Om i Anglada

Porto des del dia de les eleccions pensant que he de fer una entrada sobre l'Anglada i Plataforma per Catalunya. Sempre he pensat que és un mitja merda que no té res més que un discurs sense fons només basat en la inmigració. Cada vegada que l'entrevisten penso... 'però si aquest tio és curt' , cada cop que me l'he creuat pel carrer penso 'quin fatxenda' ... però no sé plasmar en paraules i menys si són escrites el què sento, per tan, ho farà l'Albert Om per mi.




Haureu de clicar sobre la imatge per llegir l'article.

.

Egusi soup

L'egusi soup, també dita melon soup, és un menjar molt popular a Nigèria, sobretot al sud. S'acompanya amb gari, una espècie de 'pa' fet amb semolina, es van fent boletes de gari i es suquen a l'egusi soup.

A l'orfenat d'en M en menjaven, ho feien amb gana i sense dir ni piu.

Un dia a Lagos vam anar a un restaurant, vam veure que n'hi havia i en vam demanar per ell. S'ho va menjar amb unes ganes brutals, sense xerrar i quedant amb els dits ben bruts... el què no imaginavem és que PICAVA TAN!! Bé, si que ho imaginavem, però tan!!!! i ell tan panxo, vinga a menjar.

Coneixem un noi que és nigerià, a més a més, és igbo com en M, ell sempre ens explicava que cuina molt bé i per fi ho vam poder comprovar. El 10 d'abril vam sopar a casa seva, ens va cuinar Egusi soup. Molt menys picant que la que haviem tastat a Nigèria per això tan jo com en Manel ens la vam poder menjar, malgrat no vam tenir nassos d'acabar-nos toooooooooot el plat. En M evidentment no va tenir problema pel picant.... a la carn ens demana 'spicy' (picant) i li posem tabasco (generalment la gent flipa).


A Lagos vam comprar un llibre de receptes africanes, aquest:

hi ha receptes de tot àfrica, pensava que hi havia la de l'egusi soup però he vist que no.

La recepta de l'egusi soup és aquesta:

* Carn de vedella trossejada.
* Ceba.
* Julivert.
* Curry.
* Tomillo.
* Egusi (són com las pepitas de carbassa, no estic segura si són de carbassa o de meló).
* Picant.
* All.
* Tomaquet natural.
* Espinacs.
* Maggi (a nigèria utilitzen molt les pastilles maggi)
* Oli.
* Oli de palma.

- Coure la carn amb la ceba, el julivert, el curri, el tomillo, les pastilles maggi. (guardar el caldo de la cocció de la carn)
- Trossejar la ceba, guardar-la per després.
-Triturar el tomaquet, ceba, all i picant.
- Triturar l'egusi (després de rentar-les), amb ceba i una miqueta d'aigua (que no quedi molt tou)
- Escalfar oli d'oliva o vegetal, tirar la ceba i que no quedi molt fregida.
- Quan estigui una mica fregida afegir l'egusi triturat, movent amb una cullera (sense cremar-ho)
- Afegir la carn amb una mica del caldo de la cocció. Si l'egusi no està gaire vermell afegir-hi oli de palma.
- Al final afegir els espinacs.

- Servir calent amb fufu (yam), arròs o gari.

BON PROFIT.

La recepta la he tret d'aquest blog.

Dia d'àfrica.

25 de maig, dia d'àfrica.

Avui es celebra el dia d'àfrica, es commemora la instauració de la Unió Africana.

Generalment àfrica és la gran oblidada, tothom sap on és però pocs saben què hi passa més enllà de la pobresa que ens ensenyen als reportatges de televisió.

Feliç dia d' ÀFRICA.

.

Barnàfrika 2011

El judici

Ens havien recomenat que agaféssim picnic, podia ser que ens tiréssim tot el dia als jutjats i portar menjar pels nens era important...

Era 19 de novembre, el dia que el nostre fill seria oficialment nostre, (tot i que feia 10 dies que conviviem amb ell) el dia que al nostre fill se li reconeixerien tots els drets com a fill nostre. Ens vam vestir bé, era requisit indispensable, trajo i corbata pels homes i faldilla per les dones... sempre m'he preguntat què hauria passat si no haguéssim fet cas, no hauria set positiu el judici? qui sap... valia més no fer la prova. Vam fer cas.

Arribar als jutjats, com cada viatge que es fa en cotxe per Lagos va implicar una horeta de circulació... transit, molt de transit... però bé, ja ens hi haviem acostumat... al ser un dia especial no vam compartir cotxe, cada familia amb un cotxe...per anar més còmodes i també perquè no sabiem si acabariem tots a la mateixa hora i era més pràctic poder marxar dels jutjats un a un.

Feia 6 dies haviem anat a una entrevista al ministeri i en M havia tingut un dels seus pitjors dies... plors, rabietes... em feia por que al jutjat pogués passar el mateix.

Els jutjats són curiosos... oficines fosques, sense aire acondicionat, una sala amb bancs de fusta servia de sala d'espera i allà ens vam reunir les 5 families espanyoles, la traductora i la nostra representant. Les oficines formen un rectangle amb un 'pati' al mig, on campen les gallines per allà on volen... gràcies a aquestes gallines vam tenir en M entretingut.

Vam anar entrant familia per familia i res, en 10 minutets (o menys) cada familia ho vam tenir enllestit... la jutgessa ens va dir que a partir d'aquell moment el nen era fill nostre, portaria els nostres cognoms i que teniem la obligació de cuidar-lo i educar-lo.

Foto de rigor i fora. No va fer falta menjar-nos el picnic allà.

