A vegades, sovint, és dificil pensar amb el cap i no amb el cor... aquesta decisió, la que vam prendre fa un parell de mesos, n'és una d'elles. El cap et diu una cosa, el cor te'n diu una altra...
El nostre viatge canvia de rumb. Continua essent "un viatge diferent, l'adopció", però el destí ja no és la Costa d'Ivori.
Per què? doncs és dificil d'explicar amb paraules... és un cúmul de coses, tot de petites coses que posades en una balança han tingut el suficient pes com per decantar aquesta balança a favor de la raó i no del sentiment. Mica a mica les aniré explicant... ara no.
No ha set un pas fàcil, ens negavem a creure que tot el sentiment que teníem posat a un païs que haviem après a estimar, s'hagués de trencar així, de cop. Però no, no es trenca el sentiment... la costa d'ivori sempre estarà en la nostra ment... sempre ens farà un "click" el cor quan en sentim parlar i sempre sempre sempre estarà present a la nostra vida, perquè tenim una bona colla d'amics que, o són d'ivori o els seus fills vindràn d'allà. I qui sap si algun dia hi podem viatjar per coneixe'l de primera mà.
No estem tristos, nosaltres volem ampliar la família amb un fill, vingui d'on vingui... simplement ens havíem equivocat de camí...tenim una punta del fil vermell ben agafada...
Ara per ara prefereixo no dir el païs al qual ens espera el nostre fill... potser és por, no sé... por de fer-me il.lusions i que no acabin de realitzar-se... si no passa res, abans de final d'any firmarem el contracte amb la ecai, aleshores, potser aleshores, ho veuré més segur i us ho podré explicar.
Ara per ara se'm fa inclús dificil buscar-ne informació... i que consti! estem ilusionats i molt molt contents amb el canvi.
El destí... destino... destin... schicksal... DESTINY...
.
