Tal dia com avui de fa un any, al nostre fill li va canviar la vida, radicalment. El 3 d'abril del 2010 el nostre fill va arribar a la que seria la seva nova llar durant 7 mesos... el Living Fountain Orphanage.
Era un nen indefens, malalt, que practicament no s'aguantava dret i no parlava. La foto d'aquell dia no mostra la realitat d'avui del nostre fill, però si ens mostra la seva realitat de fa un any.
El dia que ens van assignar des de la ecai ens van dir que havia tingut molta sort d'anar a parar en aquest orfenat... i hi estic d'acord, sempre i quan, la única opció fós acabar en un orfenat. Mai podré agrair prou als treballadors d'aquella casa la feina que van fer per ell... però no puc evitar sentir-me malament pel fet de que les circumstàncies fóssin les que van ser i la seva vida hagués de fer aquest tomb.
Però clar, sense aquest tomb, ara no seria el nostre fill i nosaltres seriem pares d'una altra criatura i ostressss, se'm fa impensable.
És dur.
Sento un profund respecte per totes les persones que el van estimar fins el dia 3 d'abril... i estic segura que tots se'l continuen estimant i pagaria per poder-lis dir que està bé, que no han de patir, que el cuidem, l'estimem i intentem que sigui feliç.
Fa un any que en M es diu M... aquell dia 3 d'abril també va canviar de nom, no sabem com es deia abans, però el nom que li va posar la directora de l'orfenat (el nom del seu germà petit) significa 'perseverància en el camí','home perseverant'.
Avui,si li demanes si és feliç 'are you happy?' et contesta amb un SIIIIIIIIIIIIIII... tan de bo, tota la vida, la resposta a la pregunta sigui aquesta.
Intntarem amb perseverància, aconseguir-ho. .
3 comentaris:
Entenc aquest doble sentiment que expliques. Per una banda, la enorme felicitat de que hagi sigut el teu fill i no un altre el que ho és... i per una altre que hagi tingut que pasar per una experiència com és l'adopció per arribar a vosaltres, i no per l'adopció en sí que és la última alternativa però al final pot ser una bona alternativa que loi doni tota la felicitat, sino per tot el que comporta arribar a aquest punt...
Són sentiment creuats però al final comporten l'essència de la nostra maternitat...
Moltíssimes felicitats pel preciòs nom que li van posar a en M. El nom ens marca i segur que ell ho és i ho serà, un lluitador i un perseverant.
Aquest sentiment contradictori estic segura que el tenim i tindrem tots els pares adoptius... i per altre banda, també estic segura que en M, d'aquí a tota la seva vida, us respondrà que sí, que és feliç...
Si que es dur pensar que si les coses no hagessin passat com han passat els nostres fills no ho serien. Jo a vegades penso que si el nostre expedient s'hagues registrat només amb un dia de diferència el més probable es que la nostra filla no seria avui la nostra filla i la veritat ara això per a mi es impensable.
Isa
Publica un comentari a l'entrada