15.11.08

Momento nescafé...



Jo no sé si creure en el destí o no... no tinc una idea predefinida sobre aquest tema... no crec en tarotistes, ni en gent que llegeix les mans, ni en astròlegs... en res de tot això, però a vegades et passen coses que et fan pensar en perquè això t'ha passat ara i no fa mig any, per exemple.

La majoria de vegades ho atribueixo a la casualitat és a dir... avui he somniat amb tal persona, la qual fa dos anys que no veus i aquest matí te la trobes... el meu raonament sempre és el mateix... segurament he somniat amb ella altres vegades però com que no te la trobes al dia següent, aquell somni s'esborra del teu cap i passa desapercebut. M'explico oi?

Doncs ahir em va passar algo així... vaig sortir a sopar amb la colla del gimnàs i jo, després de sopar mai o casi mai demano cafè, però ahir em venia de gust... així que per por de no dormir després, vaig demanar un 'tallat descafeinat de sobre'.

Mentre me l'estava prenent anava remenant el sobre a les meves mans... el vaig girar i em vaig trobar això:


Vaig tenir una sensació molt molt rara.

Casi mai demano cafè.
Si el demano, acostuma a ser un tallat normal.

Per què ahir vaig demanar cafè?
Per què el vaig demanar descafeinat de sobre?
I sobretot... perquè posava això?


Desconec de què va aquesta campanya de marketing que fa Nescafé, anomenada "momentos des-" però em va resultar curiós i divertit, per això em vaig quedar el trosset de sobre.

Qui sap si el destí, si existeix.

6 comentaris:

Nür ha dit...

No crec en el destí, però la frase del sobret és increible, i m'ha fet somriure. Ja voràs com el temps va ràpid!
Petons,
Nür

Javier ha dit...

Ostressssss, ejeje. O_o

Petonets

Vero

Mariajo ha dit...

Jo no sé si creure o no... però m'imagino la cara en aquell moment. Això sí que va ser un "MOMENTAZO"...
Mariajo

el fil vermell ha dit...

jaja ostres quina casualitat! i quin moment!
Potser si que existeix el desti.. qui sap oi? jeje

Un petoo
Anna

sílvia ha dit...

aquests moments són massa!!!!!
són d'aquelles coses que et fan tenir un salt al cor....i pensar.....són senyals????? jejejjeje

ànims i que voli el temps!!!!

petons
sílvia

Anònim ha dit...

Pels africans les casualitats no existeixen. Tot té una raó de ser.