27.12.11

Necessito consell.




Aquest cop acudeixo al blog per demanar consell.

El meu fill té por als negres adults. Hem millorat molt, ja que al principi es bloquejava tan sols de creuar-nos amb un i ara ja no. Només es bloqueja quan interacciono amb ells, sobretot si els conec bé i parlem estona i ells volen interaccionar amb el meu fill.



Fa dues setmanes sabia que veuria la meva amiga F, i el vaig avisar i li vaig explicar que aniriem a veure-la a una fira on tenia una parada i venia teles que li haviem portat nosaltres de Nigèria i que ella les havia convertit en davantals i estovalles... i em va dir... vale! però quan la va veure de lluny, es va parar de cop i no es va moure del lloc, en Manel i jo ens vam acostar a parlar amb ella i ell no, es va quedar quiet a uns metres de distancia... no marxa, no plora, simplement, es posa tímid i bloquejat... només es va desbloquejar quan el meu home se'l va endur a veure les altres parades. Ni tan sols va voler interactuar amb el marit de la meva amiga, blanc. Al arribar a casa li vaig explicar qui era ella, que viuriem sempre junts, que no passa res, que és marro com ell i que és bona noia, etc... insistint molt amb el tema de que viurem sempre junts i que ell és el nsotre fill... però res, o em canvia de tema o em diu que no i que no no no i no estic segura que m'entengui, crec que el seu bloqueig és tal, que ni m'escolta. Però si canvio de tema, torna a ser el nen normal de sempre.





El curiós del cas, és que quan està així bloquejat veiem el nen de Nigèria, el nen tímid i introvertit que vam conèixer. Durant un mes i mig que vam estar allà, vam dinar cada dia a casa de la G, doncs ni l'ultim dia va ser capaç de dir-li adéu! O quan algú (negre) li deia alguna cosa pel carrer, girava la cara i no era capaç d'articular paraula. Pensavem que tindriem molta molta feina amb familia i amics, en canvi el primer dia d'arribar ja va interactuar, xerrar, jugar i riure amb els avis... i vam quedar com uns "mentiders" de que el nen era introvertit. I només torna a sortir el seu "primer" caràcter amb els negres.



El dia 5 de gener fem sopar amb els meus cosins i com que hi ha nens petits, dèiem de fer venir un rei perquè els donés un regal... jo pensava en fer venir el negre, per tal que una persona negra adulta li donés un regal i ell veiés una cosa positiva en una persona negra.



Però parlant amb una mare de fill negre em va dir que no li fés aquesta putada, que els reis és un dia màgic i que ptoser li faria avorrir aquest dia... i em va fer dubtar i vaig decidir que ok, que vingués el blanc o el ros.


Però.... ahir vam anar a tirar la carta al patge reial i ens va dir uns quants cops que el rei negre és el seu preferit perquè és de color xocolata com ell, que li agrada el negre! (al cole un nen va portar el conte dels reis mags i la mestra el va explicar, els va dir que el rei negre venia d'africa i en M va dir... com jo! i es va identificar amb ell) Ahir només hi havia el patge blanc, així que va trobar a faltar el negre i ens va tornar a explicar que a ell era el que més li agrada.

I ara... torno a dubtar... faig venir el negre? A mi m'encantaria (i al poble el negre és negre de veritat) però no sé què fer.



El cert és que ahir no va voler interactuar tampoc amb el blanc, no li va dir res, ni es va voler acostar... per tan, tampoc veig massa diferència entre el què fa amb els negres adults i amb el què va fer amb el patge blanc...



Negre? si o no? Em podeu donar la vostra opinió?

6 comentaris:

Lyd ha dit...

