15.12.08

Tres amigues

M'han concedit un premi!!!! Es diu "tres amigues".

Crec que això dels premis s'estila bastant en el món bloggero, almenys pel què he anat veient... i el primer que m'han concedit és aquest.

M'ha fet molta il.lusió, potser perquè per mi el significat de l'amistat té molt pès. Me l'ha concedit la Mariajo que com molt bé diu ella, hem compartit intensos correus electrònics, de fet... en aquest cas hauria de ser al revés, hauria de ser jo qui li concedís aquest premi, i si no fós perquè ella se m'ha avançat, així seria.

No penso que de moment pugui considerar a ningú dels qui llegeixo o em llegeixen AMIGA amb totes les lletres i tot el què comporta ser amic d'algú, estic convençuda que moltes estareu d'acord en mi, almenys no amb el temps que porto jo en el món dels blogs, però si que puc dir BEN ALT I CLAR que tinc molt d'afecte i apreci a moltes (parlo en femení perquè pràcticament som el 100%), i estic convençuda que amb moltes de vosaltres acabaré tenint una amistat molt maca i molt forta, perquè ho noto... segurament pel què ens uneix i ens unirà i perquè en aquesta vida hi ha amistats que se'n van, amistats que arriben i amistats que hi són des de sempre... hi ha lloc per totes.

En definitiva (que m'enrotllo)... que crec que la meva missió ara és concedir el premi a tres amigues, m'és dificil, però ja m'he decidit.

Que quedi clar que l'ordre dels factors no altera el producte... jejeje

- A la Lyd, va ser la primera persona a qui vaig conèixer. Vam coincidir a les sessions informatives del ICAA a l'agost, tot i que en aquell moment encara no ho sabíem... més tard tornariem a coincidir en una reunió d'una ecai... ella tenia molt clar que el seu camí seria Etiopía, jo encara no... i al final, no continuarem el camí juntes perquè jo vaig canviar de païs però si que penso que podrem mantenir una amistat fins lluny.

- A la Nina Chan, ens vam intercambiar els mails, no recordo ben bé perquè en un fòrum d'adopcions i des de llavors hem mantingut un bonic contacte, de moment calmant les seves ànsies durant el ci i ara li tocarà ella aguantar-me a mi... estic segura que ho farà, jeje. Per cert, aprofito per dir-li que a veure si aquest premi fa que actualitzi el blog, que hi ha noticies fresques que encara no les té actualitzades, jeje.

- A la Victòria, que tot i que el seu blog és totalment recent, hem intercanviat bastants mails, els quals m'han ajudat moltíssim en molts aspectes i ella ho sap, li tinc un agraiment molt especial i estic convençuda que és una altra d'aquestes persones amb qui l'amistat segurament continuarà amb els nostres fills.

I bé, ja està! Només dir que la llista podria ser llarguissima, hi ha molta gent que he conegut a traves d'internet i que ha posat el seu granet de sorra a ajudar-me en aquest camí i els estic especialment agraïda... la meva veïna Laura amb qui compartim l'elecció del païs... la Marta del Penedès i la Milena de Barcelona que anem pràcticament al mateix ritme en el procés... etc...

14.12.08

Eufòrica...


Eufòrica... així em vaig sentir al finalitzar els "cursos".
Més més més... en necessitava més i en volia més... no m'hagués fet absolutament res que ens féssin anar un altre cap de setmana per continuar xerrant i xerrant.
Ens van dir que havíem estat un grup molt participatiu (no sé si ho diràn a tothom) però a mi també em va donar aquesta sensació... vam estar molt còmodes i vam intercambiar moltíssimes opinions... tan que no vam tenir temps d'acabar el "temari".
No m'extenc explicant en detall i en profunditat el contingut, perquè prefereixo païr tota la informació, només dir que tot i que de la majoria de coses que es parlen són dures... ens va servir per reafirmar la nostra decisió, per aprendre moltes coses i per optimitzar moltes d'altres que tot i que ja sabia, el fet d'escoltar-les en boca d'algú que hi entén fa que les sentis molt més.
En definitiva, que el començament m'ha semblat molt molt maco, molt constructiu i l'he disfrutat que al cap i a la fi és el què volia.
Ara a esperar la primera entrevista,... en tinc moooooooltes ganes!
Ah! i l'altra cosa positiva del cap de setmana és el grupet tan maco de gent que hem conegut... 8 parelles amb les que crec que en un futur si no amb totes, si amb la majoria, podrem mantenir una bonica relació... i els quals ja formen part del nostre procés adoptiu.

