Negre de merda

El racisme explicat als blancs.

És el llibre que em vaig autoregalar per Sant Jordi. M'agrada el seu autor, em va atreure molt el títol i sobretot em va cridar l'atenció el què va dir en Matthew Tree (l'autor) en una entrevista que deia més o menys així "el què més em va agradar d'acabar el llibre és que vaig poder sortir del fastigós món del racisme"

Em fa molta molta por el racisme, potser estic obsessionada, no sé... però em fa por. Per això em vaig comprar el llibre per veure si en podia treure alguna cosa positiva, i sí, n'he tret coses... el què més greu em sap és que qui hauria de llegir aquest llibre, no ho farà.

"racista" és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. ARa bé, què vol dir, de debò, ser racista?

Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves victimes. Distingeix entre el racisme envers els col.lectius humans considerats inferiors ("negres, etcètera) i el racisme envers els col.lectius considerats inteligents alhora que aliens i malèfics ("jueus, etcètera") S'hi descriuen alguns exemles, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, els EEUU, Europa de mitjans delsegle XX... i a Catalunya.

Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent "superioritat" del poble europeu (la font principal de tantes actituds raciste). En fi: es tracta d'un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens a fecta a tots. Encara.

.