Jo et dono la meva opinió. Jo no hi faria anar el rei negre. Ell diu que es el seu preferit, pero per què no estava? Potser ho és però sembla que hi ha alguna cosa irracional en el seu rebuig. Crec que és molt encertat que li expliquis un cop i un altre que no anirà enlloc i que estareu sempre junts, tot i que t'asembli que no ho entén estic segura de que si ho fa, però es possible que la por de l'abandonament sigui totalment irracional i de moment incontrolable. Dona-li temps, sembla que ho necessita. I com et va dir aquella mare, no li facis això, més que res per què tu no estàs segura de com reaccionarà i no és el dia de fer "experiments". Deixa-li gaudir d'aquest dia tan especial, és per a ell, pero que ho passi molt bé.
Continueu treballant el tema però amb paciència i molt de temps, no tingueu pressa. Espero haver-te ajudat.
Ah! I li dones un petó molt fort de part meva.
Bon any!

Eva Roura ha dit...

Hola guapíssima!!!
Penso que en M encara té por per lo que li ha passat.Necessita més temps.
Fas molt be, en aquesta situació d'estrés, de repetir-li una vegada i una altra que sempre estareu junts, que és el vostre fill per sempre, passi lo que passi...però encara necessita més temps.
Jo sincerament, donat que no sé com reaccionará no faria arribar ni el rei negre ni el blanc ni cap.
Hi ha temps per tot...crec que no és un bon moment.
Em sap greu que en M encara tingui aquesta por irracional.
Molts ànims preciosa.

Bet ha dit...

Hola guapa,
aix, no sé què dir-te. Només que al llegir-te m'identifico amb vosaltres. La Gina no té por a ningú, de moment, però això no vol dir que no exterioritzi en algun altre moment alguna de les seves pors...
Com et diuen per aquí, no és el moment de fer experiments...

I pel que fa a la por, has contactat amb el servei de postadopció de la Generalitat? Nosaltres ho vam fer perquè teníem uns problemes i la psicològa de la ICIF, que ens coneixia i tal ens va ajudar moltíssim... Suposo que ja us ho heu plantejat i ja ho esteu treballant...

Una abraçada i un axuxon per en M.

lalala ha dit...

Hola!
Et diria el que ja t'han dit... Si no saps com reaccionarà és millor no força res.... La nit de Reis és màgica, espero que no apareguin les "pors" irracionals.
Una abraçada i que us portin moltes coses!

Anònim ha dit...

Hola bonica,
Els nostres nens tenen històries molt dures al darrera. cadascún d'ells expressa les seves pors i inquietuts com pot, com el seu cap els hi permet. Han hagut de reprimir molts records del passat per poder tirar endavant, i ni ells son concients d'això. El Roc, per exemple, representa la seva por mitjançant el gegant del pi. Quan alguna cosa li desperta neguit o ansietat, diu que veu el gegant del pi, i que fa por. Aquesta imatge del gegant, que jo veig similar a la de les persones negres amb el teu petit, es una imatge que atrau, per una banda, i fa por i neguit per una altra. A ell li encanta el gegant del pi, el llibre, la cançò, la història, es vesteix de gegant... pero en canvi es desperta suant a les nits mort de por perque hi ha el gegant, o el gegant ha vingut just quan la mama ha anat a treballar. Entens que vull dir? Son mecanismes d'expressió de les seves pors, i el que jo crec que no s'ha de fer es enfrontar-los amb les seves pors, s'han d'anar canalitzant poc a poc. Que tal començar per nens negres, potser nens una mica més grans, adolescents...son un punt intermig entre un nen com ell, que segur que no li fa por y un adult dels que tem. El que segur que no, es el rei negre. Els reis mags son una cosa molt especial per als peques i no tan peques, i no fora bo que ho relacionés amb algo que no agrada, de moment.
Espero ajudar.
Molts petonets per als tres i bon nadal i feliç any nou!!!

marta ha dit...

Aixxx en Madou fa dos anys que és aquí i continua tenint una actitud, com ho diria, militar amb els homes negres, a les dones les rebutja... En canvi amb els nens n'és totalment indiferent...
Li talla el cabell en Waheed Salam, i tot i que el coneix moltíssim, i l'estimen moltíssim, no aconseguim que els tracti com a la resta de gent de Cardona... Suposo que son coses que només el temps ho arreglarà!!!