A la tarda per celebrar-ho tots cap a la piscina!! Allà vam coincidir amb families daneses que també estaven celebrant els seus judicis.

D'això avui fa 6 mesos.

Les tresf otos corresponen als jutjats:

.

Privacitat a internet, tot un món.

Dies enrere quan vaig escriure l'entrada sobre les flors, vaig posar al 'google imatges' el nom de l'orfenat d'en M, buscava una flor característica de Nigèria, la qual surt a la contraportada del CD de musica que edita l'orfenat del nostre fill. Pensava que podria ser la foto que acompanyés l'entrada.








Just a la primera pàgina va sortir un primer pla de la V, una nena de la qual en vaig parlar temps enrere, em va sobtar molt i vaig seguir l'enllaç de la foto per saber d'on provenia... i així va ser com vaig trobar el blog dels seus pares, en el qual expliquen cosetes del seu dia a dia.







Vaig tenir sentiments contradictoris, per un costat em va alegrar moltissim tornar-la a veure i comprovar que igual que a en M la seva expressió ha canviat, està guapissima i se la veu feliç, però per altra banda em va saber greu veure la seva imatge exposada a internet ... imatges que es poden copiar sense cap mena de problema.











En aquest mateix blog, sortia una foto del meu fill, així com una meva i d'en Manel (vam coincidir amb ells el dia de la despedida de l'orfenat i ens vam fer fotos junts)... tinc pendent dir a la mare d'aquesta nena que siusplau tregui aquestes fotos del seu blog... són fotos fetes quan en M ja era oficialment nostre, per tan, hi tinc dret oi? També hi ha una foto del meu fill setmanes abans d'anar-lo a buscar... aquesta han tingut la decència de posar-la tan tan tan petita que es veu borrosa... al reconeixer-lo, li he enviat un mail i m'ha enviat la foto en tamany gran.





Evidentment no només sortiem nosaltres sino que surten toooots els altres nens de l'orfenat, companys del meu fill i de la seva filla, inclús algun amb dades personals com el nom d'un nen i el problema de salut que té junt a la foto....






A nosaltres la ecai ens va aconsellar/prohibir fer fotos als altres nens de l'orfenat, no tenim cap dret sobre ells i no poden garantir que no en faràs un mal us... per tan, vam seguir els consells i durant la setmana d'adaptació no vam tirar fotos a ningú que no fós el nostre fill o a la filla dels nostres companys de viatge. El dia de la despedida va ser la mateixa directora de l'orfenat qui ens va animar a fer-nos fotos amb els nens... la veritat és que a mi em feia una mica de cosa, fins que vaig veure la familia de V fer-ho... per suposat, la meva ètica i sentit comú han fet que aquestes fotos quedin al nostre arxiu personal, pel nostre fill.








Sorpresa, mosquejada o digueu-n'hi com vulgueu... vaig seguir buscant... sense saber ben bé què buscava... vaig anar a petar a un blog d'una noia nigeriana, al juny del 2010 van fer una visita a l'orfenat i com no, van fer fotos.... surt en M, en dues fotos... una barreja de sentiments es van apoderar de mi, per un costat em va fer molta ilusió tenir dues fotos més d'abans que l'anéssim a buscar però per altra banda... em sap molt greu que la imatge del meu fill estigui penjada en un blog on qualsevol la pot copiar, però clar... en aquest cas, suposo que si que no hi tinc cap dret, la foto és anterior a la seva adopció.








Continuo buscant i patam! foto dels companys del meu fill... una foto feta al maig del 2009, tots els nens junt a un noi blanc en un àlbum de Flickr. Després de la sorpresa inicial em va tranquilitzar veure que aquest noi té les fotos protegides, no es poden copiar. Li vaig enviar un mail per saber si tenia més fotos d'aquell dia per saber si el meu fill sortia en alguna... el noi molt agradable em va informar que sense explicar-li qui era el meu fill no em podia enviar cap foto ja que havia de protegir la intimitat dels nens... punt a favor!! li explico qui és el meu fill, li envio foto... el recorda, mira les seves fotos i comprova si en té o no. A part em dóna la direcció del seu blog, segons ell només la dóna als amics personals però no és privat, sino que és public... en aquest blog explica la seva vida a Lagos i hi penja fotos de les seves visites a l'orfenat que fa tot sovint... em poso a plorar quan veig un primer pla d'en S, un nen super carismàtic, amic del meu fill... i de la J, i de la D... i les puc copiar! i llavors em pregunto on és la protecció a la intimitat dels nens de la qual em parlava en el mail... tot i així, gràcies a ell m'assabento de com estan alguns dels nens que el meu fill recorda més.

Estic convençuda que hi haurà moltissima més gent que té fotos del meu fill... gent que visiten l'orfenat, gent que ha adoptat anteriorment a aquest orfenat... però gràcies a la seva ètica aquestes fotos no són a la xarxa... encara que això impliqui qeu tampoc les podré aconseguir mai jo.

.

Un problema???

Primera nit d'urgències a l'hospital.

Em sorprèn l'informe d'assistència que ens dónen a la sortida, entre d'altres posa:

Informe d'assistència urgent.
Anamnesi:
Home de 33 m. d'edat amb els problemes de salut actius rellevants:
2011-(D64.9)-ANEMIA
2011-(Z63.8)-NEN ADOPTAT

¿?¿?¿?¿? osti tu, ara resulta que ser adoptat és un problema de salut actiu.

Suposo que deu ser per protocols i deu voler dir alguna cosa així com que no es tenen dades prèvies, etc... però fa mal d'ulls.

(res greu, febre, hem anat per descartar malaria)
.