Vull recomenar aquest llibre.
Quan has viscut 8 anys al marroc i 16 a Catalunya, d'on ets? d'on creuen que ets la resta de la gent? i sobretot... d'on et sents?
Najat El Hachmi, (marroquina que viu a Vic o vigatana d'orígen marroquí?, tan hi fa!! simplement, la Najat) aborda aquests temes de manera molt interessant.
Us el recomano.
-Jo sóc català, mama?
Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L’autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l’experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d’adopció.
Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d’enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l’essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l’esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI.
A part, he trobat una entrevista interessant a l'autora sobre el llibre, la podeu llegir aquí
4 comentaris:
Laura, gràcies per recomanar-lo!
Jo, sense haver travessat cap mar ni haver canviat de continent sovint em faig la mateixa pregunta... d'on sóc?
en vaig fer una petita reflexió aquí:
http://camidafrica.blogspot.com/2010/06/don-ets-don-vens.html
Doncs sí, jo crec que cadascú és d'ón es sent o pot ser d'un o molts llocs a l'hora. Per exemple, penso en el meu pare que va nèixer i crèixer fins els 13 anys a un poble petitet de Albacete. Desprès es va traslladar a Barcelona i fins avui. Jo sé que ell es sent d'allà i d'aquí i no hi ha incompatibilitat. Allà té el seu orígen, els seus arrels, records i una petita (o gran) història. I aquí? tot el reste.
Jo, tot i què he nascut a Catalunya i em sento molt catalana també em sento una mica albaceteña i ara... una mica etíop i espero i desitjo que el meu fill ho pugui viure amb la mateixa naturalitat.
És un llibre molt interessant. El vaig haver de llegir l'any passat a la Universitat i em va agradar molt! A més, l'autora va venir a fer una xerrada a la UVic i va estar molt bé.
Jo també el recomanaria a tothom!
Anna.
No us perdeu tampoc la seva novel·la "L'últim patriarca"!
http://madredemarte.wordpress.com/
Publica un comentari a l'entrada