4.2.09

La tempesta.


A vegades les tempestes no aviesen.

A vegades passes d'un estat d'anim a un altre en menys de dos minuts.

A vegades costa entendre les coses.

A vegades et discriminen per coses injustes.

A vegades....

Estaré uns dies sense escriure, o això crec. No vull parlar mai més abans del compte, així que no explicaré res que no tingui ja a la butxaca.

11 comentaris:

Tuà ha dit...

A Laura... ja saps com t'entenc!Però ànims!!!

Javier ha dit...

Lauri què ha passat? em tens angoioxada. si necessites parlar ja saps eh???
sento no estar gaire per aki però amb el pau no tinc temps... petonest i ànims que el camir té pedretes, pe`ro vosaltres bones cames per saltar-les.

Vero

sílvia ha dit...

eiiii què passa??????
pensa que no hi ha rès que no es pugui sol.lucionar;
m'has deixat molt intranquila, és el que té el món adoptiu, que tots patim alhora perquè sabem el que és!!!!!!

digues alguna cosa siusplau....
un petó
sílvia

Lyd ha dit...

Ostres! Sembla que no ha anat molt bé avui? Et veig molt desanimada i això no pot ser eh? Segur que tot va per bon camí al final, ja veuras com sí... M'he quedat parada amb el teu comentari, a veure si podem parlar, quan tinguis ganes clar, i m'expliques i parlem una mica guapa.
Anims!!!!

Nür ha dit...

No diré res... simplement que estem açí per el que necessites. Ànim, guapa.
Una abraçada forta.
Nür

Anònim ha dit...

Què passa noia?

Sigui el que sigui, ÀNIMS. Els rodencs pensem amb tu.

Fins aviat!

Núria ha dit...

Em dic Núria i tinc tres fills, dos d'ells d'Etiòpia. Conec el patiment de l'espera però haig de dir que aquí, més que mai, l'esperança no es perd per difícil que sembli.Moltes felicitats per aquells que ja tenen el nen/a a casa,i molt, moltíssim coratge per aquells que el porten dins el cor.
Una abraçada. Podeu trobar-me a nuriaafr2005@yahoo.es

Tuà ha dit...

Up! Up!

Que diuen que dimecres farà sol!

;-)

Anònim ha dit...

hola laura

com esteu? suposo que demà teniu una altra entrevista
pensem molt en vosaltres, us entenen ja ho saps, i us enviem les millors vibracions possibles perquè tot vagi bé
no perdeu l'esperança

un petó

l.

Anònim ha dit...

Hola Laura, sigui el que sigui saps que pots comptar amb nosaltres... la vida és com anar amb bicicleta que si t'atures caus.Molts ànims!!! Eva R. MercèC.

Anònim ha dit...

ànims Laura!

petons

Laura