3.3.09

Coco...


Avui el meu coco dóna voltes.

No vull que als meus pensaments hi hagi un tema únic ... però hi ha dies, que sense saber per què no hi puc fer res i dono voltes i voltes AL TEMA, que sé que està com està i que no puc fer res més que esperar...

No sé si avui m'he llevat així pel temps plujós, pel fet de que fa quatre mesos que vam començar i per tan pot pot ser que encara estiguem dos mesos sense saber res del ci, pel fet de que estem fent obres a casa i el paleta em fa decidir on vull els endolls i interruptors, per tan hem de decidir on posarem el llitet i les seves coses, pel fet que ahir vam anar a ikea per altres coses, però vam estar donant una ullada als mobles infantils ... o simplement perquè si, però de tan en tan m'entren temors i ho veig tot negre...

No hauria de ser així, el temps passa i el destí o el què sigui farà que el nostre fill sigui el nostre, ell i cap més... i si trobem entrebancs pel mig doncs voldrà dir que el destí ho decideix així per alguna cosa que ara se m'escapa... on vull anar amb tot això? doncs que la meva neura d'avui és pel fet de que es puguin omplir el cupo d'expedients del primer any, que són 25 i quan ens toqui, ens haguem d'esperar fins que s'obri el següent any.

Depenem de la nostra psicòloga de la rapidesa que es dongui a fer l'informe i enviar-lo a icaa perquè passi comitè. Fa tres setmanes que vam acabar les entrevistes i em va dir que com a molt en un mes l'enviaria, això voldria dir la setmana que vé... espero que sigui així, confio en ella.



.

6 comentaris:

Nür ha dit...

Has de confiar en ella perque ara mateix esteu a les seves mans. És una profesional i segur que ho farà tot bé i a temps.
(És fàcil dir-ho, però) no li dones més voltes al coco!!
Un petonàs!
Nür

Tuà ha dit...

Tot anirà bé! No et mengis l'olla abans d'hora!

Unknown ha dit...

La setmana que ve segur que ja sabràs alguna cosa.
No t'amoïnis Laura!

el fil vermell ha dit...

Anims Laura!! Tot acaba sortint be!

Un petonet
Anna

Anònim ha dit...

Ei, vinga!

Que hem d'entrar-hi en aquest cupo!
I tranquila, lo de tenir dies on tot es veu negre i no pares de donar-hi voltes, ens passa a tots.

Un petonàs.

Judit

Unknown ha dit...

Hola Laura,
Hi ha una dita que feia servir molt la meva àvia: "Qui espera desespera" i crec que la seva part de raó tenia. Aquest és el vostre cas, costa que vagin passant els dies i els tràmits, que aneu seguint, però no depenen directament de vosaltres, vagin anant endavant i vegin més llum. Nomès donar-vos molts ànims i penseu que tot avançarà bé. Estem al vostre costat!!!
Molts ànims i petons des de la Teularia!!!