24.4.09

Aya de Yopougon




Ahir va ser Sant Jordi, patró de Catalunya, dia del llibre... i n'hi vaig regalar dos a en Manel.

Els havia encarregat sense haver-los vist, només per recomenació i la veritat és que em vaig sorprendre gratament... estan escrits i ilustrats a l'estil de còmic i m'havia imaginat que seríen tipus revista i no... són amb tapes dures i molt molt xulos.


La veritat és que els aconteixements dels últims dies (ja els explicaré més endavant, ja que esten inmersos en ells i la veritat és que no són bons), van fer que em passéssin les ganes de comprar-los així que si no arriba a ser perquè els tenia encarregats, hagués passat de comprar-los... ara m'alegro d'haver seguit amb la idea... com vaig dir a la última entrada, no ens rendirem.

Aya de Yopougon és una col.lecció de llibres,... n'hi ha dos traduits a l'espanyol, el tercer encara està en francès i pel què he vist per internet, n'hi ha un quart en camí... imagino que primer en francès i més endavant en espanyol.

Aya de Yopougon es el títol que es dón a l'àlbum, per la protagonista, Aya i pel barri on viu, Yopougon, un dels més famosos de la ciutat d'Abidjan (Costa d'ivori)

Un lloc bonic on viu la jove adolescent i dues de les seves millors amigues, Adjoua i Bintou, totes elles molt diferents entre si, però plenes de somnis per complir; la primera vol ser doctora, una lligar amb nois i l'altra ballar fins caure rodona. Una obra ambientada al 1978, on la guionista (del mateix lloc d'orígen que Aya), Marguerite Abouet, ens relata la historia de tres noies que s'enamoren, tenen problemes familiars i pateixen els càstigs dels seus pares, per impedir veure a nois poc recomenables, segons la seva forma de pensar. Tot això narrat amb gran sentit de l'humor i algun moment compromès en la narració per una de les noies, que no sabrà com afrontar-ho a l'hora de dir-ho als seus pares. Afegint al guió unes quantes discussions familiars i l'ascens del pare d'Aya, a l'empresa de cervesa més famosa de Costa d'Ivori, la Solibra.


Aya de Yopougon, no és la típica història de conflicte bèlic a Àfrica o de fam, sino que tracta de la vida normal, problemes, amorios, diversió i conflictes personals, al igual que li pot succeïr a qualsevol adolescent d'europa o amèrica; en un guió divertit, àgil i ple de bons moments, portats a terme, per Marguerite Abouet (Abidjan, 1971), en el seu primer treball pel món del còmic, al igual que Clément Oubrerie (Paris, 1966), que gràficament retrata amb un dibuix molt original aquesta història; la guanyadora de l'any passat del premi al millor primer àlbum a Angouléme (frança).


.




2 comentaris:

Tuà ha dit...

Tenen molt bona pinta aquests llibres que proposes...
Nena, estás molt informada no se t'escapa res! Ets una crack!

Pel problemilles que et puguis trobar al camí no pateixis més del necesari!

xino xano cap a Xina ha dit...

Laura són xulisims aquests llibres, m álegro molt que hagin arrivat , segur que és bona senyal , els obstacles amb aquestes mamas atletes que s ´estan formant quedarán en res ...i al final la medalla d´or per a tú .
Per cert el llibre del Ginjol, el vaig agafar de la biblio ja que a la llibreria de moment no me´l troben i ens ha encantat és molt diver i una história molt bónica .
petons i molt Isostar per no perdre l´impuls. MERCÈ