10.12.08

Relax total


Falten menys de 48 hores per començar els cursos, i inexplicablement NO estic nerviosa i NI tan sols hi penso massa...

Fa temps, quan vam prendre la decisió pensava que aquest dia no arribaria mai... tal com ara penso que el del final del ci no arribarà mai... i quan tingui el ci pensaré que no arribarà mai el dia d'enviar l'expedient al païs... i així successivament fins al final, i ja hi som, en poques hores estarem davant de qui ens haurà de valorar i no sento res en especial...

Això em passa bastant en els viatges... m'encanta viatjar, si no fós per les peles i la feina, viatjaria molt més del què ho faig i sempre sempre sempre em passa que el dia abans del viatge, després de planejar-lo durant gairebé mig any, em fa una mandra horrorosa i si algú em digués "et torno les peles i et quedes" més d'un cop estaria temptada... per suposat no ho faria ja que aquesta mandra se me'n va automàticament quan soc a l'aeroport.

Així que potser sóc així, gilip***** i prou, jajajjaa... i quan estigui entrant per la porta de la icif em passarà aquesta sensació de relax total que tinc ara i estic convençuda que ho disfrutaré, de fet espero disfrutar-ho moltíssim... ja vaig passar l'etapa de la por, la del temut ci, la de pensar que qui ens ha de valorar ens matxacarà i es posaràn en contra nostra... ara estic en l'etapa de que som una parella normal i corrent i que res pot anar malament, qui ens ha de valorar ens vol ajudar i no fer-nos mal i per això potser estic així de tranquil.la.

Les que hi heu passat... algun consell?? jeje.

Desig nº 25


El desig nº 25!!! Si se suposa que se n'han de tenir 100... ja en tinc una quarta part! Que ràpid!

Arriba de part de la Rosa i és molt maco i molt currat... vé acompanyat d'una tela d'ovelles molt xula.

Petonets Rosa i gràcies.

Desig nº 24


Fa bastants dies que la Xing-xing em va enviar aquest desig i la tela! però se m'havia xafat el mòbil que és el que faig servir per fer les fotos i penjar-les al blog, ja el tinc arreglat així que... per fí la puc penjar.

Moltes gràcies xing-xing.

4.12.08

No sé què dir...


Avui he tingut un mal dia... el mal de cap s'ha apoderat de mi des de fa 3 o 4 dies i no em deixa i arriba un punt en que n'estàs tan farta que ho pagues amb qui no té la culpa, estic susceptible, irritable i agobiada.

Tenia l'esperança, en que alguna cosa m'alegraria el dia i que seria el judici positiu de la Silvana i en Carlos però no, s'ha anulat un altre cop... els tornen a posar data per d'aqui un mes i mig. A mi això em dol.. si penso en aquesta parella em dol una mica més ... i si penso en els 4 nens que estàn a un orfenat d'Etiopía doncs encara em dol més.

Ningú va dir que les adopcions fóssin fàcils, són embarassos burocràtics que no depenen només de nosaltres, però hi ha coses que se m'escapen... són males gestions per part d'algú? és saturació als jutjats etíops? no ho sé... i si algú ho sap, o té informació, m'agradaria coneixer-la.

Esperem que el tió o qui sigui... faci que el judici de la família colorín del dia 25 de desembre es celebri amb naturalitat i puguin anar a buscar en Yakob.

3.12.08

El número 4


Avui som 3 de desembre! No tindria res d'especial si no fós perquè cada 2 x 3 em vé al cap una cosa... el judici dels 4 nens etíops de la Silvana i en Carlos que se celebrarà demà a Addis Abeba.

És increíble el poder dels blogs... fa mig any no sabia res d'aquesta familia i avui em preocupa i em fa estar nerviosa el judici dels seus 4 fills... i estic segura que no soc la única.

Espero i desitjo que el judici aquesta vegada no s'anuli, surti positiu i per fi, ANYALEM, WONDO, DEMI I ENDALEL tornin a tenir uns pares, i que a partir de demà, qui ara són una parella com qualsevol altra, pugin passar a ser una família númerosa.

4 de desembre... 4 fills.... els portarà sort el número 4? espero que si.