Desig nº 50

Ja en tenim mig centenar!

El número 50 arriba de part de la Família Debelis de Palma de Mallorca.

La tela m'agrada molt, és infantil, colorida i divertida... i el desig és molt maco.

Moltes gràcies família.

.

L'Eloi vol uns pares.

L'Eloi vol uns pares, és el títol d'un llibre que tracta d'una forma senzilla el procés d'adopció nacional el qual segons l'autora " és força diferent i menys descrit que l'internacional"

Ahir vam anar a la presentació del llibre, Charo Díez (l'autora) i Susanna Campillo (la il.lustradora), en companyia d'una assistent social, el van venir a presentar a una llibreria de Vic, la seva idea és enfocar-lo al personal docent de les escoles de primària, més que a les famílies adoptants, ja que per la seva experiència personal (fa 10 anys que és mare de "l'Eloi") ha pogut comprovar que falta informació a les escoles per tal de que puguin tractar el tema a classe amb normalitat, tan cap al nen adoptat com a la resta de la classe, creu que explicant a tots els nens de forma senzilla què és l'adopció, el nen adoptat evitaria haver de respondre menys preguntes complicades de respondre per ell.

El conte és maco, i tot i que com he dit, parla de l'adopció nacional, serveix també per qui estem adoptant a internacional, ja que al cap i a la fi, la història a explicar és la mateixa... "un nen que la seva familia biològica no l'ha pogut cuidar, necessita uns pares, n'arriben uns i se l'emporten a casa".

Després de la presentació hi havia una xerrada-col.loqui sobre "com parlar de l'adopció als més petits", la idea de l'autora (mestra i pedagoga) era que qui assistís a la xerrada fóssin altres mestres, però la realitat va ser que la majoria erem pares adoptants. Va sortir un tema interessant i és que una de les mares assistents, va explicar que era important "treballar amb equip" amb els mestres a l'hora d'informar als nens, ja que uns companys seus s'havien trobat que a la nena li explicaven "que l'havien anat a buscar a la xina", però és petita i encara no havien arribat a la part de "vas sortir de la panxa d'una altra dona" i a l'escola la mestra va explicar a tota la classe què era l'adopció i la va posar d'exemple dient que ella havia sortit de la panxa d'una altra dona... i per la nena això va ser traumàtic, ja que a casa encara no havien arribat a aquest punt.

És un llibre pensat per llegir en companyia d'un adult, perquè d'ell en sorgiràn preguntes.

.

Magic system

Magic system és un grup musical d'Abidjan, a Costa d'Ivori, fundada el 1996, amb Salif "asalfo" traoré, Narcisse "goude" sadoua, Etienne "tino" bi boué i Adama "manadja" Fanny.

Han venut més de 1,5 milions de CD a tot àfrica, india occidental i frança, on la banda es va convertir en un dels més populars artistes africans moderns.

Us deixo un parell de vídeos d'aquesta singular banda en la qual alguna de les seves cançons tenen un toc indi... aquesta primera en concret algun tros em recorda a les pel.lícules de Bollywood.






Deixeu-vos portar pel bon rotllo...

.

Les entrevistes...

Des que tenim el CI, el relax s'ha apoderat de nosaltres, et sents bé al pensar que serà més tard o serà més d'hora però com a mínim aquest viatge té FINAL.

Però miro enrere i no puc evitar sentir-me malament, no sé si és rencor, no sé si és ràbia o simplement que necessito deixar passar un temps abans de tornar a valorar-ho tot, però és que no vull que se m'oblidi, vull evitar oblidar que no ha set un camí fàcil, vull evitar que algú em pregunti què tal és això del CI i dir-li que és un pur tràmit, perquè no, no ho és... i estic convençuda que més d'un, més de dos i més de tres estareu d'acord amb mi.

Hem fet 8 entrevistes, algunes més dures que les altres, però totes girant entorn del mateix, del nostre perfil familiar.

Entenc que potser (segons diuen) es donen massa CI, entenc que vulguin evitar el màxim de fracassos en l'adopció, de fet, un sols fracàs, per mi ja és massa.. però això s'evita filtrant un tipus de familia? no ho crec, i menys quan t'informen que el màxim nombre de fracassos adoptius són en un tipus de família diferent al teu... aleshores? què està passant?

Des de la primera entrevista, al primer minut, se'ns va dir que no tindriem fàcil aconseguir el CI... a la primera entrevista!!!! per tan, partíem del NO, així pel morro, pel nostre perfil familiar.

