No-me-olvides...

M'han concedit un premi... el segón des que tinc blog, jeje.

Es tracta del premi symbelmine o també conegut com no-me-olvides. Les normes són aquestes:

1.- Escollir blogs o llocs d'internet que per la seva qualitat, la seva afinitat o qualsevol altra raó hagin aconseguit establir un vincle que desitgis reforçar i premiar amb un "no-me-olvides" i enllaçar-los al post escrit.
2.- Escriure un post mostrant el premi, citar el nom del blog o web que te'l regala i notificar als teus escollits amb un comentari. Si és possible l'orígen del premi.
3.- Exhibir el premi al teu blog.

Me l'envia Mar, de mi peque espera en china , moltes gràcies! La veritat és que això dels blogs uneix, crea vincles i afinitats amb gent que fa mig any ni sabia que existien... gent amb la que comparteixo pensaments i sentiments que quan més temps passa més em dono compte, que si no ho vius no pots entendre'ls. Són gent que tinc al meu pensament en algun moment del dia, amb les que m'alegro de les seves alegries i m'entristeixo amb les seves penes, i que estic convençuda que a ells/es els passa el mateix. Un exemple molt simple, és el de la mateixa Mar, que em va dir que ara hi ha noticies que li recorden a persones, quan va escoltar la trista noticia de la mort d'uns quants seguidors de futbol en un camp ivorià.

Bé... ara tinc la dificil feina de concedir el premi... pel què veig no especifica a quantes persona s'ha d'entregar, i la veritat és que si m'he de regir per l'afinitat i desitjos de que no- me-olviden l'hauria d'entregar a molta gent... però m'autolimitaré a tres.

A l'Emma i el seu blog africa en el mundo. Perquè té un blog que m'agrada molt moltíssim, perquè darrera d'aquest blog hi ha una persona que m'ha ajudat amb quatre paraules d'ànim quan les he necessitat i perquè cad avegada que troba alguna cosa de Costa d'ivori, vé "corrent" a regalar-m'ho.

A la Monika, i el seu blog la familia creix . Perquè tot i que el seu blog és nou novissim, la meva afinitat amb ella vé de fa un temps, mata les penes cantant i ajuda a que els demés també les matem de la mateixa manera. I perquè abril ja és el seu mes i espero que sigui el meu també!

Y a la Mariajo i el seu blog nacido en etiopia . Perquè em vaig quedar amb ganes de premiar-la amb l'altre premi que em van concedir, ja que ella se'm va adelantar i me'l va concedir a mi... perquè en els moments durs del poc temps de procés que porto ella ha estat aquí, aguantant els meus llarguissims mails, segurament repetitius i pesats... i ella aquí, com una campeona.

Apa... s'ho mereixería moltíssima més gent, si, TU i TU i TU... però tampoc vull abusar, jeje.

La flor de no-me-olvides té una llegenda darrera, bé, millor dit, en té moltes, ja que n'he trobat unes quantes, així que cadascú es quedi amb la que més li agradi, jeje... jo, us copio aquesta:

El "no me olvides" o miosota, es una pequeña flor azul, con un poco de color rojo. Nació así: Cuando Dios creó el mundo, dio nombre y color a todas las flores, no obstante una pequeña florecilla le suplicaba: ¡No me olvides!, ¡No me olvides!, pero como su voz era tan fina, Dios no alcanzaba a oírla, una vez que el creador finalizó toda su obra, pudo percatarse de esa pequeña voz, más ya todos los nombres estaban dados, así que Dios le dijo: "No tengo nombre para ti, pero te llamaras "no me olvides". Y por colores te daré el azul del cielo y el rojo de la sangre". Además le dijo que serviría para acompañar a los muertos y para consolar a los vivos.


.