17.5.11

Privacitat a internet, tot un món.





Dies enrere quan vaig escriure l'entrada sobre les flors, vaig posar al 'google imatges' el nom de l'orfenat d'en M, buscava una flor característica de Nigèria, la qual surt a la contraportada del CD de musica que edita l'orfenat del nostre fill. Pensava que podria ser la foto que acompanyés l'entrada.








Just a la primera pàgina va sortir un primer pla de la V, una nena de la qual en vaig parlar temps enrere, em va sobtar molt i vaig seguir l'enllaç de la foto per saber d'on provenia... i així va ser com vaig trobar el blog dels seus pares, en el qual expliquen cosetes del seu dia a dia.







Vaig tenir sentiments contradictoris, per un costat em va alegrar moltissim tornar-la a veure i comprovar que igual que a en M la seva expressió ha canviat, està guapissima i se la veu feliç, però per altra banda em va saber greu veure la seva imatge exposada a internet ... imatges que es poden copiar sense cap mena de problema.











En aquest mateix blog, sortia una foto del meu fill, així com una meva i d'en Manel (vam coincidir amb ells el dia de la despedida de l'orfenat i ens vam fer fotos junts)... tinc pendent dir a la mare d'aquesta nena que siusplau tregui aquestes fotos del seu blog... són fotos fetes quan en M ja era oficialment nostre, per tan, hi tinc dret oi? També hi ha una foto del meu fill setmanes abans d'anar-lo a buscar... aquesta han tingut la decència de posar-la tan tan tan petita que es veu borrosa... al reconeixer-lo, li he enviat un mail i m'ha enviat la foto en tamany gran.





Evidentment no només sortiem nosaltres sino que surten toooots els altres nens de l'orfenat, companys del meu fill i de la seva filla, inclús algun amb dades personals com el nom d'un nen i el problema de salut que té junt a la foto....






A nosaltres la ecai ens va aconsellar/prohibir fer fotos als altres nens de l'orfenat, no tenim cap dret sobre ells i no poden garantir que no en faràs un mal us... per tan, vam seguir els consells i durant la setmana d'adaptació no vam tirar fotos a ningú que no fós el nostre fill o a la filla dels nostres companys de viatge. El dia de la despedida va ser la mateixa directora de l'orfenat qui ens va animar a fer-nos fotos amb els nens... la veritat és que a mi em feia una mica de cosa, fins que vaig veure la familia de V fer-ho... per suposat, la meva ètica i sentit comú han fet que aquestes fotos quedin al nostre arxiu personal, pel nostre fill.








Sorpresa, mosquejada o digueu-n'hi com vulgueu... vaig seguir buscant... sense saber ben bé què buscava... vaig anar a petar a un blog d'una noia nigeriana, al juny del 2010 van fer una visita a l'orfenat i com no, van fer fotos.... surt en M, en dues fotos... una barreja de sentiments es van apoderar de mi, per un costat em va fer molta ilusió tenir dues fotos més d'abans que l'anéssim a buscar però per altra banda... em sap molt greu que la imatge del meu fill estigui penjada en un blog on qualsevol la pot copiar, però clar... en aquest cas, suposo que si que no hi tinc cap dret, la foto és anterior a la seva adopció.








Continuo buscant i patam! foto dels companys del meu fill... una foto feta al maig del 2009, tots els nens junt a un noi blanc en un àlbum de Flickr. Després de la sorpresa inicial em va tranquilitzar veure que aquest noi té les fotos protegides, no es poden copiar. Li vaig enviar un mail per saber si tenia més fotos d'aquell dia per saber si el meu fill sortia en alguna... el noi molt agradable em va informar que sense explicar-li qui era el meu fill no em podia enviar cap foto ja que havia de protegir la intimitat dels nens... punt a favor!! li explico qui és el meu fill, li envio foto... el recorda, mira les seves fotos i comprova si en té o no. A part em dóna la direcció del seu blog, segons ell només la dóna als amics personals però no és privat, sino que és public... en aquest blog explica la seva vida a Lagos i hi penja fotos de les seves visites a l'orfenat que fa tot sovint... em poso a plorar quan veig un primer pla d'en S, un nen super carismàtic, amic del meu fill... i de la J, i de la D... i les puc copiar! i llavors em pregunto on és la protecció a la intimitat dels nens de la qual em parlava en el mail... tot i així, gràcies a ell m'assabento de com estan alguns dels nens que el meu fill recorda més.

Estic convençuda que hi haurà moltissima més gent que té fotos del meu fill... gent que visiten l'orfenat, gent que ha adoptat anteriorment a aquest orfenat... però gràcies a la seva ètica aquestes fotos no són a la xarxa... encara que això impliqui qeu tampoc les podré aconseguir mai jo.


.

5 comentaris:

Monika ha dit...

ens ha passat exactament el mateix!!!! ja t'explicaré... el nostre orfanat era com un zoo :-(

Centdesitjos ha dit...

A mi m'ha costat més d'un any posar una foto nostra al meu bloc... imagina't la dels nostres fills!!!!!!!!!

Fins i tot, un desig que em van donar ma nebodes i que està en primer pla la seva foto, està completament borrosa... a part de ser menors, no són les meves filles...

A mi no m'agrada que es posin les fotos dels nens... no, no m'agrada gens... i per suposat, si el dia que tinguem els nostres fills, veig que per algun lloc hi surten, molt amablement demanaré que les treguin...

Si quan siguin grans, volen fer-se un bloc i explicar la seva vida i penjar les seves fotos, endavant, però mentre, naltros (per més pares que siguem) no hi tenim cap dret...

Centdesitjos ha dit...

Buf... acabo de rellegir el meu comentari, i he vist que m'ha sortit la Gisela "radical" que porto a dins... jjj
No voldria ofendre a ningú... però és la meva humil opinió...

Angelina ha dit...

Ostres, doncs jo tampoc ho trobo gens bé. Cadascú fa el que vol amb els seus fills però un mínim de respecte per els altres!
Bé no té res a veure amb l'adopció però jo segueixo varis blogs de pares amb fills amb sindrome de Down i aquests ovint psoaen fotosdels seus pekes explicant que han fet, fent activitats, fins aqui tot correcte son els seus... però avegades apareixen fotos amb altres nens, amics.. i sempre tinc el dubte de si demanen permís o no... en resum que amb un d'aquests ens "escribim2 i comentem mutuament i li vaig enviar una foto nostra, aquest noi té certa "por" que el seu fill no jugui a futbol, es la primera aprehenisò qeue li va venir quan li van anunciar el SD del nen, coses que venen al cap que mai hauriem imaginat, i jo tenia un foto del meu "mig jugant a futbol" i li vaig fer arribar, amb certa por q aparegues a algun lloc. Per bona sorpresa meva em va demanar permis per penjar-la al blog explicant q era el cyber-amic del seu fill, vaig dir que evidentment, no, a no ser q no es vegi la seva cara o que es vegi d'esquena (sembla que no però ja no es pot identificar tant en aquella foto...) però em va ssegurar que no la openjaria! uff per un instant m'havia arrepentit d¡haver-la enviat! espero que en fagin bon ús!

Anònim ha dit...

Crec que és una reflexió molt necessària, tant pels que hem arribat "grans" a Internet i no ens resulta fàcil adonar-nos dels riscos, com pels que han crescut amb ell i ho donen tot per descomptat.

http://madredemarte.wordpress.com/