14.2.11

Despedida....

El dia 8 de desembre, quan ja feia un mes que viviem a Lagos amb el nostre fill, vam anar a l'orfenat a despedir-nos... no era obligatori però teniem ganes de fer-ho. Quan miravem fotos en M recordava perfectament tots els noms dels nens, parlava bé del lloc i creiem que una despedida podria anar-li bé.

Vam valorar molt si podria ser contraproduent per en M però tots els indicis que ens donava ell, era que no, que no li faria mal, sino bé... i efectivament, així va ser. També cal dir, i no em cansaré de dir-ho, que aquell orfenat era el més semblant a una llar que un nen sense pares pot tenir.

Quan vam arribar, en M estava seriós, s'agafava fort a nosaltres, però estava tranquil... vam entrar a saludar a l'encarregada i la directora però estaven reunides amb els pares de la D, una nena que ara viu a Dinamarca i que va ser adoptada els mateixos dies que en M. Així que vam decidir sortir al pati, a veure els altres nens, mentre feien classe... tots ens van rebre amb un gran somriure, tan nens com cuidadores... els nens cridaven en M amb il.lusió i les cuidadores se'l miraven amb una cara que tardaré en oblidar... va fer un canvi espectacular durant aquell mes i elles ho devien notar...

Poc a poc en M es va anar deixant de la meva mà... tenia curiositat per tornar a veure els seus amics... haviem pactat amb ell que les joguines que haviem comprat a Lagos perquè jugués durant l'estada a l'hotel les deixariem pels seus amiguets i així ho va fer, ell tot solet, amb un somriure tímid es va acostar i els hi va donar... em va cridar, 'mama, vine'... així que el vaig acompanyar en aquest moment en que s'ajuntaven les seves dues vides, la del passat i la del futur... ens vam asseure a terra i vam jugar, tots junts.

Al cap d'una estona vam entrar a dins, la directora el va abraçar, li va fer petons, se'l va mirar... estava molt contenta de veure'ns.

Ens tenien preparada una sorpresa... van posar música i van ballar, vam ballar... tots!! petits i grans... quina festa de despedida més bonica!!! Al acabar la música, nosaltres ens vam quedar una estona parlant amb la directora i als nens els van donar galetes i sucs, en M ja s'havia relaxat del tot, corria amunt i avall per tota la casa, amb els seus amics, com abans...

Hi ha una cosa que em va sorprendre... en M no es va acabar el suc... va venir i em diu, té mama, finish!! un mes enrere, hagués estat impensable que deixés un suc a mitges, l'ansietat pel menjar i la beguda començaven a desapareixer!!!

La Marta, m'havia enviat unes samarretes per deixar a l'orfenat... les vam regalar i la directora es va posar molt contenta... en aquest orfenat els nens van amb uniforme (samarretes totes iguals) per tan, això significava tenir un nou uniforme... va proposar posar-lis la samarreta a tots i fer-nos una foto.... màgica foto!! foto que en M recorda amb carinyo, la mira i la remira, recorda els noms dels seus amics... i jo... jo, quan la veig, m'emociono... recordo cada nom, cada mirada.

Vam portar globus amb formes de peixos... els vam donar als nens, aquesta si va ser una foto dificil!! La directora es va entossudir en que l'haviem de fer... feia ventet, els nens deixaven anar el globus, el vent se'ls enduia i la foto era impossible... vam riure!! tots!!

Vam aprofitar per tornar a l'habitació d'en M, allà sols, els tres... ens vam tirar fotos al seu bressol, a l'habitació, al racó dels contes...

La Carol, la cuidadora encarregada... em va demanar un pen drive... em va gravar toooooootes les fotos que tenia d'en M des del dia que va arribar fins el dia que va marxar... no són moltes però són un gran tresor. Ens ha donat una idea de la magnifica feina que han fet pel nostre fill. Mai mai mai els hi podré pagar.

L'hora de marxar, en M, va pujar al cotxe sense problemes... em va quedar clar que ell havia entès que això era una visita de cortesia, que no es quedava allà... mentre el cotxe marxava les llàgrimes em van saltar (i ara hi tornen), tots els nens ens deien adéu amb la mà, tots juntets, quiets, dient adéu M... i en M dret al seient de darrera, mirant pel vidre i dient adéu amb la mà, content, molt content. BYE BYEEEEE.




.

5 comentaris:

Eva Roura ha dit...

Quins moments tan especial...m'emociona llegir la teva història...

Sònia ha dit...

M'encanta llegir la vostra història!
Tinc la pell de gallina i estic emocionada!

Bet ha dit...

Conserva aquest sentiment molts i molts anys, que quan en M sigui gran li puguis tornar a explicar...

lalala ha dit...

Buffff quina plorera!!!
Petons.

Nina Chan ha dit...

M´has fet emocionar, ha de ser un moment...inolvidable...