Els baulé.

Els Baulé es situen a la zona centre de Costa d'Ivori.

Van formar part del país Akan, el de l'actual Ghana. Segons les seves tradicions orals els Baulé van emigrar des de l'oest de Ghana fins al seu territori actual fa 300 anys, quan el regne asante estava conquistant tots els regnes veins per formar el què més tard seria l'imperi asante. Davant la pressió Asante, la reina Baulé, Aura Poku, que competía amb el rei Asante per la dominació dels estats veïns, va decidir abandonar les seves terres per dirigir-se a les terres qeu ells ocupen ara. El descendent masculí d'Aura Poku, encara a dia d'avui habita el palau on ella es va establir, a Sakassou (lloc de sepultura) i és honorat pel poble Baulé com la seva principal autoritat.


Els baulé cultiven nyam i una mica de blat com a principals productes agrícoles. Son a més, exportadors de cacau i nous de kola que cultiven en grans plantacions empleant a un nombre gran de treballadors inmigrants, fonamentalment de Burkina Faso. Són dels primers en introduir a Àfrica els nous cultius de productes d'orígen americà, blat, mandioca, pebrots, cacauets, tomaquet i patata dolça. Crien, pel consum familiar i mercats locals, ovelles, cabres, gallines i gossos. Els mercats que es celebren cada quatre dies són atesos sobre tot per dones i són el centre de l'economia local.

Tenen un govern central amb un rei o jefe al capdavant. El poder del rei és hereditari per la linea materna. Hi ha varies subjefatures al càrrec de les poblacions locals i tots els caps conten amb un consell que l'ajuda a la presa de decisions. L'associació Goli és l'associació primària que proporciona ordre social entre el poble Baulé.

La religió es centra en el culte als avantpassats i en una sèrie jeràrquica d'esperits de la naturalesa. Els esperits dels avantpassats i de la naturalesa es representen sovint a través d'escultures. El déu creador de tot és Alouroua que mai és representat físicament.


.

I ara què?

I ara què? Quin és el següent pas?

Aquesta és la pregunta del milió, és la pregunta que em fa tothom qui no està massa ficat en el complicat món de l'adopció, quan els explico que SOM IDONIS!

Ja fa un temps vaig "tunejar" aquesta escala per adaptar-la als passos d'un procés adoptiu i avui la torno a fer servir, perquè m'agrada molt per explicar en detall tots el procés.


Ara estem al tercer esgraó! Molt avall encara, però molt important!

A Costa d'Ivori es pot tramitar l'adopció per protocol públic o per ecai, per diversos motius nosaltres hem escollit ecai.

Al ser un païs nou en adopcions a través d'ecai, l'ICAA només deixa tramitar 25 expedients el primer any, entenc que per no massificar el païs massa de cop en cas de que fós un païs lent en assignacions.

Doncs bé, aquests 25 expedients ja estan complets, per tan ens hem d'esperar a l'octubre, que és quan farà l'any que IPI (la ecai) tramita a Ivori i podran tornar a acceptar expedients. Serem dels primers del segon any perquè no hem entrat pels pèls.

La veritat és que no em preocupa, ja fa un temps vaig assumir que no seríem pares pioners tal i com la ecai ens havia insinuat, per tan el nostre procés no seria tan ràpid com en un principi crèiem, per això ara estic tranquil.la, penso que no ens en donarem ni compte i serem octubre... mentrestant, disfrutarem de la tranquil.litat que dóna tenir el CI.


.

Som idonis!!

.

Entrevista a joves inmigrants.

En el setmanal de la meva comarca, fan entrevistes a joves inmigrants, la d'ahir divendres va ser a Florence, la meva amiga ivoriana.

Estàn molt bé aquestes entrevites perquè t'ajuden a donar-te compte (a vegades se'ns oblida) que darrera de cada persona inmigrant hi ha una història, algunes més dures que altres, però personals i intransferibles.

Hi ha una frase de l'entrevista amb la que he somrigut... explica que a vegades va a la piscina i es sent observada i llavors ella mateixa pensa "osti, si soc negra!!"... m'ha fet pensar en la pregunta tonta que li vaig fer el dia que l'havia de conèixer.

Així que ja veieu... tinc una amiga famosa, jeje.


.

