Desig nº 100!!! La millor familia del món.

El desig 99 era especial, el 100 també!! Ens el van regalar els meus cosins la Mireia, l'Albert i la seva filla, la petita Ona que naixerà al setembre.

El desig és un conte, publicat en un àlbum hoffman. Preciós... quina plorera em va entrar...

Poso les fotos de l'àlbum tot i que per privacitat he tatxat les cares de les fotos de la meva familia.

Clicant sobre la imatge podreu llegir el conte.


































.

Desig nº 99

La tieta del nostre fill/a, la meva germana, ens ha regalat el desig i el retall de tela 99... és un desig dels que no podia faltar a la manta, però que es feia esperar... i ha arribat!!

I quin desig!!!! En comptes d'una targeteta ens ha fet un mòbil per penjar a la seva habitació. Xulo xulo xulissim!!!!!!!!!

Gràcies Ester!

.

Shell a Nigèria.

La fuita de BP al golf de Mèxic té un gran ressò mundial per la catàstrofe mediambiental que provoca i els milers de famílies que afecta. Però hi ha altres parts del món oblidades que pateixen des de fa anys desastres similars. Un dels casos més flagrants: Nigèria. A l'àrea del delta del riu Níger, on hi ha els principals pous petrolers, són molt habituals els vessaments. Segons xifres del govern, n'hi ha hagut més de 7.000 entre el 1970 i el 2000. Els ecologistes asseguren que la xifra és molt superior i denuncien la impunitat amb la qual hi treballen les multinacionals estrangeres.

A Nigèria el petroli és el primer generador de riquesa, però també de tragèdia. Més de 50 anys de vessaments de petroli al mar estan provocant una catàstrofe ecològica i han deixat sense subsistències més de 20 milions de persones.

A l'àrea del delta del Níger hi ha vessament cada any. Això perjudica els pescadors, que es lamenten que al riu ja no hi ha peixos. La població pesquera d'Ogoni en culpa la petrolera Shell i el govern del país. Asseguren que Shell no ha revisat l'oleoducte que recorre la zona des de fa temps i que s'ha rebentat. Els ecologistes denuncien que el govern del país no vol veure's implicat directament o políticament amb el que fan les companyies petroleres perquè el seu negoci és el que alimenta gran part de la població.

La companyia es defensa perquè en part els vessaments són originats per factors externs a les empreses. Primer, els lladres de petroli, que foraden el conducte per robar combustible. I segon, els sabotatges a les instal·lacions petroleres. És una manera de lluitar contra el govern i els seus aliats occidentals, que es queden amb el benefici que genera el petroli.

Nigèria és el primer productor de petroli de l'Àfrica. Tot i així, la immensa majoria de la població viu en la pobresa.

És trist, molt trist, que passin coses així, jo em sento impotent, indefensa i sobretot em fa fàstig pertànyer a l'espècie humana "blanca i rica"... com sempre quan alguna cosa passa al primer món se'n fa ressò a tot arreu, però quan passa a un païs negre i pobre... que els donguin pel cul! en quina merda de món vivim?

.

La meva negrita... vigilant el món.

El MÓN té vigilant, és la Fiti, la meva negrita... és l'encarregada d'inspeccionar qualsevol cosa nova que fiquem a la que serà l'habitació del nostre fill/a.

El món, aquest món va ser un regal de l'Eva i en Pep, amb qui vam compartir una vetllada molt agradable el dissabte passat a casa seva. Segur que repetirem! Hem de celebrar moltes coses.




He llegit en algun llibre que les agendes d'amistats es renoven quan es decideix adoptar, que entra gent nova però que també en marxa... estic molt contenta de poder dir, que de moment (excepte en un cas molt concret) només l'estem ampliant... i molt!

.

Coses que agraden a en Jakob Jakob

3 mesos he estat esperant aquest llibre...(el vaig encarregar per celebrar que el nostre expedient havia arribat a Nigèria) està clar que ser de poble té les seves conseqüències i una d'elles és aquesta, no tenir llibreries suficientment grans com per tal de que et serveixin ràpid... al final abacus me l'ha trobat en dos dies, menys mal!

Coses que agraden a en Jakob Jakob, editorial Cadí, d'Eugènia Curto Lledó.

A en Jakob Jakob li agrada molt la pluja i saltar damunt els bassals, també li agrada el menjar picant de l'Àfrica, el lloc en el qual va néixer. A en Jakob Jakob no li agrada dir adéu. Però ho va haver de dir a la Molu i a en Daniel el dia que la seva mare adoptiva va anar a recollir-lo... Tampoc no li agrada la nit, però cada cop que es desperta enmig de la foscor, la mare s'està amb ell fins que es torna a adormir...

Un conte molt maco, que tracta l'adopció des del punt de vista del nen, de com s'ha d'adaptar a la nova vida... de com ha de dir adéu a les coses que li agradaven i a les que no de la seva vida a l'àfrica i de com ha de dir hola a les coses que li agraden i a les que no de la seva nova vida...

Fotos barnàfrika

Aquest any si que vam pensar a endur-nos la càmera.
Barnàfrika 2010

Concert de Bino Barros de Cabo Verde


Demostració de lluita africana entre Senegal i Gambia... van empatar.

Demostració de dances de percussió africana per Nalle Club de Costa d'Ivori.

Pell de Llarinté, cua de tiré

En Mamadou i la Kumbà esperen un fill, és el primer i estan molt contents. Els
dos però hauran de passar moltes peripècies per tal de complir les seves
promeses. Aconseguir una pell de LLARINTÉ (lleó) i una cua de TIRÉ (girafa).

Aquest és el conte que vam comprar diumenge a Barnàfrika, és un conte tradicional Mandinga (grup ètnic d'africa occidental).

M'agrada Barnàfrika, és un afrofestival petit, senzill però on sempre trobem algun tresor ... aquest any hi havia un stand d'una associació de nigerians, en concret, de Lagos... evidentment és on vam dinar.

S'hi ha d'anar a la tarda, que és quan s'anima el festival... lluita africana, música, dances... i sobretot molta molta diversitat.

A part de tot això, cada any hi he conegut algú del mon blogger... Monika, Marta... un plaer!