Tancat per vacances!

Marxem de vacances.

Ho fem en un moment de relax en el procés... estem tranquils, no pensem més enllà que en el demà i el demà ens diu que s'acosta el 31 de gener i que és la data del nostre bitllet d'avió a Malàsia.

Per tan... no em busqueu, que fins al 17 de febrer seré aquí...

...aquí...

... aquí...

i aquí... entre d'altres...

Aquest viatge em demostra que el temps córre que vola... fa 7 mesos!! que tenim el bitllet (va ser un super ofertón i no el vam deixar escapar) i ja han passat aquests 7 mesos... buff... això em fa pensar en que és molt possible que si les previsions no fallen... d'aquí a 7 mesos més estigui a punt de fer el viatge més important de la nostra vida... a Lagos, Nigèria.

Apa, fins la tornada.

.

No importa el color de la pell...

Aquest conte està dirigit a totes les persones que creuen en l'esperit d'igualtat, que fomenten la tolerància i desitgen transmetre amor cap a tots els nens del món, siguin del color que siguin.

Temps enrere la Paula al seu blog va proposar la idea de començar un conte, ella va posar la primera frase i entre vàries persones vam anar donant forma al conte, sense pensar massa en el final... fins que el final va venir rodat "no importa el color de la pell, importa l'ànima" i aquí es va acabar el conte.

Em sento orgullosa de formar part dels "varis autors" que componen el conte, tot i que la meva aportació va ser petita, per això m'ha fet especial il.lusió rebre'l avui.

Abay s'ha encarregat de l'edició i de vendre'l i els beneficis aniràn destinats a la ONG Mediterránea.

.

Desig nº 88

Aiii quina il.lusió m'ha fet aquest desig!!

En Cels i la Neus el van deixar ahir dins del meu cotxe (si! tinc la mala costum de deixar-lo obert, passa algo? jeje) i aquest matí l'hem vist.

És preciós!

Gràcies macos! era un desig que no podia faltar a la manta del nostre peque... ja sabeu per què.
.

Desig nº 87

Un altre desig.... arriba des de Sevilla.

L'envien la Lucía i en Manolo que esperen el seu bombonet de Malí.

Moltes gràcies família.

.

Destiny...

Era un dia de juny, no recordo quin... feia molt poquet que érem idonis i estavem dalt d'un núvol... la nostra ment i el nostre cor estaven plenament ficats a costa d'ivori, havíem deixat de banda la idea de Nigèria (era la idea inicial abans que ivori però icaa no ens deixava per x motius que ara no vénen al cas)...

Vam rebre un correu de la ecai que porta Nigèria dient-nos que ja havien parlat amb icaa i que ara ja els era possible tramitar expedients de la comunitat catalana. Ens van passar tota la informació i vam començar a donar voltes al tema, resolent que no, que continuavem a Costa d'Ivori, era massa difícil (sentimentalment parlant) canviar de païs.

Al cap de pocs dies vaig anar a la policia a renovar-me el passaport... allà assentats hi havia una parella africana amb un cotxet, evidentment em vaig asseure al seu costat per tal de poder veure el nen de dins. Em vaig posar a parlar amb la mare ..

D'on sou? ... De Nigèria... Quant temps té el nen? ... 8 mesos ... Com es diu? ... DESTINY.

Ara quedaria molt de conte que digués que en aquell moment vaig saber que el nostre fill arribaria de Nigèria, etc... però no, no va ser així...tot i que si que és cert que en més d'una ocasió durant aquest període de decisió de canvi de païs, entre juny i setembre, vaig pensar molt sovint amb en Destiny.

Creieu en el destí?

.

Desig nº 86

El desig nº 86 ens arriba de Barcelona.

Ens l'envien en Jose i la Myriam "farinetas i sra. para los amigos", dos amants dels viatges, com nosaltres... i dos enamorats d'àfrica, com nosaltres... tot i que juguen amb avantatge i és que han trepitjat aquest continent bastants més cops que jo i això em produeix una certa envejaaaaaaaaaaaaaaaaa... i no d'aquelles sanes precisament! jaajaja.

Moltes gràcies famíla, ens agrada molt tan el desig com la tela.

.

Al quart esgraó.

Ja som al quart esgraó!!

Fa 24 hores que vam firmar el contracte més important de la nostra vida, el que ens acosta al nostre fill/a.

Em pensava que estaria nerviosa, però no... estava molt tranquil.la, de fet, portavem 6 hores!!!!! xerrant amb els de la ecai quan vam estampar totes les firmes al munt de papers, per tan... els nervis havien desaparegut per complet!

Estem molt contents de la decisió presa, del canvi de païs ... ens sentim acompanyats, entesos i propers a les persones que ens acompanyaran en aquest preciós viatge, entenem l'adopció de la mateixa manera i això ens dóna molta molta molta confiança.


.