Era un dia de juny, no recordo quin... feia molt poquet que érem idonis i estavem dalt d'un núvol... la nostra ment i el nostre cor estaven plenament ficats a costa d'ivori, havíem deixat de banda la idea de Nigèria (era la idea inicial abans que ivori però icaa no ens deixava per x motius que ara no vénen al cas)...
Vam rebre un correu de la ecai que porta Nigèria dient-nos que ja havien parlat amb icaa i que ara ja els era possible tramitar expedients de la comunitat catalana. Ens van passar tota la informació i vam començar a donar voltes al tema, resolent que no, que continuavem a Costa d'Ivori, era massa difícil (sentimentalment parlant) canviar de païs.
Al cap de pocs dies vaig anar a la policia a renovar-me el passaport... allà assentats hi havia una parella africana amb un cotxet, evidentment em vaig asseure al seu costat per tal de poder veure el nen de dins. Em vaig posar a parlar amb la mare ..
D'on sou? ... De Nigèria... Quant temps té el nen? ... 8 mesos ... Com es diu? ... DESTINY.
Ara quedaria molt de conte que digués que en aquell moment vaig saber que el nostre fill arribaria de Nigèria, etc... però no, no va ser així...tot i que si que és cert que en més d'una ocasió durant aquest període de decisió de canvi de païs, entre juny i setembre, vaig pensar molt sovint amb en Destiny.
Creieu en el destí?
.
6 comentaris:
Que bo!De tant en quant hauriem de fer cas a les senyals que ens envia l'univers... je,je! Endavant, parella!
No sé si és el destí o no, però aquell nen i aquell nom et van perseguir mentre preníeu la decisió, oi?? alguna petita cosa devia aportar aquesta trobada!!
Una abraçada,
Mariajo
Doncs no... però què et puc dir jo que el meu petit porta a la foto el "patito" amb la raqueta...
I a més es deia DESTINY?????????
Doncs no però... SÍ!
Digali destí, Destiny com tu vulguis. Però sí, les coses passen per alguna cosa. Ja et vaig dir que aquella trobada tindria un sentit, no que si???
Ei! Heu quedat molt macos a la foto parella! Clar que quan la matèria prima s'ho val... quedar bé és fàcil! Muak!!!
Ostres Laura quina història... l'adopció és màgica! Cada adopció té quelcom de màgic!
Digue-li destí, fil vermell, senyals....
Distiny... quin nom més bonic, oi?
A més a més es deia Destiny?? No sé si és el destí o una casualitat però... És molt maco que passin aquestes coses.
No se sap com però al final tot acaba connectant-se... ;-)
Publica un comentari a l'entrada