Akliso

Boris Pierrou, és fill d'un ex-percusionista, va néixer al 1976 a la provincia de Bangolo, al nord-est de Costa d'ivori. Va començar a mostrar afició per la percusió als 7 anys. No va rebre lliçons sino que va aprendre directament dels músics del carrer. Van fitxar-lo a la companyia Glawou Zethi i amb ells va començar la seva carrera en la tradició de les etnies guro. Temps després mentre vivia a Abidjan, va entrar en contacte amb músics de diversies ètnies i països diferents, empapant-se així de totes les cultures i enriquint el seu repertori.

Des dels quinze anys que va ser un jove independent i solista de la companyia Glawou Zethi, a la qual pertany, durant aquests anys va participar en numerosos festivals de percusió a Burkina Faso, Guinea i Costa d'Ivori. Al 1996 va entrar a formar part de la companyia Takrounango com a solista principal, realitzant gires per tot àfrica.

Amb el grup marfileny de dança i percusió van ser contractats al 2002 per una gira per Europa, durant aquest viatge va entrar en contacte amb antics companys a Barcelona i va decidir instal.lar-s'hi un cop finalitzada la gira, per treballar com a solista a la companyia Afrika d'Ivori. A Barcelona també imparteix classes de percussió africana i fa un primer intent de crear la seva pròpia formació.

Per ell, el fòrum internacional de les cultures de Barcelona'04 va significar un gran pas, va participar-hi com a membre en les actuacions de la companyia Afrika d'Ivori, també com a professor de percussió africana , realitzant animacions pels carrers de Barcelona i participant també en el tancament del festival, moment en el què el grup es consolida i neix el projecte de grup mestis de percusió africana AKLISO.

Amb la formació d'aquest grup treballa amb blancs per primera vegada buscant així una experiència diferent a la seva carrera. Segons ell, treballar amb europeus és molt diferent que treballar amb africans ja que experimentem la vida de diferent manera.

A l'àfrica cada un dels ritmes que es tqouen té un significat particular i profund, cada tema està associat a una dança particular carregada de sentit i per una data assenyalada, en canvi a europa tota aquesta riquesa i vasta tradició es recull i es transforma per convertir-se en el tema d'un espectacle sensitiu.

El nom Akliso es pot traduir com "entre el cel i la terra" o bé "el poble de les energies".


Us deixo un vídeo d'una actuació d'akliso.



i un d'Afrika d'Ivori.

Desig nº 48

Ens acostem al mig centenar!

El desig 48 arriba de part de Maria Esther de Málaga, que espera la seva petita libelula vietnamita.

La tela és d'estrelletes de tots colors i el desig... a part de maco, està molt molt currat i és que la Maria Esther va viure uns quants anys a catalunya i tot i que té el català una mica oblidat, ha fet l'esforç de fer-lo en català i jo, li agraeixo moltíssim.

Moltes gràcies!!

.

La copa d'Europa a Costa d'Ivori.

Toure yaya passeja la copa d'Europa per Abidjan (Costa d'ivori)

"Dono les gràcies als dirigents del FCBarcelona per haver-me permès portar el trofeu fins aquí" va dir el '24' blaugrana, tan bo gestionant de central. El barça va informar a través de la seva web oficial que havia accedit a la petició de Touré perquè tan ell com en Keita a Mali, poguéssin complir les seves promeses: compartir la champions amb la seva gent.

El club descarta en un principi més "excursions" del trofeu.

Custodiat per tres membres de la seguretat blaugrana, el trofeu va arribar a Abidjan a primera hora de la tarda d'ahir dalt del jet fletat pel FC Barcelona en el que també anava Touré.

Només aterrar a la capital ivoriana, el 24 blaugrana va dedicar la copa al seu germà Kolo de l'Arsenal i al seu emocionat pare Mory.

Els tres van passejar la "orelluda" pels principals carrers de la capital ivoriana en un vehicle descapotat; va ser una "rua" més sorollosa que la de Barcelona, amb milers d'aficionats i que va fer una parada a la residència del cap d'estat Laurent Gbagbo. El president va deixar-se fotografiar amb el nou heroi nacional i va explicar que "s'ha fet justicia, abans del Chelsea-Barça es parlava del torneig costa d'ivori-camerún per Drogba y Eto'o, la gent s'havia oblidat de Yaya".

"yayouss" - com el corejaven els seus veins i familiars - va dir que "era molt important per mi compartir la copa amb tothom". El trofeu va tornar a Barcelona ahir mateix.

.