Estem esperant esperant i esperant... no podem fer res més... i mentrestant anant-nos fent a la idea que no entrem al primer cupo dels 25 expedients que té com a límit la ecai.
Què hi farem... ningú va dir que això de l'adopció fós ràpid i fàcil no??
Un dia, intentant animar a una companya de fatigues perquè s'havia enterat que hauria d'esperar un temps més llarg que el que havia imaginat, li vaig dir:
"quan tinguis assignació i vegis la cara del teu fill, donaràs gràcies per haver esperat tan de temps, ja que si t'haguéssin assignat molt abans, el teu fill seria un altre i en aquell moment no t'entrarà al cap que pugués ser cap altre"
Doncs ale! Si soc bona donant consells, he de ser bona aplicant-me'ls!!!!
I com que no tinc massa res a dir... us deixo amb la tercera part dels rostres d'ivori.
6 comentaris:
Doncs sí, em sembla que a totes ens tocarà aplicar-nos els consells que donem, no hi ha altra...
Per cert, no se perquè trons no se'm "actualitza" el teu bloc a la barra del meu, només de vegades ¿?
Per cert, tinc una altra futura candidata!!! jajaja!!!
Hola Laura i Manel.
Feia dies que no entrava al teu blog Laura i et vull donar ànims per l'espera. Valdrà la pena, segur.
Les fotos que penges al blog, son precioses. Quina meravella de menuts de "xocolata".
M'agradarà participar en la manta dels desitjos. De moment, el meu desig per vosaltres es que es faci realitat el mes aviat possible el vostre anhel de ser pares.
Una abraçada.
Ains, ningú, ningú va dir que fos fàcil!
Com bé dius, cal aplicar-se els consells que donem, i pasar el temps de la millor manera posible!
Les fotos xulísimes, com sempre!
Petons,
Nür
PD: L'equipatge mini és una pasada!! En vull uno!! :DDDD
Donç si, ningú ens va dir que seria fácil i tu mateixa et vas donar el millor consell, pero tot i així és díficil .. paciencia i una carona tant bonica com aquestes será la que t´espera a tú i només a tú . Un peto i molts anims.
Petons
Mercè
Hola Laura,
acabo de descobrir el teu bloc, i és realment bonic i interessant.
Sóc la Bet, i amb el meu marit, en Marc, ens trobem exactament en la mateixa situació d'espera del CI per poder tirar endavant la nostra adopció d'un bombonet de Mali.
Nosaltres ens ho hem agafat amb molta calma, tot i que haig de confessar que hi ha dies angoixants de debò (què t'haig de dir que no sàpigues...). Sabem molt poques coses de l'Àfrica i anem deixant que les "coses" ens trobin a nosaltres... igual que el nostre fill ens "escollirà".
Bé, espero anar-te seguint i llegint i també espero que ben aviat passin el temps...
Una abraçada.
Bet
Publica un comentari a l'entrada