Des del primer dia, se'ns va dir que seria dificil passar comité... i efectivament, un cop el nostre informe POSITIU va ser a ICAA... el van retornar a l'equip de valoració perquè ens tornéssin a entrevistar... a nosaltres no ens va agradar, i a la nostra psicòloga tampoc... se li qüestionava la feina?

Ha sigut dur, molt dur i crec que part de que ho haguem aconseguit ho devem a l'ASSERTIVITAT.

L'assertivitat és la capacitat de fer valer la pròpia opinió davant els
altres sense ferir sensibilitats.

Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument,
una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix; encara
que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se
suposa que és correcte. És una habilitat personal, molt emprada a la
psicologia.

Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingueixen
dels passius i dels agressius. Els comunicadors passius no defensen els seus
propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn
i acaben acceptant o creient allò que l'agressiu els hi diu. Els comunicadors
agressius no respecten els límits dels altres i intenten influenciar-los amb la
fita que acabin defensant les seves postures. En canvi, els comunicadors
assertius no tenen por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els
altres, però sempre respectant els límits dels altres i intentant apendre de les
opinions dels demés, tot i que en un principi siguin oposades a les seves. Els
assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió
comunicativa que fan els comunicadors agressius.

No coneixia aquesta paraula, no l'havia sentit mai fins fa un parell de setmanes... però m'hi sento totalment identificada, penso que en aquest cas l'equip de valoració són "comunicadors agressius" i si nosaltres en comptes de ser "comunicadors assertius" haguéssim set "comunicadors passius" avui no us podria pas dir que som idonis.

Paradoxalment el feeling amb la psicòloga ha sigut bo, i quan la he informat de que erem idonis i que la segona vegada SI haviem passat comitè positivament, es va posar molt contenta, les seves paraules i el seu to de veu m'ho confirmen.

.

Desig nº 49

Des de la terra de la Sal ens arriba el desig 49!! Un més i ja en tindrem mig centenar!

Ens l'envien la Marta i en Kiko que esperen que el seu camí cap a Bamako sigui curtet.

Moltes gràcies parella, tan el desig com la tela són preciosos.

.

Negre com la xocolata

Dies enrere us demanava ajuda, per trobar un conte per en Roc.

Doncs bé, gràcies a les vostres recomenacions li vaig comprar "Negre com la xocolata", és un conte molt maco i fàcil per un nen de la seva edat (dos anys i mig), ja que té il.lustracions grosses i poca lletra amb una història fàcil d'entendre.

Un nen negre com la xocolata espera uns pares al congo i quan arriben són blancs!!!

A part d'aquest també li vaig regalar un altre conte, els colors de les cultures però el vaig "tunejar" una mica i vaig canviar els protagonistes... la protagonista Laia va passar a ser en Roc i en Bamba (nascut a costa d'ivori) va passar a ser el cosinet...

Una setmana després quan em va veure va dir tot cridant i ballant "el teu nen serà negreeeeee", jajajajaa... sé que no pot entendre quin significat pot tenir això ni de que va... ell ha entes amb el conte que el meu nen serà negre i això ja és important... de moment és un gran pas... tampoc cal que el matxaquem amb gaire més ara per ara perquè falta moooooooolt temps encara.


.

Trobada ivoriana

Fins ara havíem fet un parell de trobades amb altres famílies que estan adoptant a costa d'ivori, que són de la mateixa comarca que nosaltres, però ahir vam "ampliar fronteres" i la trobada va ser més gran.

Ens vam reunir 31 persones per dinar i passar el dia junts, famílies amb la idoneitat recent estrenada com nosaltres, famílies que ja estan en espera d'assignació, famílies que estan assignades amb espera de viatge, famílies que el seu fill és aquí des de fa 9 anys i la família de la meva amiga ivoriana.

És xulo posar cara a la gent amb qui fa temps que comparteixes paraules, perquè hi ha qui te l'imaginaves així, hi ha qui te l'imaginaves totalment diferent i resulta curiós i divertit a part de que tens la seguretat de que pots parlar amb ells de les teves inseguretats, els teus nervis i emocions per tot el procés, tan el viscut com el que falta per viure... i t'entenen, perquè comparteixen aquests nervis i emocions.

Nosaltres ens ho vam passar molt bé, espero que la resta també.

.