24.10.10

Visat, ok! Bitllets, ok!!


Tenim el visat, tenim els bitllets! Ja només falta que passin 8!! dies i estarem dalt d'un avió, carregats de bultos i carregats de nervis amb destí: Lagos.

Estem molt contents... sempre he pensat que l'espera més complicada és la que passa entre l'assignació i el viatge... per sort, nosaltres només n'haurem hagut d'esperar 15... tot un privilegi.

Sabem que el nostre fill està a un dels millors orfenats de la ciutat i que per tan, està ben cuidat... tot i així, les ganes de que arribi el dia 2 són cada cop més besties. Tenim ganes de que la carona tímida es converteixi en una carona alegre i riallera...

Tinc por, tinc por de que li fem por, de que no ens accepti... de que li costi entendre que no li volem cap mal i que tots aquests canvis que viurà en breu són pel seu bé, perquè com tots els nens del món, té dret a una familia i nosaltres serem la seva.

Falten 8 dies... 8 llargs dies que passaran lents emocionalment però ràpids físicament... he de deixar enllestida feina que en condicions normals faria en un mes... i la he de fer, no sé com, però la he de fer...


Uffffff.... és molt fort tot això, va a velocitat de vertígen... és molt curiós que després de tant temps d'esperar ara haguem de córrer, és paradoxal.


.

10 comentaris:

Monika ha dit...

Quina enveja, jo també vull!!! però encara haurem d'esperar uns 10 dies més, gggrrrññññ

Lyd ha dit...

Me emociona tu entrada, me emociona veros tan contentos, nerviosos, temerosos... imagino cómo os sentís ahora (es para mí fácil imaginarlo...) y estoy deseando que voleis, que volvais, que nos expliqueis y veros en una foto juntos y felices.

Un besazo,
Lyd.

Mª Mercè ha dit...

Ara sí que sí!

M'emocionen les teves paraules, el vostre neguit, els vostres nervis... D'aquí no res podreu abraçar el vostre fill.

T'envio molta energía i veuré les fotos quan torni. Marxo el día 3 a Pakistà i Bangladesh.

Molts petons!

Bet ha dit...

Lauraaaaa
que ja marxeu, que ja marxeu, que emocionant!!! que bé que només hagiu hagut d'esperar 15 dies, això sí que és pim-pam!!
I sobre les pors... tots en tenim, de pors, però en el mes i mig que passareu allà amb ell segur que us passen les pors i ell us començara a estimar sense adonar-se'n...

Abans no marxis, explica més coses, eh??????
Petons
Bet

Eva 75 Rusia ha dit...

Laura....això és ja!!!! snif snif...m'emociono sola!! jajajjaja
No tingueu por!! tot anirà be.
Has llegit molt, t'has informat de valent...ho fareu de conya!!! N'estic segura!!!!!!!
Un petonarro gros com un campanar!!!!!!

blancmarfil ha dit...

laura
quina emoció, quina ànsia, quins nervis, quina por, quina acceleració...
et segeuixo, i tant, i quina enveja!! tornaria a repetir mil vegades

segueix el teu cor
molt petons

Centdesitjos ha dit...

ostres!! Si em despisto una mica més, marxes sense que jo t'hagi posat un comentari... jajaja

Aix!!!! Ara ja en deuen quedar uns 4, no??? Quins nervisssssssssssssssss...

Una abraçada i que passin molt ràpid aquests poquets dies que queden!
Gisela

Mari y Vicente ha dit...

Laura guapa!!! Si no parlem abans (per mail, jejej) bon viatge i feliç trobada amb el vostre fill. Quan vosaltres agafeu l’avió, a nosaltres encara ens faltaran 10 dies per agafar el nostre però tornarem a viure experiències similars en dates similars, com ens va passar amb el CI.

Una abraçada ben gran a tots dos

Anna ha dit...

Eeeei!!!
Després de la vostra trucada veiem tota la moguda que heu tingut. Però res de pors! amb tot el que heu lluitat, de ben segur que tot anirà bé.
A més esteu molt preparats i ho heu estat esperant i desitjant i ja ha arribat el moment!
Molta sort, molts ànims i aneu-nos mantenint informats
una abraçada gegant des de la Teularia
Jordi i Anna

ha dit...

Per fi ha arribat el moment, eh?
Que tingueu molt bon viatge i una bon retrobament amb el vostre fill! Disfruteu-ho al màxim!
Ah! i no deixeu de fer moltes fotos i vídeo... que després quan es fan grans els hi encanta mirar-ho!