En Touré.

Gnegnéri touré yaya és el primer jugador ivorià que juga al barça, té 25 anys i acostuma a ser un dels fixes en els partits internacionals de la selecció de costa d'ivori.

A mi el futbol, doncs ni fu ni fa... no em treu la son, ni em fa córrer el fet de no poder veure un partit, sempre trobaria alguna cosa millor a fer que veure futbol... però ultimament una de les meves preguntes habituals quan juga el barça és... juga en touré??

En defensa meva, diré que en part és culpa d'alguns amics, que quan em demanen per l'adopció... em demanen per en Touré!

Veient la fitxa del jugador, m'he espantat al veure que medeix 1.91 cm!!!!!! Nosaltres som més aviat de mata baixa!!!! Com ens surti així d'alt, s'haurà d'agenollar per poder fer un petó als seus pares! jajajaja.

L'humor segueix bé... estic en un punt en que ens hem ressignat que no podem fer res més que esperar els dos mesets i escaig fins que sapiguem alguna cosa, per tan... estem en "standby".

Desig nº 37

Ha arribat un altre desig, el 37!!

Arriba de part de la Beatriz, en Toño i en Sergio de Valladolid... com podeu veure, la tela és molt divertida! i el desig molt bonic!

Gràcies família.

Desig nº 36

El desig 36 vé de Granollers i l'envia la Puri.

Em sap greu no haver-lo penjat abans... però els ànims no estaven per res d'això.

Moltes gràcies, em va agradar molt.

Desig nº 35

Ja fa uns díes que va arribar aquest desig, però no estava massa d'humor per escriure al blog, així que vull dir-li a la Bea que em sap greu que hagi tardat tan en publicar-lo.

Arriba des de Málaga y vé de part de la Bea, en Ramon y l'Adri... és molt maco.

Gràcies família, ja en tinc 35!

Gràcies!!

Vull començar aquesta entrada donant les gràcies... no em posaré a recitar noms, perquè la llista seria interminable, però des del que ha deixat un missatge al blog, fins al que m'ha trucat per telefon, passant per qui ens ha contactat per mail per qui ens ha animat sense ni coneixe'ns, per qui m'ha ates a casa seva per donar-nos ànims, tan als qui ens coneixeu com sou familia i amics, com els que només tenim contacte per aqui... a tots... gràcies.

Vaig quedar alucinada i molt emocionada de veure la reacció que vau tenir la setmana passada i per això us dec una explicació.

Alguns ja ho sabeu... d'altres no.

La setmana passada a l'entrevista ens van dir que faltaven motivacions, hem passat una setmana molt dura, ja que ens haguéssin proposat paralitzar el procés si no trobavem motivacions convincents.

Per nosatlres la nostra màxima motivació és ser pares i aixi els hi hem fet saber un i mil cops.

Avui, hem tingut la última entrevista, ens han dit que faràn la proposta d'idoneitat favorable, però que no ens refiem fins que tinguem el ci en mans, ja que hem de passar el comitè d'evaluació i que no sempre passa.

Per tan, com que ja vaig dir que no parlaria fins tenir res a la butxaca, puc assegurar que l'informe serà favorable, però no puc dir que tinguem el ci encara.

I no, no penso alegrar-me fins tenir-lo. Em puc relaxar això si... però no alegrar-me.

A tots i totes... mil gràcies de veritat.

La tempesta.

A vegades les tempestes no aviesen.

A vegades passes d'un estat d'anim a un altre en menys de dos minuts.

A vegades costa entendre les coses.

A vegades et discriminen per coses injustes.

A vegades....

Estaré uns dies sense escriure, o això crec. No vull parlar mai més abans del compte, així que no explicaré res que no tingui ja a la butxaca.

A l'equador.

Falten 3 mesos... o hauria de dir que ja han passat 3 mesos?

La durada del CI a Catalunya és de 6 mesos... es veu que l'icaa és bastant estricta en aquestes dates, per tan... estem a l'equador, avui fa just 3 mesos que vam entregar la sol.licitud i demà, si no hi ha cap novetat, farem la última entrevista, per tan... hem de veure el got mig ple, ja que si fa 3 mesos m'haguéssin dit que avui estaríem apunt d'acabar les entrevistes, hagués firmat on fés falta!

M'ha passat ja el "baixón" de la setmana passada... torno a estar positiva, no pot ser d'altra manera, sino, això seria dur de passar i em vaig dir a mi mateixa que volia que això fós un procés maco i així ha de ser, ja que vull poder-li explicar al meu fill que vam viure això amb molta intensitat.

Espero que d'aqui 3 mesos més us pugui fer una entrada dient que el nostre informe ha passat el comitè d'evaluació, que no hi ha hagut cap problema i que som idonis.

Total què són 3 mesos? 7689600 segons. I mira... mentre escric això ja n'han passat 10.