20.10.10

Un mes mogudet.

8.9.10 Vam rebre una trucada de la ecai, havien sabut que des de Nigèria, el MYSDD ja estava estudiant el nostre expedient i que per tan, tindriem assignació en un mes aproximadament.

5.10.10 Baixón. L'ecai ens informa que el MYSDD està una mica colapsat i que creuen que la nostra assignació encara pot tardar uns 2-3 mesos.

10.10.10 El que havia de ser un cumple 10 es converteix en un cumple normal.... no bufo les espelmes amb la foto del meu fill/a. Si que bufo les espelmes demanant un desig...

11.10.10 A ultima hora de la tarda arriba la proposta d'assignació!! les espelmes del pastís eren màgiques, fan cumplir els desitjos.

11.10.10 Diarrea tota la nit. :)

12.10.10 Tot el dia enganxada al telefon... jo soc partidaria de no dir res a ningú, en Manel diu que ho hem de dir a tothom... guanya ell, ho diem a tothom.

16.10.10 Coneixem al que es convertirà en fill nostre, per sempre. És un nen i té 2 anys i 3 mesos. Ens enamorem d'ell. Acceptem la seva assignació.

Avui i els pròxims dies: preparem maletes, papers, bitllets... marxem (si tot va bé) el dia 2 de novembre. Estarem un mes i mig fora. Estic cagada, nerviosa, emocionada. La meva productivitat a la feina és nula.

.

7 comentaris:

Centdesitjos ha dit...

Laura, el mes que ve és el meu cumple.... em pots passar aquestes espelmes màgiques???? jajajaja

Jo ara ja hi ha cops que a la feina ja estic fora de lloc, el cap se m'escapa.... estic als núvols planificant i imaginant-me els meus peques.... MARE MEVA QUÈ FARÉ QUAN ENS ASSIGNIN???? jajaja

Una abraçada,
Gisela

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

moltes ,moltes felicitats familia!
per fi ha arribat el vostre moment..... màgic entre els màgics oi?

ara a disfrutar dels preparatius, a somiar i sobretot a gaudir d'aquests dies tan especials....
el fil vermell mai falla......

una abraçada enorme papes!
sílvia

Bet ha dit...

Laura, UN MES I MIG???????? Ostres, déu n'hi do eh? tindreu temps de conèixer el peke, la ciutat, la gent... a mi m'agradaria que la nostra estada a Bamako fos de més d'una setmana, però és el que hi ha...

I això de la diarrea, EM SONA!!! jaja...

Va, Laura, va que ja teniu al sac la primera part de l'adopció. Ara vindrà la part més emocionant i al mateix temps més dura, però que serà per sempre. Una abraçada molt forta!
Bet

Eva 75 Rusia ha dit...

Si que ha sigut un mes mogudet eh... jo diria un mes d'infart!!!! després del baixòn...un subidón bestial!!!!!!!!! no sabia que us havien dit això...menos mal que al final ha arribat quan tocava!!!!!
Després de Centdesitjos em demano les espelmes màgiques eh!! jajajjaja però em sembla que lo meu és una mica complicat...jejejejjee questió de temps...jajajajjaa
Un petonarro enorme a tots dos!!!!!!!!!! que el 2 de novembre és ja!!!!!

marta ha dit...

és que la tardor, i ho dic per experiència és màgica, moguda i per recordar, seran Tots Sants???...
Disfruteu molt del moment!!!
Muaks

Maria ha dit...

Enhorabona, la Neus em va ensenyar la foto és guapíssim!!

Nina Chan ha dit...

ENHORABONA FAMILIA!!! !! ET TROBAREM A FALTAR EN AQUEST MES I MIG, PERÒ ESPEREM MÉS NOTICIES VOSTRES!!UNA ABRAÇADA!!