16.4.09

Racisme, classisme...


Avui m'he trobat amb un control policial, era pels que anaven en direcció contrària a mi... al passar pel seu costat he mirat i a l'únic cotxe que havien parat era un en el que hi anaven dos negres. Casualitat? No ho sé.

He estat pensant una estona en algo que no és la primera vegada que penso...


-Serà parat cada cop que trobi un control policial pel seu color de pell?
-Tindrà problemes per entrar a les discoteques, pel seu color de pell?
-Li costarà trobar feina pel seu color de pell?
-Es dirigiràn a ell en castellà només pel seu color de pell? (la majoria dels catalans té (o tenim) la mala costum de dirigir-nos als inmigrants en castellà, donant per fet que no saben català)

Segurament quan tregui el seu DNI, quan tregui el seu accent català de l'interior, si va a la discoteca ben vestit... part dels problemes desapareixeràn, però estarem parlant d'un altre gran problema, el classisme... el meu fill serà més respectat que un altre negre pel simple fet de ser català i de ser d'una família de les anomenades "classe mitja"?

També em preocupa el tema de saber separar i veure què és racisme i què no... no sé com explicar-ho però per exemple... si un grup de nens no el deixen jugar amb ells, saber distingir si és pel color de la seva pell o per una altra cosa...


I mentrestant, continuem esperant noticies del CI.

7 comentaris:

Mariajo ha dit...

Hola Laura! És molt interessant la reflexió, perquè suposo que tots hi hem pensat més d'una vegada. Jo, per l'experiència amb els fillols, d'Etiòpia, et dirè que han tingut moments de tots, però els "insults" no són més grossos que els que poden dedicar, quan els nens s'enfaden, a un que porti ulleres, tingui les orelles grans o sigui grassonet... Per tant, no és més ofensiu que això.
Em preocupa més amb l'edat, la societat adulta, que pari la poli per ser d'un altre color... No sé si vas sentir el cas del metge cubà al tren. És un exemple i, al denunciar-ho, crec que a tots ens va remenar una mica per dins.
Petons,
Mariajo

sílvia ha dit...

quanta raó en les teves paraules!!!!!

la societat i les formes de procedir hauran de canviar, perquè per sort de tots ara hi haurà molts catalans de rasgos i colors de pell diferents!!!
...i això no ÉS EL QUE ELS FA DIFERENTS EN SI, SINÓ ELS ULLS AMB ELS QUE SE'LS MIRARAN.......

serà inevitable.....crec que a vegades patirem!!!!

petons

Laura ha dit...

El problema Silvia, és que pel fet de ser catalans, se'ls tractarà bé... i això és el què em fot... no que se'ls tracti bé, sino que als altres, als que no son catalans, no se'ls hi tracti igual.
Laura.

Tuà ha dit...

Fa un temps anava caminant pel carrer amb dues amigues i dos amics estrangers. Els nois anaven davant nostre xerrant i les tres flors darrera, a lo nostre, era al vespre. Total que va passar un cotxe dels mossos i va parar. Demanen els papers als nois, nosaltres, més endarrerides vam continuar caminant mig alucinades, llavors mentre els demanaven papers vam arribar allà on eren i, clar, com que anàvem junts vam parar. Llavors els mossos ens van dir que perquè paràvem, al explicar que anàvem junts van dir que podiem marxar, tu creus?

Aquest és un dels temes que em preocupa més perquè SÍ som societat classista i racista. Penso, o tinc esperança, que amb les noves generacions que pugen poc a poc el tema de la multiculturaliat, o les diferents ètnies, races o diferencies del tipus que siguin es vegin o se sentin com a una cosa normal, que de fet ho és. El que no és normal és lo contrari.

xino xano cap a Xina ha dit...

Uf Laura es un tema que ens preocupa a tots . Peró jo tinc la confiança de que en aquest tema la societat avança ,encara que poc a poc .La societat dels nostres fills no será la nostra , ells faran aquesta societat i ells ja han estat educats per nosaltres en uns altres valors i creixen dia dia envoltats de multiculturalitat a l´escola on aprenen a valorar en positiu les diferencies com quelcom d´enriquidor i no com negatiu .Tambè es cert que nosaltres sense tenir al peque aqui ja hem tingut experiencies desagradables, inclús el Marçal en explicar al l éscola que tindrá una germana xinesa ...ja ho explicare perque es llarg..
Respecte al clasisme, aixó si que es més dificil de erradicar , però si hi han persones que per qualsevol tipus de condicio que creguin tenir es creuen superiors a qualsevol altre donç allá ells ...
Molts petons Laura .

Mercè

Lyd ha dit...

Estic d'acord en moltes coses amb vosaltres però no en totes... Estic segura de que "som" molt més classistes que racistes sense cap dubte. Tot i així intento ser molt ben pensada i si veig que els mossos aturats en una rotonda (parant cotxes) paren un cotxe amb gent d'una altra ètnia és casual... es a dir... i per què no els han de parar? a mi també em paren... no sempre hem de pensar que és per això.
Per una altra banda, si paren uns nois de color al carrer, per què ho fan? Només hi ha una explicació, per veure si són legals o ilegals; "mal que nos pese" el color de la seva pell els delata en quant que hi ha molta probabilitat de que no hagin nascut a Espanya i tots sabem que ha d'haver un control. Una altra cosa és com ho viu una persona negra, p.e., quan li han parat 1000vegades, però clar, això no es pot controlar, no?
Ja dic... que soc molt ben pensada, suposo que és per què jo no tinc (o intento no tenir) prejudicis i no crec que uns profesionals fassin lo que jo no faria... Imagino que tot té una explicació rahonable. Malgrat tot, sé que no sempre és així.

Nür ha dit...

Quantes voltes no ens haurem plantejat aquestes coses, Laura... Una mica de por sí que fa, sí.

Ánim, que el CI està propet!
Petons,
Nür