Els tres reis, són un símbol multiracial i mai han tingut problemes d'inmigració o racisme.
Un europeu, un asiàtic i un africà.
A ells se'ls accepta, perquè són mags i ens porten regals, quina hipocresia no? el negre que ven discos al top manta és un "desgraciat que vé a prendre'ns la feina als d'aqui" però el negre que ens porta regals... aaaaaah! a aquest anem-lo a esperar amb fanalets, fem-li bona cara i tirem-li petons... si, a aquest sí, perquè aquest ens portarà un munt de regals i si no ens portem bé potser no ens deixarà res... repeteixo, quina hipocresia.
Jo sé que el meu fill/a al llarg de la seva vida patirà de racisme i ho sé perquè abans de que sigui aquí ja l'he patit jo per ell/a... és de les coses que em fan més por d'aquesta paternitat que afrontarem, el racisme... em té una mica acollonida, ho reconec.
"el què hauríem de fer es montar un partit polític d'aquells que linchen els negres".... aquesta frase lapidària, amb aquestes paraules exactes la tinc gravada al cervell des que el marit d'una amiga la va deixar sortir per la seva boca.
Em va molestar molt el to racista, però també em va molestar molt el poc tacte i la poca consideració envers nosaltres que sap de sobres que el nostre fill serà negre. Em va fer molt mal. De fet, fa uns dos mesos que va passar i em continua dolent. Tinc molt clar que no em vull rodejar de gent així , però... com reaccionar si ens fan un comentari d'aquest estil davant del nostre fill?
M'he rumiat molt si posar això al blog o no, però al final he decidit que si, que no m'importa si la persona afectada ho llegeix o no (tot i que em jugaria una mà que no) però he pensat que segurament em serà més productiu tot el què me'n pogueu dir vosaltres que les conseqüències que pugui tenir , que no seran d'altres que un distanciament amb la persona en qüestió ... cosa que ja tenim pensat fer de totes maneres.
Què li explicarà aquest conegut al seu fill/a el dia que li demani perquè el rei negre és millor que el negre del carrer?
Espero que els reis us portin el que més desitgeu... jo demano dues coses i cap d'elles és material, si és veritat que són mags, sabran què és sense que ho digui.
Bons reis.
.
7 comentaris:
Laura,
posar comentaris dels amics al blog sempre m'ha preocupat, però està clar que "amics" com aquest teu, jo tampoc el vull al meu voltant, sigui el meu fill negre o no ho sigui.
Jo també tinc coneguts que, sense dir-ho tan clar, em fan notar constantment que ho són, de racistes, amb comentaris tipus: "el fracàs escolar dels catalans és dels que arriben de fora", o "tots tindriem més feina si els de fora no ens la prenguéssin"...
Sempre n'hi haurà de gent que pensa així. Sempre. I la qüestió no passa per la protecció dels nostres fills, siguin negres o no, davant d'aquests comentaris, sinó passa per donar-los les eines suficients per poder-s'hi enfrontar, lluitar i superar. De la mateixa manera que els que són racistes han d'enfrontar-se, lluitar i superar les idees dels que no ho són. El món és plural i és així com haurem d'explicar-lo als nostres fills.
Perdona la llargada del comentari, però em sembla que és el primer cop que puc parlar d'aquest tema sense encendre'm, i no m'he volgut reprimir.
una abraçada i bons reis!
Bet
Uf Laura t éntenc a la perfeccio i si el comentari ve del pare del millor amic del teu fill ? aixó es el que em va passar a mi quan vaig comentar que estavem en trámits d´adopció a Xina , i altres barbaritats que ja t éxplicaré amb un mail perque és llarg. LLogicament ens hem distanciat amb aquesta persona ...encara que els nens continuen sent amics crec que el Marçal ha tingut alguna mala experiencia amb ell a l éscola respecte a aquest tema tambè i ja no tenen la mateixa amistat .Em sap greu que tant petit ja hagi rebut racisme cap al seu germá que vindrá però encara que no m ágradi es una realitat a la que ens hem d´acostumar . Crec que poc a poc el mon será una mica millor, però queda moltisim cami i els pares tenim molta feina dia a dia educar en la pluralitat en molts sentits . bons reis ¡¡¡
És increïble... hi ha "amics" d'aquests a cada cantonada.
I saps què et dic? Si et ve de gust escriure sobre això fes-ho, si et ve de gust parlar-ne amb ell fes-ho... i sinó no ho facis. A ell tristament no el canviaràs...
Tant debó els reis et portin els 2 regals... els ben mereixes. Muak!
Hi ha gent que parla només per fer mal, sent-ne plenament concient...aquesta gent sí que em fa pena...que la vida es molt bonica i tots tenim dret a ser feliços siguem negres, blancs, grocs, vermells o liles!!
No t'hi capfiquis...pensant-ho fredament, no et fa pena que hi hagi gent tan ximple??
Un petonarro!!!!!
Uff, estic totalmet d'acord amb totes vosaltres. Nosaltres també ens hem trobat amb comentaris racistes i fan molt mal quan venen dels més propers a tu.
Per desgràcia gent així la trobarem sempre i, encara més potser en els pobles? M'agradaria pensar que no però, crec que com a mínim a la ciutat sembla que la gent coneix moltes altres realitats i no es fica tant a la vida dels demés... no sé, potser m'equivoco. És veritat que quan et diferencies de la majoria ets el més comentat.
Penso com vosaltres quan dieu que haurem d'educar donant especial èmfasis en la pluralitat, que és el tipus de món on vivim.
Espero que comentant aquest tipus de vivències ens serveixin per oblidar-nos del mal rollo que ens provoquen i ens ajudin a viure-les diferent...
Una forta abraçada i esperem que els reis us portin el que desitgeu!
Buffff! Aquesta és la part més dura de la maternitat-paternitat adoptiva.....
El més important és potenciar-los l'autoestima i donar-los recursos, i que aprenguin ells solets a manejar aquestes situacions.... El que més dol, és adonar-se que aquests comentaris racistes i intolerants sovint venen de persones properes... jo m'hi he trobat fins i tot dins la familia!!!!!
I quan els mires amb cara de circumstàncies i s'adonen que han fotut la pota.... la resposta és que el teu fill no és un sense papers, o que no és negre-negre o negre "del tot", o que és diferent per perquè s'ha criat aquí, amb la cultura d'aquí.... per flipar!!!
Jo he patit racisme cap als meus fills i ells també i això.... és el més dur...
La veritat es que tenint amics com aquest , qui vol enemics?a vegades els adults no ens donem conte de les nostres paraules, del tó i de com les diem, que com el teu amic, fan més mal que bé, si a nosaltres com a adults , coma apres ja ens fan mal imagineu-se com es pot sentir un nen al escoltar-les, quan no les enten del tot i es queda amb el tó de com s' han dit......
Crec que si que ho has de possar al teu blogg, potser ell si ho llegeix es donarà conte de què i com ho diu, Encara que aquest tipus de perones ja no s'els canvia.
Els nostres fills son petits, però no son tontos i ho capten tot, encara que ens asssembla que no hi són....
Petonets
Roser
Publica un comentari a l'entrada