La primera vegada que en M es va comparar amb el color marró va ser menjant un gelat mini milk de xocolata. Mentre se'l menjava es va aturar, es va aixecar la samarreta i posant el gelat davant la panxa em va dir "mira! som iguals"... i malgrat jo no recordo exactement què li vaig contestar, és possible que li digués "si! ets del color de la xocolata!"
Va estar uns dies comparant-se amb tot el què portava xocolata, bombons, etc...
A mi no m'agrada dir-li que és de color xocolata, ell és negre, bé, és marró però vull ser realista i fer servir la paraula que haurà de sentir tota la vida. Negre. Sempre he tingut clar que mai li diria bombonet, xocolatina, i coses així... ell és un nen negre i punt.
Peeeeeeeeeeerò, algo ha fallat!! Ell s'anomena a si mateix de xocolata, i a tothom que veu de color negre em diu, "mira és de xocolata!" . A més em fa rabia que no hi posa el "com" ... no és de color marró com la xocolata no... ell simplement és de xocolata. Un dia es va esparrecar els pantalons i mirant-se el genoll em diu... "es veu la xocolata"
Com ha passat? no n'estic del tot segura, tot i que tinc la lleugera idea de que la culpa la té el conte "negre com la xocolata"; un dia la mestra em va explicar que els va explicar el conte dels reis mags i que quan va explicar que hi havia un rei de PELL FOSCA que venia d'àfrica, en M es va identificar i li va explicar que ell també.
Em va sorprendre que em parlés de pell fosca per referir-se al rei negre i li vaig demanar a la mestra si li feia "por" posar la paraula negre quan parlava de les persones de pell fosca i em va reconèixer que si, que li costava fer-la servir, i a mi... no se m'acut res més que anar a comprar el conte "negre com la xocolata" i portar-li. La idea era que veiés que la paraula negre no és despectiva i que no tot lo negre és negatiu, ja que la xocolata és ben bona i ben negra. I en definitiva donar-li recursos...
Vaig saber que l'havien explicat a classe.
I res així estem... que la gent negra del nostre entorn, és de xocolata.
De moment, no forço el tema i acostumo a contestar-li "si, és negre, com tu" ... però sense donar importància a la paraula xocolata. Més que res perquè ara després d'un any i mig... ha acceptat els negres adults i ja no es bloqueja quan els veiem, així que temps al temps.
.
4 comentaris:
Fer servir la paraula xocolata per referir-se al seu color no crec que sigui per evitar. Tampoc negre. Imagino que els recursos que cadascun fa servir amb els fills es diferent i depén, d'entre altres cosas, de l'actitut del nen davant del seu propi color. No contem contes als nenes amb un munt de metàfores? Animals que parlen i es vesteixen com les persones, princesses, ogres, flors que parlen...
Dir que una persona es de xocolata es una manera d'imaginar, de fantasear de manera divertida... jo ho veig així.
El meu fill, per example. Odia la paraula NEGRE. Quan la sent en algun context que té a veure amb ell o algú l'hi diu s'enfada terriblement. Tot i així jo l'hi dic. Quan s'nfada l'hi explico i l'hi torno a dir, però és un problema per a ell. No la soporta.
A mi, el tema de la xocolata (i molts altres) m'ha servit com a recurs per fer-li entendre que el seu color pot ser meravellòs. Tot i així continuu fent servir la paraula NEGRE per referir-me a ell i treballen en que entengui que aquesta paraula no és dolenta. Tot depèn de com es faci servir.
Jo no soc una persona cursi ni empalagosa. No soc ni tan sols carinyosa, però sempre m'ha cridat l'atenció aquest rebuig a fer servir paraules com xocolata o bombó per referir-se a un fill negre. No acabo d'entrendre què té de dolent. Potser hi ha alguna cosa que se m'escapa...
Hola lyd,
entenc la teva postura i evidentment si per un nen la paraula negre és un problema, s'hauràn de buscar recursos... però pel meu no ho és, és massa petit com per enfadar-se si li dic que és negre... per tan, prefereixo dir-li que és negre que dir-li que és de xocolata. Tot i així, està clar que hi ha coses negres qeu són positives i cal explotar-les en el moment adequat.
Conec un nen nascut a costa ivori que ara té 11 anys, un dia, fa anys va arribar de cole plorant perquè li deien "conguito"... sa mare va anar a comprar un paquet de conguitos y se'ls van menjar junts, li va dir, oi que són bons? i des d'aquell dia el nen ja no s'enfada quan li diuen conguito. Tot i així, no trobaria lògic que sa mare es referís a ell com a conguito.
Jo penso que a un nen no li fem cap favor dient-li bombonet perquè soc molt pessimista amb el tema racisme i preferixo ser realista, i el meu fill ara és un bombonet preciós (perquè és petit) però d'aqui uns quants anys deixarà de ser aquest bombonet per ser un negre (alguns potser hi afegiràn el "de merda" darrera) i penso que si no l'hem preparat abans, això li explotarà als morros.
Laura.
Estic totalment d'acord amb tú i a això em referia quan deia que es un recurs a fer servir en segons quines situacions. Però tot i així no veig que sigui dolent dir-li xocolata o bombó sempre i quan no sigui un eufemisme per no dir-li el que ell és, negre. Jo li dic que és de xocolata i li dic que és negre en segons quina situació o contexte.
Però sí, estic totalment d'acord en que els hi hem d'ensenyar la paraula negre, ha de saber que és negre i que això no es res dolent. Han de sentir aquesta paraula de la nostra boca primer de tot.
Petons!
Jo també li dic a en R. que ell és negre, però alguna vegada ell m'ha dit que és marró fort... i també té raó no? Però a casa tots utilitzem la paraula negre amb naturalitat.
La meva mare, quan en R. era petit sempre deia "el meu morenito" i una amiga propera sempre em preguntava "com està el meu bombonet?" tot i que mai m'ha agradat massa, no les he corretgit mai perquè ho feien des de l'amor i estimació cap a ell.
Les paraules, són només això... paraules i depèn del contexte i la connotació que li donem... Com diu la Lyd, si no és per evitar la paraula negre, jo tampoc ho veig malament...
Jo no m'hi preocuparia massa, crec que és transitori, d'una edat concreta... ja veuràs com quan es faci més gran ja no diu que és de xocolata!!! A una edat concreta, això "ja no toca". La meva mare, per exemple ja ha deixat de parlar del seu morenito, perquè en tot cas seria el seu morenàs!!! I si ho fes, ja s'encarregaria en R. de corretgir-la !
Publica un comentari a l'entrada