina poca psicologia infantil!!!
Petons i feliç primer dia d'escola!
Desitjo que li vagi molt bé aquest primer dia, no et diré que segur que anirà bé pq ni jo que no estem en la mateixo situació vull sentir-la aquesta frase! que pesats! Ja veuras però com sabreu portar-ho bé pq sou uns super papes i quan en M estigui ben adaptadet a la nova situació i entengui el funcionament segur que s'ho passa d'allò més bé! tot i que potser vosaltres papes no tant que el trobareu a faltar! molta sort!! i molts petons pel bitxet
Aún me falta mucho tiempo para vivirlo, pero si que creo es un momento muy duro y difícil.
Espero que le vaya muy bien y disfrute mucho en el cole!!
Un beso
Olga
Volia desitjar que us anés molt bé, però avui ja ha anat al cole... així que el que em pregunto ara és com us haurà anat...
Desitjo que li hagi agradat i hagi estat molt a gust i entenent que valtros tornàveu a buscar-lo...
Com ha anat?
http://madredemarte.wordpress.com/
Publica un comentari a l'entrada