Sessió informativa.

Està clar que parlar abans d'hora és un error.

Fa una setmana vaig escriure al blog, "criticant" una mica el tema de les adopcions, sobre si els processos eren massa llargs i si algú que ni ens coneix ens havia de valorar per saber si som aptes o no per ser pares.

Avui, 6.8.08 hem anat a una sessió informativa a Barcelona. L' ICAA (institut català d'acolliment i adopció) els ofereix gratuïtament per tal d'informar de tots els punts tan positius com negatius que ens trobarem durant aquest llarg "embaràs". Ens hem llevat abans de les 7!! Tot un esforç.

La reunió la oferia l'Elena Font, una senyora molt agradable, que mesura molt totes i cada una de les paraules que diu, imagino que per no confondre a ningú i per deixar les coses molt i molt clares.

Hem pogut entendre part del perquè aquest procés és tan llarg. La primera part, la de la obtenció del CI (certificat d'idoneitat), dura 6 mesos. Consisteix en unes reunions de grup amb altres families on ens explicaran en detall tot el què comporta una adopció i ens ensenyaran vídeos d'orfenats, ens resoldràn qualsevol dubte que tinguem i fins i tot ens treuran prejudicis que puguem tenir... ens ha dit que a aquestes reunions hem d'anar-hi predisposats a fer-nos "amics" de qui les fa... es tracta de que puguem exposar qualsevol dubte o temor (per xungo que ens sembli) sense por de que ens jutgin. Després dels cursos ja es passa a valorar familia per familia, amb unes sessions amb l'assistent social i el psicòleg i per finalitzar la visita al domicili perquè puguin veure on viurà el nen.

Sembla complicat, si! I segurament ho és... però si pensem en el fons de la qüestió tot es minimitza... es tracta del bé del menor. Tot el què es fa en un procés d'adopció és pensant en el bé d'ell i no en el dels pares. Per tan no busquen un fill per tu, sino que busquen uns pares pel nen.

S'ha de tenir en compte que l'adopció internacional és l'últim recurs que el pais vol per aquell nen. La lògica diu que primer hi ha la familia biològica directa, després la indirecta, després s'intenta la adopció nacional i si tot i així no se li troba una familia al nadó, es passa a optar per la adopció internacional.

Ens han donat un dossier gruixut amb la llista de països que tenen conveni amb españa per poder fer una adopció internacional. La llista es llarga, n'hi ha bastants, però no tots són viables per totes les parelles... a uns fa falta 5 anys de matrimoni... a altres certificat d'esterilitat... per tan, al final, acaba essent el pais que t'adopta a tu i no al revés.

A llegir doncs...