27.2.09
Parella lingüística
No sé si coneixeu la iniciativa de "parelles lingüistiques" que hi ha aquí a catalunya, per si no ho coneixeu, us ho explico.
Per facilitar la integració als inmigrants, et pots oferir a fer de parella lingüística d'algú... consisteix en quedar amb la persona assignada per parlar en català... durant deu setmanes, una hora setmanal... pots quedar a un bar, al parc, a casa, on et sembli... passades aquestes deu setmanes ja no tens cap compromís amb aquesta persona, tot i que generalment es veu que sorgeix una amistat.
Temps enrere em vaig interessar per això, no tinc massa temps la veritat, però vaig pensar que si trobava una persona de costa d'ivori per fer de parella lingüística, ens en podríem beneficiar els dos, ell o ella millorarien el català i jo de pas aprendria coses del seu païs, que ja sento una mica meu.
Al posar-me en contacte amb òmnium cultural, em van informar que generalment no es pot escollir la teva parella i que a la meva comarca, la majoria dels inmigrants són de Ghana o de Marroc, així que una mica egoistament, vaig deixar estar la idea.
Fa uns dies em va escriure la coordinadora de la comarca per dir-me que s'havia enterat que a l'escola de català hi havia una noia de costa d'ivori i que tot i que potser ella no estaria interessada en fer parella lingüística, podria ser interessant que ens coneguéssim (jo prèviament l'havia informat de la meva futura maternitat d'un nen d'ivori)... així que li vaig deixar el meu telèfon per si volia donar-lo a la noia d'ivori.
I si!! Ahir la vam conèixer, vam esmorzar amb ella i vam estar xerrant molt molt, ens va explicar la situació del païs, el perquè va marxar, què fa aquí, etc... i nosaltres li vam explicar una mica com funciona l'adopció, el perquè hem triat ivori...
L'experiència ha set molt maca i estic convençuda que tornarem a veure'ns, qui sap si sorgirà una bona amistat!! A més... si tinc una nena... ja s'ha ofert per fer-li les trenetes!!! jeje.
Ah! i parla un català que enveja hauria de fer a molts!!
Una anècdota: quan parlàvem per telèfon i vam decidir quedar en una cafeteria, li vaig preguntar: com ens coneixerem? i em va contestar... soc negra! en aquell moment em vaig sentir totalment estúpida, jajajajajjaa
.
Etiquetas:
costa ivori,
varis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
:-) Està molt bé establir llaços amb el país. Estic segura que us tornareu a veure!!
petons,
Mariajo
Jajaja! M'he partit de riure amb el comentari de "Sóc negra...", anda que tu... bueno, podria haver-hi més d'una, no?
La veritat em sembla una experiència molt maca i una gran idea per part teva, y també una sort haver-la trobat.
està molt bé això de les parelles ling¨´istiques......
jo ho vaig fer durant un temps amb un noi mexicà, va ser molt enriquidor.
curiositats de la vida, el meu germà té de parella lingüística a una noia xinesa.......
quan es parla amb el cor, i estàs convençut de que en aquest món tots som igual, passen coses com la que t'ha passat a tu......
que bonic, que dolç........
segur que amb la teva pregunta vas fer molt feliç a la noia!!!
petons
Ei molt bé que puguis intercanviar coneixements amb aquesta noia, i a més us feu amigues, doncs guai!!!
Penso igual que la Lyd, de fet no vas ser estúpida perquè de negres n'hi ha uns quants Catalunya!
Qué bó lo de les parelles lingüístiques!! I qué bé que hajes conegut aquesta noia que li farà trenetes a la teua nena!! :D
Petons,
Nür
Publica un comentari a l'entrada