Vull començar aquesta entrada donant les gràcies... no em posaré a recitar noms, perquè la llista seria interminable, però des del que ha deixat un missatge al blog, fins al que m'ha trucat per telefon, passant per qui ens ha contactat per mail per qui ens ha animat sense ni coneixe'ns, per qui m'ha ates a casa seva per donar-nos ànims, tan als qui ens coneixeu com sou familia i amics, com els que només tenim contacte per aqui... a tots... gràcies.
Vaig quedar alucinada i molt emocionada de veure la reacció que vau tenir la setmana passada i per això us dec una explicació.
Alguns ja ho sabeu... d'altres no.
La setmana passada a l'entrevista ens van dir que faltaven motivacions, hem passat una setmana molt dura, ja que ens haguéssin proposat paralitzar el procés si no trobavem motivacions convincents.
Per nosatlres la nostra màxima motivació és ser pares i aixi els hi hem fet saber un i mil cops.
Avui, hem tingut la última entrevista, ens han dit que faràn la proposta d'idoneitat favorable, però que no ens refiem fins que tinguem el ci en mans, ja que hem de passar el comitè d'evaluació i que no sempre passa.
Per tan, com que ja vaig dir que no parlaria fins tenir res a la butxaca, puc assegurar que l'informe serà favorable, però no puc dir que tinguem el ci encara.
I no, no penso alegrar-me fins tenir-lo. Em puc relaxar això si... però no alegrar-me.
A tots i totes... mil gràcies de veritat.
6 comentaris:
Hola guapa;
M'alegro moltíssim de veure't més animada. I espero de tot cor, que el teu CI sigui favorable.
Els rodencs et donen tota l'energia positiva.
Petons
Joan i Judit
Doncs jo si que me'n alegro!!! Has de disfrutar el moment, no cal pensar en les coses negatives que poden passar, perquè i sino passen? per a què malgastar energia??
Ai! que bé!!!!
Sí Laura, tens raó i t'entenc. Hem d'anar a poc a poc i no "alegrar-nos" abans de saber les coses per segures i ser precavits. Però de la mateixa manera tampoc hem de pensar sempre lo pitjor, com ja et vaig dir, hem de lluitar fins al final i fins que no et donin la resolució del CI no serà positiu, clar que no, però tampoc negatiu.
Una abraçada molt forta i molts ànims.
ENHORABONA!ENHORABONA!!! ja t ho he dit abans per correu!! i com jo dic sempre: aki estem per apoiar-nos uns als altres, i k seria sense akests companys de batalla k ens acompanyen en akest llarg i meravellós camí de l´adopció???ufff...jo no vull pas ni imaginar-mo!! aixi k endavant, força i positivisme guapissima, K AIXÒ JA ESTÀ FET!!! :)
Qbé que tot hagi sortit bé, pe`ro ja saps que jo estava convençuda... son bastant perapunyetes...
Ja saps que en aquest camí de l'adopció no estareu mai sols. Nosaltres ja l'hem acabat, pe`ro aquí estem per al que faci falta.
Una abraçada molt forta.
Xavi i Vero
Ei, com m'agrada vore-te més animada. Fas bé no volent fer-te il·lusions, però tampoc has de pensar malament... el que haja de ser, serà, i mentres tant... a gaudir de tot!
Petons guapa!
Nür
Publica un comentari a l'entrada