Desig nº 66

L'Ana i l'Eugenio , des de Tenerife, ens envien el 66!

Esperen el seu bombonet d'Etiopia.

La tela és molt maca i el desig també.

Gràcies parella.

Dobet Gnahoré

La Dobet Gnahoré es una cantant ivoriana, té una veu genial i es mou amb un ritme excepcional. És una de les joves figures de la música africana.

El seu pare, Boni Gnahoré, és mestre percussionista, actor i cantant molt respectat a la Costa d'Ivori, per tan el ritme li vé de famíla. Ell formava part d'una colonia d'artistes anomenada Village Ki-Yi M'Bock i als dotze anys la Dobet va dir al seu pare que no volia tornar a l'escola que ja sabia que es volia dedicar a la música, la dança i el teatre i que volia aprendre dels seus companys de la colònia.

Al 1996 un guitarrista francès, Colin Laroche de Féline, va arribar al seu poble per descobrir aquesta particular colònia, volia quedar-se només tres dies però va estar-s'hi tres anys, es va enamorar tan de l'estil de vida de la comunitat com de la Dobet. Això va canviar el destí de la jove. Van establir un vincle musical i sentimental que els va convertir en inseparables colaboradors, van començar a compondre cançons que van cridar l'atenció tan als membres de la comunitat com a artistes invitats, i van formar el duo Ano-Neko que significa "crear junts" en la llengua local dida.

La ciutat d'Abidjan es va convertir en un àmbit de confusió social i política i al 1999 es van mudar a França on van formar una banda integrada per músics de diversos orígens. Mica a mica es van començar a presentar a festivales europeus i el particular talent de la jove va començar a cridar l'atenció, arriban a ser nombrada com artista revelació de l'any dels premis de la música de la BBC al 2006.

Na Afriki, el nom del seu ultim àlbum, Dobet ofereix una visió personal de l'africa actual. Canta en vàries llengües africanes i les cançons tracten qüestions socials i polítiques, les dificultats de la dona a la societat africana, l'explotació infantil i l'impacte de l'avaricia i la violència familiar. Convida als africans a buscar solucions dins d'àfrica per poder crear un futur millor.

Ara han creat la seva propia versió de la comunitat com la que tenien a Costa d'Ivori, lluny en la distancia, però propers en sentiments, en un poblet de França proper a Bèlgica.

Us deixo un vídeo per si la voleu conèixer. Sona molt bé.

Desig nº 65

El 65!! l'envien els futurs papis d'un nen també de costa d'ivori. La Mai i en Jose.

Una tela molt africana, molt maca... amb un desig preciós!!

Moltes gràcies!!

Desig nº 64

L'anabel, la Julia i la Juani des de Málaga ens envien aquest desig tan xulo.

Una tela amb uns colors que inspiren positivisme.

Moltes gràcies família.

Conciliació i reflexió.

Fa un parell de dies a la ràdio van parlar d'una enquesta realitzada a nens que els seus pares són AUTÒNOMS.

El 80% deia que NO volia dedicar-se al mateix que els seus pares, ni volien seguir amb el negoci familiar. El motiu era que "gairebé no veuen els seus pares".

S'havien donat compte que els seus pares passen poc temps a casa per culpa de la feina.

En el nostre cas, que els dos som autònoms... és per reflexionar!

Tenim bastant clar que podrem compaginar-nos la feina perquè durant les 24 hores del dia el nen estigui amb un de nosaltres dos durant el primer any com a mínim, sino, no hauríem decidit ser pares encara, i que després compaginarem la vida i els horaris de manera que la vida familiar sigui primordial, però tot i així, intentarem recordar aquesta enquesta cada vegada que la feina ens absorbeixi.

.

Desig nº 63

"MADE IN COTE D'IVOIRE" Això posa la roba del retall!!!!!

La Laura i en Ricard , futurs papis d'un nen d'ivori, han estat de viatge al païs que ha vist o veurà néixer el nostre fill i el seu. Des d'allà van escriure un desig on li desitgen que tan de bo al seu caràcter hi hagi l'amabilitat i alegria que han vist als seus orígens.

La roba és la que fan servir les dones d'ivori per fer els seus vestits o per portar els seus fills a l'esquena, així que com diu la Laura, ara mateix segurament hi ha alguna dona que porta el seu fill a l'esquena amb un estampat com el de la nostra tela...

Moltes gràcies, ens ha fet moltíssima il.lusió... primer perquè no esperavem el desig, segon perquè vé de costa d'ivori i tercer, perquè des d'allà asseguts en un maquis prenent un refresc us recordéssiu de nosaltres.

.

Viatge a ivori... amb imatges.

Som agost i aquest mes vol dir: vacances per molta gent. Per mí les vacances són sinònim de viatge, i com que qui no es conforma és perquè no vol... ja que no puc viatjar físicament, em conformo viajant a través d'imatges de la vida quotidiana de la Costa d'Ivori.

font: http://www.trekearth.com/

.