10.5.11

6 mesets de res...

Sé que és un tòpic però... EL TEMPS VOLA!! Avui fa 6 mesos que al ficar-me al llit vaig pensar que era el primer de la nostra vida, una vida de 3.

I així va ser... la nostra vida ha canviat moltissim aquests ultims 6 mesos, tenim un fill fantàstic, que fa que les hores passin volant, que els dies tinguin menys hores de les que necessites i que fa que la paraula paciència hagi hagut d'agafar una dimensió molt diferent a la que havia tingut abans.

En aquests 6 mesos hem tingut moments de tot, no tots són bons, les adaptacions són dificils i malgrat no ens podem queixar amb la nostra ja que crec que està essent relativament fàcil, hi ha moments que no ho són per nosaltres, però sobretot no ho són per ell.

L'ansietat pel menjar era una característica del nostre fill... era incapaç de jugar o de fer qualsevol cosa quan es bloquejava perquè volia menjar... avui hi ha dies que ens tirem tota una hora per acabar-nos un plat perquè ja té la capacitat de decidir que hi ha alguna cosa que no li agrada.

El primer dia que ens la va intentar colar per no haver de menjar i poder anar a jugar per nosaltres va ser una festa... tenia tantes ganes d'anar a jugar que quan no el vèiem (o aixo creia) ens va ficar menjar del seu plat, al nostre (i això que eren patates fregides!!!).... qualsevol altre pare s'hauria enfadat, nosaltres ens vam posar a riure, contents de veure que tenia clar que si no menjava ara, menjaria més tard.

Les nits continuen essent complicades... però també milloren... hem passat d'haver de dormir tota la nit amb ell perquè tenia por de que l'endemà no hi fóssim... a que dormi al seu llit tota la nit, malgrat necessita una hora i mitja per adormir-se en companyia nostra. Ja només es desperta dos cops cridant la mama i tan bon punt la veu... s'adorm en dos segons.

Tinc la gran sort de no treballar fins al setembre (bé, treballo un 20% només) i això ens està ajudant molt ... ell ens necessita, ens ho va demostrar una setmana en la que si vaig haver de treballar de tardes... ens castigava cada vespre pel fet d'haver-lo deixat i això que es quedava amb la iaia o la tieta i el cosinet ... em fa por pensar en el setembre i l'escola... per sort, continuaré tenint la gran sort de tenir la opció de treballar poc si ell ho necessita.

6 mesos és poc, molt poc... sembla una vida quan convius 24 hores amb una persona, però no és res... i continuo tenint la por que tenia al principi... són 6 mesos de menjades de tarro... per què fa això? per què no fa això altre? com sabré quan està vinculat? com saber si el què fa és per falta de vinculació o simplement pel seu caràcter? ... però alhora... 6 mesos són molt.

.

6 comentaris:

Centdesitjos ha dit...

Ostres Laura...

Què el temps passa ràpid per tu??? Ai que mal repartit està tot!!! Amb lo lent que se m'està passant a mi......... ;^)

Llegir-vos em fa sentir millor, em fa sentir que algun dia tot això també em passarà a mi... que sí, que sí!! Que tot arriba!!!

I la vinculació amb en M, segur, segur, que està sent una passada de bona... només de llegir-te, això ja es nota...

Bet ha dit...

Laura, jo, pel que he llegit, escoltat... tinc la impressió que aquests dubtes no ens marxaran mai dels mais.
tinc la sensació que el nostre projecte de família sempre tindrà una pota coixa, malgrat que la volguem adobar i enfortir...
D'altra banda estic contenta que aquest camí que hem triat ens porti a qüestionar-nos tantes i tantes coses que d'altra banda no hauria pogut pensar mai.
Una abraçada.
Bet

Lycaon ha dit...

Bua, com passa el temps! Enhorabona per aquests sis primers mesos!

Anònim ha dit...

felicitats!!!!!!!!!!

http://madredemarte.wordpress.com/

Eva 75 Rusia ha dit...

Com canvia la percepció del temps..per uns o per uns altres!! si ha passat tan ràpid només pot ser per qu el balança es molt positiu!!! me n'alegro molt per vosaltres!!! en M és un nen preciós!!!!
Ja que et pots permetre el luxe de no treballar o treballar menys aprofita per estar amb ell a tope que ens n'hem perdut prous de coses...un petò gran família!!!

Anònim ha dit...

Felicitats pels 6 mesos!!!

En M té molta sort de tenir els pares que te perquè sempre feu les coses pensant amb ell i amb molt de carinyo i amor.

Petons

S.Padrós